Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Albert I
Història
Emperador romanogermànic (1298-1308), duc d’Àustria (1282-1308), de la família dels Habsburg, duc d’Estíria i landgravi d’Alsàcia; primogènit de Rodolf I.
Essent duc d’Àustria, els cantons suïssos de Schwyz, Uri i Unterwalden es confederaren en l’aliança perpètua del 1291, pacte que anava directament contra la sobirania dels Habsburg Albert arrabassà l’imperi a Adolf de Nassau, el qual fou vençut i mort a Göllheim 1298 Bonifaci VIII no el reconegué com a emperador fins que Albert es desfeu de l’aliança amb Felip IV el Bell 1302 Morí assassinat pel seu nebot Joan de Suàbia
Waldstätte
Història
Nom que, a l’edat mitjana (documentat el 1289), designava el territori que comprenia els primitius cantons d’Uri, Unterwalden i Schwyz.
Al final del s XV comprenia ja una part del de Lucerna, i per això el llac de Lucerna prengué el nom de Vierwaldstättersee llac dels Quatre Cantons
comtat de Torralba
Història
Títol concedit en el regne de Sardenya el 1631 al noble Miquel Comprat i de Castellví, senyor de Torralba, Urí, Meilogo i Iberi.
El 1925 fou rehabilitat pels Queralt i li fou canviada la denominació original per la de comtat de Torralba de Aragón Ha passat als Pinyero
Sonderbund
Història
Aliança establerta, el 1845, a Suïssa, entre els cantons catòlics i conservadors: Uri, Schwyz, Unterwalden, Lucerna, Zug, Friburg i Valais, enfront del moviment radical i regenerador dels cantons protestants.
La dieta, amb majoria radical, dissolgué 1847 el Sonderbund i decretà també l’expulsió dels jesuïtes, però els cantons catòlics no se sotmeteren L’enfrontament armat es féu inevitable Les tropes liberals, menades pel general ginebrí Dufour, s’enfrontaren 1847 a les catòliques de Salis-Soglio Amb la caiguda gairebé sense resistència de Friburg, Zug i Lucerna, el Sonderbund capitulà definitivament La victòria dels liberals donà pas a la primera constitució federal de Suïssa 1848