Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
tractat d’Utrecht
Història
Tractat que posà fi a la guerra de Successió d’Espanya.
Signatura del tractat Signat a la ciutat d’Utrecht l’11 d’abril de 1713, després de llargues converses iniciades a Londres el 1711, fou complementat pel tractat de Rastatt i altres tractats menors El conjunt de tractats afectà, d’una banda, França i Espanya, i de l’altra, els aliats antiborbònics la Gran Bretanya, Àustria, Holanda, Prússia, Savoia i Portugal Felip V fou reconegut rei d’Espanya i de les Índies, però perdé les possessions europees, que passaren sobretot a poder d’Àustria Frederic Guillem I obtingué el reconeixement del seu títol de rei de Prússia i rebé l’alt…
unió d’Utrecht
Història
Aliança militar establerta al febrer del 1579 per les províncies protestants dels Països Baixos (Holanda, Zelanda, Utrecht, Groningen, Gelderland, Overijssel i Frísia), com a rèplica a la unió d'Arràs
.
Assolida per Guillem I de Naussau-Orange, hom oferí 1581 la sobirania al duc Francesc Hèrcules d’Anjou, germà d’Enric III de França La unió fou el nucli de la república de les Províncies Unides del Nord, sorgida poc després, bé que no reconeguda fins a la pau de Münster 1648
Guillem Alexandre dels Països Baixos
© RVD / Rineke Dijkstra
Història
Rei dels Països Baixos des del 30 d’abril de 2013.
Pertanyent a la casa Nassau-Orange, el seu nom complet en neerlandès és Willem-Alexander Claus George Ferdinand Primogènit de la princesa Beatriu dels Països Baixos , quan aquesta fou coronada 30 d’abril de 1980 esdevingué príncep hereu i quan abdicà esdevingué rei dels Països Baixos, el primer monarca i cap d’estat masculí des del 1890 Llicenciat en història per la Universitat de Leiden el 1993, l’any 2002 es casà amb Máxima Zorreguieta Cerruti, d’origen argentí, que rebé el títol de princesa, amb la qual ha tingut tres filles, Caterina Amàlia 2003, Alèxia 2005 i Ariadna 2007
Enric V
Història
Emperador romanogermànic (1106-25).
Rei de Germània 1099, s’insurgí 1104, amb l’ajut de l’Església i la noblesa, contra el seu pare, Enric IV, del qual, però, seguí la mateixa política d’intervenció en els nomenaments eclesiàstics A Sutri, obligà el papa Pasqual II a renunciar a les investidures 1111, i es féu proclamar emperador Els bisbes alemanys, tanmateix, s’oposaren a l’acord, i al sínode del Laterà de l’any següent el papa es retractà Abandonat dels seus antics amics, Enric V signà el concordat de Worms 1122 amb el papa Calixt II, pel qual es comprometia a garantir la llibertat de les eleccions episcopals Aquest…
Conrad II
Història
Emperador romanogermànic (1027-39), rei de Germània (1024) i d’Itàlia (1026).
Fill d’Enric, comte d’Espira, i fundador de la dinastia sàlica o de Francònia Cedí a Dinamarca la ciutat i marca de Schleswig Aconseguí el regne de Borgonya 1033 contra Eudes II, comte de Xampanya Sotmeté a vassallatge Polònia 1033, de la qual recobrà Lusàcia i Bohèmia 1035 Publicà un edicte a Itàlia 1037 establint la transmissió hereditària dels feus dels varvassors
tractat de Rastatt
Història
Tractat de pau signat a la ciutat homònima el 6 de març de 1714, com a complement del tractat d'Utrecht
.
Fou establert entre el príncep Eugeni de Savoia-Soissons, per part de l’emperador Carles VI , i el mariscal duc de Villars, plenipotenciari de Lluís XIV de França L’emperador —que no havia volgut intervenir en el tractat d’Utrecht— rebia definitivament les possessions europees detingudes fins aleshores per Felip V de Castella Flandes, Sardenya que a Utrecht havia estat atribuïda a Maximilià II Manuel de Baviera, Nàpols, Milà i els presidis de Toscana França conservaria Alsàcia amb Estrasburg i les places que Carles VI li havia arrabassat a la dreta del Rin, i hom…
Guillem I de Nassau-Orange
© RVD
Història
Stadhouder d’Holanda, Zelanda, Utrecht (1559) i Frísia (1581), primogènit i successor del comte Guillem de Nassau-Dillenburg-Katzenellnbogen.
Heretà del seu cosí Renat de Nassau-Breda el principat d’Orange 1544 Educat per l’emperador Carles V, el serví com a diplomàtic i fou nomenat membre del consell d’estat 1555 i governador i lloctinent d’Holanda, Zelanda i Utrecht A poc a poc s’apartà de la política intolerant de Felip II de Castella envers els Països Baixos, i el 1568, després de la revolta de diverses ciutats de Flandes, fou citat al Tribunal de la Sang i li foren confiscats els béns El mateix any atacà, sense èxit, l’exèrcit del duc d’Alba i es refugià a Alemanya Sostingué els hugonots 1569, que l’ajudaren en la…
Cas dels Catalans
© Fototeca.cat
Història
Denominació aplicada per les cancelleries europees al conjunt de debats i d’acords sobre Catalunya (1712-14), produïts en el marc de les negociacions iniciades per a liquidar els problemes sorgits de la guerra de Successió, i que hom resolgué en el tractat d’Utrecht.
L’objecte d’aquests debats fou la situació de Catalunya, adherida a la causa de Carles d’Àustria per la intervenció d’Anglaterra, que s’havia compromès pacte de Gènova , del 20 de juny de 1705 a garantir la conservació de les lleis i dels privilegis de Catalunya, àdhuc en el cas d’una eventual victòria de Felip V L’adveniment al poder del partit tory , a Anglaterra 1710, modificà l’actitud d’aquest país, que tendí a assolir una pau favorable, a la qual fou supeditada la defensa de l’estructura constitucional catalana L’elecció de Carles com a emperador 1711 estimulà la reunió d’un congrés de…
Províncies Unides
Història
Nom donat als Països Baixos septentrionals del 1579 al 1795.
Constituïdes república federal arran de la Unió d’Utrecht 1579, eren integrades per les províncies d’Holanda, Zelanda, Gelderland, Utrecht i Frísia i, des del 1594, també per les de Groningen i Overijssel Formades per l’emancipació d’aquests territoris respecte al domini castellà, foren reconegudes com a estat per la pau de Münster 1648 Perderen llur denominació en passar sota el domini de la França revolucionària, que les erigí en República Batava
Antoine Heinsius
Història
Estadista holandès.
Gran pensionari d’Holanda 1689-1720 Sostingué la política antifrancesa de Guillem III d’Anglaterra Fou un destacat promotor de l’aliança de la Haia 1701 contra França i Espanya i, en morir Guillem III 1702, detingué el poder reial holandès Els sacrificis bèllics, no compensats pels termes dels tractats de pau d’Utrecht i Rastadt 1713-14, el desacreditaren