Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i ciències de l’educació Nacionalitzat andorrà, és professor de filosofia, llengua i literatura a Andorra, on ha guanyat el concurs de poesia del Dia Mundial del Llibre, convocat pel Govern d’Andorra el 1998, amb el poemari Pluja 2000, i el 2002, amb Quadern d’Arans 2003 El 2005 guanyà el premi Miquel Martí i Pol per Avida Dollars Ha collaborat en la premsa andorrana i ha tingut cura de l’edició facsímil d’ Andorra, el meu país 2003, obra original del 1963, amb text d’Albert Puigoriol i direcció d’Antoni Aristot

Llicenciat en dret 1932, milità al Bloc Obrer i Camperol i al PSUC Durant la Guerra Civil de 1936-39 lluità als fronts de Madrid i d’Aragó Exiliat el 1939 a França, el 1942 s’establí a Mèxic i hi treballà com a linotipista Fou redactor en la revista Full Català , precedent de Quaderns de l’Exili , de la qual fou fundador 1943-47 i editor, juntament amb F de Pol, R Galí, A Artís-Gener, P Calders, V Riera Llorca i JM Ametlla Edità, amb estudis i anotacions, L’Atlàntida , Canigó , La nacionalitat catalana i la primera edició de les Poesies de Màrius Torres 1947 El 1948 tornà a Catalunya i s’…

Empleat d’una entitat bancària, fou mentor d’un grup d’escriptors reusencs a la postguerra Publicà Present i futur del catalanisme 1932 Les serres encantades 1936, impressions pirinenques Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900 1949, obra molt erudita Definició de l’excursionisme 1959 A eixam 1968 Memòries d’un muntanyenc 1969 L’escampall 1971, recull d’articles, i Paraules d’ahir 1974, i, a més en collaboració amb Josep Iglésies, les guies de les muntanyes de Prades, el Montsant i serra la Llena 1929 i de les valls del Gaià, de Foix i de Miralles 1934 i Del Camp de…

Vida i obra Publicà contes i articles, entre d’altres a “La Senyera” de Palamós, “El Federalista”, i, sobretot, a “Joventut” S’identificà amb els ideals del modernisme i el federalisme El 1902 publicà Francisco Pi i Margall i la peça teatral Titelles febles En Creuant la plana morta 1903 defensà l’autonomisme El 1904 aparegueren el relat La Ella d’en Vademecum i el drama El geni , escrit amb Emili Tintorer El seu teatre s’inscriu en els corrents vitalistes i regeneracionistes del modernisme El 1905 estrenà Dintre la gàbia i entrà en contacte amb l’esperanto, llengua de la qual fou un gran…

Joier de professió, a dinou anys entrà al seminari de Tarragona, on el 1868 guanyà la càtedra de llatí Ordenat sacerdot el 1871, feu estudis de grec, siríac i hebreu a Roma i, després de llicenciar-se a València en dret canònic 1873 i en filosofia i lletres i teologia 1875, obtingué el doctorat en aquesta matèria Professor de grec i d’hebreu al seminari de Tarragona, el 1875 hi fundà el Collegi de Missioners Pius IX Canonge i professor al Sacromonte de Granada 1879-82, fou promogut a canonge penitencier de Tarragona, on fou professor a la Universitat Pontifícia 1888-97 Publicà, per a l’…

S’especialitzà en història i divulgació històrica i en qüestions rela-cionades amb la documentació gràfica És autor d’una reconeguda sèrie d’ Història gràfica de laCatalunya contemporània 1888-1931 , en tresvolums, Història gràfica de la Catalunya autònoma 1931-1939 , en dos volums, i Història gràfica de Catalunya sota el franquisme 1939-1975 , obres escrites i publicades del 1975 al 1980 Publicà també Dietari de guerra 1980 Fou un dels fundadors de la revista “Historia y Vida”, de Barcelona 1968, de la qual fou el redactor en cap Director de diverses realitzacions editorials, collaborà…

Vida i obra Es llicencià en ciències fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1901 Mentre estudiava, formà part del grup de Josep Carner a la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, que es pot considerar l’origen del noucentisme Es lligà molt estretament a l’Acadèmia Catalanista on, entre el 1903 i el 1905, començà a mostrar el seu interès per la gramàtica Aquests mateixos anys collaborà a La Renaixença , “Montserrat” —que arribà a codirigir el 1905—, Universitat Catalana” —de la qual fou redactor en cap— i Catalunya , entre d’altres El 1904 publicà un Resum de gramàtica catalana…

Professor a la Universitat Autònoma i president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, fou fundador i jurat del premi la Lletra d’Or Conferenciant i divulgador, per ràdio i per premsa, de temes mèdics i literaris, s’especialitzà en endocrinologia i diabetis Publicà Mals pensaments a favor de l’home 1962 i la biografia Agustí Pedro Pons 1964 L’any 1994 li fou concedida la Creu de Sant Jordi

Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, es doctorà en dret i exercí de notari El 1897 fou degà del collegi notarial de Barcelona Presidí els Jocs Florals de Barcelona 1897 i l’Associació d’Excursions Catalana 1883-91, a la qual donà un gran impuls, especialment a la secció de folklore, i propugnà la seva unió amb l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques per a constituir el Centre Excursionista de Catalunya, que presidí 1892-96 Collaborà, entre altres publicacions, a “Lo Gai Saber”, Calendari Català i La Renaixença En 1871-75…

Vida i obra Ocupà diversos càrrecs a l’Ajuntament de Sabadell secretari de la Delegació Local de l’Associació Protectora de l’Ensenyança 1935-40, administrador del Patronat de Museus de la ciutat 1968-70 i director de la Fundació Bosch i Cardellach 1970-87, entre d’altres Des del 1928, desenvolupà una intensa labor periodística a la premsa local “La Veu de Sabadell”, “Diari de Sabadell”, “Quadern” i “Sabadell” centrada de manera quasi exclusiva en la temàtica cinematogràfica i teatral Creà i presidí l’entitat Amics del Cinema 1935-40, cofundà la secció de cinema amateur del Centre Excur-…