Resultats de la cerca

Consta d’una caixa de ressonància de fusta, que conté una taula harmònica de fusta d’avet, a sobre de la qual hi ha un marc o bastidor de ferro de fosa que ocupa tot l’espai de la caixa de ressonància El bastidor és d’una sola peça i d’una gran resistència, per tal de suportar la gran tensió a què estan sotmeses les cordes Aquestes estan subjectades a un extrem del bastidor mitjançant un suport i per l’altre al claviller , de fusta de consistència dura, generalment de faig, que s’insereix en el mateix bastidor Les cordes són d’acer, de diferent gruix i llargada depenent de l’alçada de la nota…

El 1802 professà a la cartoixa de Valldemossa, de la farmàcia de la qual tingué cura i al capdavant de la qual romangué malgrat l’exclaustració Escriví Diccionario de los vegetales de Mallorca 1820, en el qual figuren, al costat del nom linneà, el nom castellà i el català

Vida i obra Juntament amb Bartomeu Caldentei fundà a la ciutat de Palma ~1480 una escola d’humanistes i lullians que el 1485 fou traslladada a Miramar Valldemossa A la impremta de Miramar publicà Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist 1487 Bibliografia Hillgarth, JN 1968-1972 Llompart, G 1978 Pérez Martínez, Ll 1974 Munar, G i Pascual, M 1985 Wittlin, C 1995 Vegeu bibliografia

El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles V dirigida contra els corsaris Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s’hi féu ermità Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l’antic collegi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs

Es doctorà en dret civil i canònic a Itàlia i hi actuà com a jutge i assessor reial El 1604 tornà a Mallorca i, influït per Alonso Rodríguez, ingressà a la cartoixa de Valldemossa, d’on fou prior 1611-13 Escriví diverses obres espirituals en castellà, entre les quals es destaca la Vida, muerte y milagros de la bendita virgen sor Catherina Thomasa 1617

Té l’origen en l’església de Santa Maria s XIII, dita Santa Maria de l’Olivar , on al s XVI fou fundat el primitiu convent de l'Olivar de monges clarisses 1530-49 conserva d’aquesta època una taula atribuïda a Joan Daurer El 1911 hi fou establerta una vicaria in capite , dependent d’Esporles, amb demarcació també dins els termes de Valldemossa, Bunyola i Palma, Mallorca

Entre el 31 de març i el 7 d’abril es fan a Mallorca consultes sobre la república en 12 municipis Alaró, Artà, Esporles, Llubí, Palma, Pollença, Porreres, Santa Margalida, Sencelles, Sóller, Sineu i Valldemossa, sota l’empara de l’Obra Cultural Balear Voten 3368 persones, de les quals 3191 favorables al sistema republicà, i 152 a la monarquia Hi ha 18 vots en blanc i 7 nuls

De família acomodada, rebé una acurada educació, mantingué amistat amb Carme Karr i Víctor Català, i collaborà a Feminal i a “Mercurio” de Barcelona Arran d’una llarga estada a la cartoixa de Valldemossa —on es relacionà amb l’arxiduc Lluís Salvador—, publicà la interessant Guía histórico-descriptiva de Valldemosa y Miramar 1910 —illustrada pel seu fill Elvir Sans—, una de les primeres mostres del gènere a Mallorca, traduïda al francès el 1915 Publicà també una única obra literària, Valldemossines 1911, recull de narracions i descripcions paisatgístiques i històriques

Sobresortí al final del s XVIII, gràcies sobretot al ballarí sevillà Sebastián Cerezo Ha estat molt popularitzat a Mallorca on, anomenat sempre en plural boleros , és encara ballat per diversos grups folklòrics El cant hi és executat a cor Existeixen variants de la versió anomenada boleros vells , que sembla la més antiga com el parado de Valldemossa Segons l’ambient i l’època han variat el moviment, més o menys moderat, el caire brillant i lleuger dels salts, el dibuix rítmic sempre ternari i el conjunt d’instruments originàriament les castanyoles i la guitarra

Estudià a París, on rebé el grau de mestre en teologia El 1477 fou ordenat prevere Amb el poeta Francesc Prats obrí 1480 una escola d’humanistes i lullians, que el 1485 fou traslladada a Miramar Valldemossa Fou enviat tres vegades al rei pels jurats de Mallorca per a resoldre afers importants Juntament amb Nicolau Calafat fundà la primera impremta de Mallorca, que durà fins el 1490 i finançà l’edició del Tractatus de regulis mandatorum 1485, de Jean Gerson, les doctrines del qual l’havien influït profundament