Resultats de la cerca

L’actual nucli d’Alcarràs és situat a la riba dreta del Segre El fet de controlar l’antic camí de Lleida a Saragossa li assignava una funció estratègica primordial El lloc ja havia estat conquerit l’any 1147, segons es desprèn d’una concessió feta “ in terminibus de Alcarraz ” per Guerau de Jorba, de la família Cervera, senyor dels llocs d’Alcarràs, Montagut, Vallmanya, Raïmat, entre altres L’any 1168 ja existia una comunitat de nous colons que s’agruparia entorn de l’església d’Alcarràs, esmentada a l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis Aquesta església fou incorporada a la…

Era senyor dels castells i les baronies de Pinós Galceran IV de Pinós , Vallmanya, Tàrrega, Gaià, Sant Jaume, l’Espà, Gósol, Saldes, Quer Foradat, Llo, Gisclareny, Alguaire, Albesa, Lillet, la Guàrdia, Talteüll i Fórnols, aquest empenyorat a Galceran per la comtessa Aurembiaix d’Urgell, i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell i Queralt Era fill de Ramon Galceran I El seu lloc de residència fou Bagà, capital de la baronia de Pinós,…

Camarlenc del rei Martí I de Sicília Acompanyà l’infant Martí i els seus fills els reis de Sicília en l’expedició a aquesta illa el 1392 Tornà amb l’infant, esdevingut rei de Catalunya-Aragó, el 1397, però retornà a Sicília en missió oficial el 1398 i s’hi establí Fou un dels principals consellers de Martí el Jove i portà a terme diverses ambaixades una al rei Martí el 1399 i una altra a la cort napolitana el 1401, per tal de negociar el matrimoni de la germana del rei Ladislau, Joana, amb Martí el Jove, que no es portà a terme El 1408, quan aquest passà a Sardenya, fou un dels membres del…

Antiga parròquia rural situada al vessant meridional del Montnegre Fou centre d’un municipi independent que al segle passat es va unir a Tordera El terme unit a aquesta església consta en un establiment de terres fet en 1080-81 pel prior Bernat, de Sant Pol de Mar, que es trobaven in apendicio Sanctae Eulaie de Orto Saviniano El 1111 el bisbe de Girona, Bernat Humbert, fill dels senyors de les Agudes-Montpalau, consta que tenia un mas a Calella cum alodio Orto Saviniani Més tard és documentada amb molta freqüència perquè a l’alou de Fredena, del seu terme, es va alçar a partir del 1145 l’…

Situada a l’extrem SW del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Pineda o de Riu i de Santa Maria de Pineda A la primera meitat del s XIV sorgí el nucli de Calella , i a la fi del XV els d' Arenys de Mar , Canet de Mar i Sant Pol de Mar , que esdevingueren universitats independents Comprenia també les cases aloeres de Canet, Menola, Camós i Pineda Des de la primera meitat del s XI pertanyia al llinatge dels Sesagudes, dit després de Montseny El…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Aitona Castell d’Aitona Castell i vilatge de Carratalà Albatàrrec Castell d’Albatàrrec Alcanó Castell d’Alcanó Alcarràs Castell d’Alcarràs Castell de Montagut Castell de Vallmanya Alcoletge Castell d’Alcoletge Alfés Castell de Vinfaro Alguaire Castell d’Alguaire Almacelles Castell de la Saida o del Tossal de la Caperutxa Almenar Castell d’Almenar Aspa Castell palau d’Aspa Benavent de Segrià Castell de Benavent Corbins Castell de Corbins Gimenells i el Pla de la…

Situació Aquesta església enfilada al massís del Montseny conserva els murs de la nau i part d’un antic absis romànic Destaca a primer terme un petit campanar amb accés exterior, d’època posterior al romànic M Anglada L’antiga parròquia, a 700 m sobre el nivell de la mar, queda al vessant oriental que va des del turó de Pi Novell 1 272 m d’altitud fins a la Tordera, a l’extrem nord del terme municipal Al davant té el vessant on hi ha la Costa de Montseny i el mas de l’Illa, avui dia convertit en un gran hostal a l’altra banda de la Tordera hi ha la capella de Sant Roc Mapa L37-14364 Situació…

Situació i presentació Situat a l’extrem NW del Segrià, fou segregat l’any 1991 del municipi d’Alpicat per tal de constituir un municipi independent Limita amb els municipis d’Alcarràs al S i Lleida a l’E i al NE, amb el de Tamarit de Llitera Llitera al NW, i amb els d’Esplucs i Bellver de Cinca al NW i a l’W i Saidí al SW, tots tres termes de la comarca del Baix Cinca El municipi, estès als altiplans de la Sardera que separen el Segre del Cinca, al N de la serra del Coscollar, és regat pel canal de Vallmanya derivat del d’Aragó i Catalunya i pel de Pinyana Entre les partides cal esmentar les…

Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats, les alzines…