Situació
Aquesta església enfilada al massís del Montseny conserva els murs de la nau i part d’un antic absis romànic. Destaca a primer terme un petit campanar amb accés exterior, d’època posterior al romànic.
M. Anglada
L’antiga parròquia, a 700 m sobre el nivell de la mar, queda al vessant oriental que va des del turó de Pi Novell (1 272 m d’altitud) fins a la Tordera, a l’extrem nord del terme municipal. Al davant té el vessant on hi ha la Costa de Montseny i el mas de l’Illa, avui dia convertit en un gran hostal; a l’altra banda de la Tordera hi ha la capella de Sant Roc.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG496216.
Hi ha tres pistes per anar-hi, però la millor és la que comença al punt quilomètric 12 de la carretera de Palautordera a Seva per coll Formic, al mig d’un fort revolt vers l’esquerra a ponent. El camí que cal agafar és el que va al Pollell, que està indicat; un cop s’ha passat el mas del Samont, on hom guarda la clau (5,9 km de trajecte), es deixa la primera bifurcació de l’esquerra fins a trobar la segona, també a l’esquerra, que va a Mas Joan, a un centenar de metres de l’antiga parròquia. Pel que fa als altres dos camins, l’un surt del davant de l’Hostal de l’Illa i l’altre, molt llarg, de Sant Esteve de Palautordera. (MAB)
Història
Antiga parròquia rural documentada des del 1190, en què el rei Alfons el Cast va cedir a la confraria de Cardedeu el mas Vallmanya del terme de Vilamajor i de la parròquia de Santa Susanna. El 1413 tenia només quatre masos (la rectoria, el Terrer, el Samont i Vallmanya) i per això no tenia sacerdot propi i estava unida als domers de Vilamajor. La pobresa del lloc i la manca de feligresia feu que l’església esdevingués ruïnosa i que el 1566, quan tenia la volta esfondrada i tota ella era una ruïna, s’unís a la parròquia de Sant Esteve de la Costa. Va ser reedificada en bona part, però el 1683 conservava part dels murs i l’absis romànic.
Va recuperar la independència el 1870, però des del 1940 va restar sense sacerdot i amb un culte cada vegada més espaiat a causa de l’abandonament de la majoria dels seus masos. El 1980 es va restaurar, ja que es trobava en un estat gairebé ruïnós. (APF)
Església
Planta de la capella d’origen romànic, molt transformada i mutilada per reformes posteriors.
M. Anglada
Es tracta d’un edifici molt modificat i mutilat, del qual només han romàs una part dels murs de la nau i una altra de l’absis. A més de les capelles laterals, s’hi van afegir, amb accés per l’exterior, un petit magatzem, la sagristia i el campanar.
Des de l’exterior de l’absis s’entreveu una finestra tapada de doble esqueixada i des de la façana de migjorn dues finestres de simple esqueixada que semblen traslladades i aprofitades, procedents de la nau central. Totes les façanes estan arrebossades i gairebé no es pot distingir el tipus d’aparell, però el poc que es veu és força irregular. La porta de la façana de migdia és d’una arcada amb dovelles d’època més tardana.
L’interior és totalment enguixat. Les voltes de la nau reforçades amb arcs torals són d’estil neoclàssic.
L’església s’obre al públic un cop a l’any; per visitar-la cal demanar permís al rector de Sant Antoni de Vilamajor. (MAB)
Bibliografia
- Martí i Bonet, I-1, 1981, pàgs. 209-211
- Aventín, 1990, pàg. 24