Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
deïcida
Religió
Qué prengué part en el deïcidi.
Dit durant segles dels jueus Aquesta apellació injuriosa fou formalment rebutjada pel concili II del Vaticà en la declaració sobre les religions no cristianes 1965
tonsura
Religió
Cristianisme
Cerimònia religiosa consistent a tallar els cabells, parcialment o totalment, per significar una consagració especial de la persona.
Coneguda arreu, esdevingué un costum generalitzat dels monjos cristians s V-VI introduïda més tard a l’església llatina s VI-VII com a ritu d’admissió del clergat, distint dels ordes menors, ha estat suprimida per la reforma del concili II del Vaticà
assemblea dominical en absència de prevere
Religió
Reunió dominical de fidels, presidida per un laic, en la qual es llegeixen texts bíblics, es formulen pregàries i es reparteix la comunió.
L’escassetat de capellans en els països on l’Església Catòlica té poca implantació o té problemes per a garantir el relleu generacional dels capellans originà aquest tipus de celebració El 1988 el Vaticà publicà un directori per a les celebracions dominicals en absència de prevere
verònica
Art
Història
Religió
Nom antic donat a la Santa Faç amb relació al llenç de la Verònica.
El mot probablement fou aplicat primer a una icona del Salvador en llatí grecitzat, vera εἰκών ‘vera icona’ venerada a Roma des del segle VIII i que Bonifaci VIII traslladà al Vaticà el 1297, i posteriorment passà a designar la piadosa dona que eixugà la faç de Crist
oració dels fidels
Religió
Cristianisme
Pregària per totes les necessitats de l’Església i del món feta en el curs de la celebració litúrgica.
Conservades fins recentment pel ritu romà únicament a les lletanies dels Sants i al Divendres Sant les anomenades “oracions solemnes”, el concili II del Vaticà les ha restablertes a totes les misses, sobretot els dies festius En els ritus orientals són normals a tots els oficis i es diuen en forma de lletania
fideisme
Filosofia
Religió
Doctrina que accepta la fe i la revelació divina com a darrer criteri de certesa per a conèixer els primers principis metafísics, ètics i religiosos, inaccessibles a la raó.
El fideisme fou una reacció conservadora de catòlics i protestants davant l’efervescència ideològica i política de la darreria del segle XVIII, dirigida principalment contra l’enciclopedisme, el racionalisme illustrat i la Revolució Francesa Les seves arrels foren la impotència de la raó natural per a defensar la veritat contra l’escepticisme i l’ateisme i, alhora, el desig de mantenir les veritats fonamentals de l’ordre moral i religiós tradicionals S’estengué per França, Bèlgica i Alemanya, i fou condemnat per l’Església Catòlica en el concili I del Vaticà
incineració
Etnologia
Religió
Acció d’incinerar el cos d’un mort.
Practicada a Grècia, a Roma fins al segle IV i entre els pobles nòmades des de temps molt antic, ha perdurat a l’Índia Prohibida per diverses confessions, l’Església catòlica l’admeté el 1963 i inclogué l’autorització en la revisió del codi de dret canònic del 1983 Hom en recomana l’ús tant per raons higièniques com pel creixement dels cementiris a les grans ciutats, i n’ha augmentat la pràctica L’any 2016 el Vaticà prohibí escampar les cendres o conservar-les fora d’un recinte sagrat per tal d’evitar pràctiques panteistes, paganes o supersticioses
judici final
© Fototeca.cat
Religió
Cristianisme
Sanció definitiva de la història salvífica de Déu a través de Crist que tindrà lloc a la fi de la història humana.
En tant que aquest judici té un caràcter global de consumació de la creació, és anomenat judici universal El tema del judici final ha estat sovint conreat per l’art A Santa Maria de Taüll, un mestre, que hom ha designat justament amb el nom de Mestre del Judici Final , en féu una representació mural també dins l’art romànic, sobresurt la del sepulcre de Casserres Museu Diocesà de Solsona La millor representació catalana és potser la miniada a la portada del Missal de Santa Eulàlia , de Rafael Destorrents catedral de Barcelona, i entre els retaules gòtics es destaca el del Mestre Artés Museu…
Foc nou
Publicacions periòdiques
Religió
Revista d’informació socioreligiosa, publicada a Barcelona des de l’any 1974.
És la continuació de la Circular informativa de pastoral litúrgica que, des del 1964, publicava el Centre de Pastoral Litúrgica És editada pel grup editor El Ciervo 96 Pretén d’ésser un instrument de reflexió, des d’una òptica cristiana i catalana, sobre els fets principals que afecten l’Església, la cultura i la política, amb una orientació oberta i progressista Sempre propera a la línia del concili II del Vaticà, es manté coherent amb la idea fundacional d’ésser una referència per als sectors més renovadors i oberts del cristianisme i per a les persones interessades en la vida…
exorcisme
Religió
Ritu o pregària per a conjurar els mals esperits i fer-los sortir d’aquell que n’està posseït.
N'hi ha uns d’ordinaris que integren la preparació al baptisme Per als exorcismes extraordinaris, en cas d’un individu posseït, cal l’autorització del bisbe Als Països Catalans, com a la resta del món cristià, l’exorcisme té una llarga tradició històrica Els antics rituals de les diòcesis serven oracions i comminacions pròpies per a aquesta cerimònia Antigament els exorcistes rebien, amb aquest fi, l’exorcistat, convertit més tard en simple grau per a arribar al presbiterat en la legislació eclesiàstica vigent és prohibit de fer exorcismes sense una especial delegació del bisbe…