Resultats de la cerca

Hi foren aprovades i proclamades les constitucions sobre litúrgia Sacrosanctum concilium , 25 de gener de 1964, dogmàtica sobre l’Església Lumen gentium , 21 de novembre de 1964, dogmàtica sobre la divina revelació Dei Verbum , 18 de novembre de 1965 i pastoral sobre l’Església en el món d’avui Gaudium et Spes , 7 de desembre de 1965, els decrets sobre els mitjans de comunicació social Inter mirifica , 4 de desembre de 1963, l’ecumenisme Unitatis redintegratio , 21 de novembre de 1964, les Esglésies orientals Orientalium Ecclesiarum , 12 de novembre de 1964, el ministeri pastoral dels…

Hi foren aprovades dues constitucions conciliars, la Dei Filius 24 d’abril de 1870 i la Pastor aeternus 18 de juliol de 1870 Dos dies abans de la publicació del Syllabus 8 de desembre de 1864, el papa Pius IX féu la primera consulta sobre la conveniència de convocar un concili després tingué lloc el nomenament d’una comissió preparatòria 9 de març de 1865, l’anunci oficial de la celebració 26 de juny de 1865 i la convocatòria, amb la butlla Aeterni Patris 29 de juny de 1868 Les invitacions cursades als patriarques orientals ortodoxos i a les esglésies protestants no foren acceptades per part…

Sota l’impuls preponderant dels papes, en particular de Juli II, Lleó X i Sixt V, Roma fou el centre artístic més important del baix Renaixement i del Barroc hi immigraren un gran nombre d’artistes que treballaren en les grans obres papals i se n'hi formaren molts d’altres que plegats constituïren i espargiren arreu d’Europa el romanisme , concepte que sintetitza el protagonisme històric i religiós de la ciutat i de l’Església En arquitectura, D Bramante inaugurà el classicisme romà, auster i simple, basat en la teoria de Vitruvi Al mateix temps que la reedificació de Sant Pere del …

Comprenien tres documents un tractat polític reconeixent l’estat del Vaticà, un concordat i una convenció financera Pel primer era suprimida la llei de garanties del 1871, no acceptada per Pius IX, i reconegut l’estat del Vaticà El concordat signat representà l’acceptació de l’Església Catòlica com a oficial de l’estat italià, les escoles confessionals, la validesa dels matrimonis canònics, etc Desaparegut el feixisme, la república ratificà el concordat, però posteriorment hom n'ha plantejat la renovació, sobretot d’ençà de l’aprovació de la llei del divorci 1970 El…

Fou iniciat al s XVIII amb el Museo Sacro , fundat per Benet XIV 1756, dedicat a l’antiguitat cristiana i al primitiu art litúrgic, i el Museo Profano , obra de Climent XIII 1767, dedicat a monedes, medalles, camafeus i objectes de vori ambdós foren installats sumptuosament a la galeria de la Biblioteca Apostolica Vaticana Fou, però, Climent XIV 1770-74 qui inicià la gran empresa museística vaticana transformà en museu, i l’amplià amb una nova galeria, el palau del Belvedere d’Innocenci VII, i hi installà les colleccions d’escultura antiga iniciades per Juli II 1503-13 el museu s’anomena…

Creat el 1965 pel conciliII del Vaticà, s’aplega en assemblea general per a afers d’interès universal, extraordinària per a afers urgents i especial per a afers de regions determinades Fins el 2019 ha celebrat quinze assemblees generals, onze d’especials i tres d’extraordinàries Fou molt significatiu el sínode extraordinari del 1985, convocat per a celebrar el vintè aniversari del conciliII del Vaticà L’any 2021 el papa Francesc nomenà subsecretària del sínode episcopal amb dret a vot la religiosa francesa Natalie…

Primerament estigué situat prop de la basílica de San Lorenzo in Damaso s IV al s VII, era repartit entre la basílica de Sant Joan de Laterà i la Turris Chartularia, pròxima a l’arc de Titus Innocenci III 1198-1216 inicià la sèrie ininterrompuda dels registres papals, que situà prop de Sant Pere del Vaticà Actualment les principals seccions són cancelleria registres de butlles i de breus del Vaticà, registres d’Avinyó dataria suplicacions per a beneficis, indulgències o privilegis, registres de Laterà, breus, enquestes episcopals cambra apostòlica administració…

És una obra típica de l’art hellenístic