Resultats de la cerca

Encara que llegendaris, la seva vida i el seu culte, estès per Occitània i pel nord de la península Ibèrica, és tardà això no obstant, a Catalunya ja era venerada cap a l’any 1000 Prengué posteriorment una gran volada com a advocada en els mals de ràbia La seva festa se celebra el 22 de maig

Els signes descendents són sis Càncer, Lleó, Verge, Libra, Escorpió i Sagitari

Si el celluloide que ha de transportar és verge, les peces laterals no poden tenir cap obertura

Conreà diversos gèneres, reflectint en tots ells un profund pessimisme De la seva obra cal remarcar un recull de contes, Geotenn ar Werc'hez ‘L’herba de la Verge’, 1928 i una obra teatral, Nomenoë-Oë 1941, amb trets de punyent humanisme

Autor d’una Anunciació procedent d’Alaquàs València, collecció Mascarell, d’una Coronació de la Verge Boston, Museu de Belles Arts i d’una Epifania Vilafranca del Penedès, collecció Álvarez, etc D’altres obres, possiblement seves, han estat atribuïdes també al mestre de Bonastre

Publicà obres en català, com Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis 1499, Sinonima, de Jeroni Amiguet 1502, Coples noves de la Verge Maria ~1515, i en castellà, entre les quals l’obra que li donà més fama, el Cancionero general d' Hernando del Castillo

Mestre en arts i en teologia Traduí del llatí al català La història de Josep fill d’Eli i espòs de la sacratíssima Verge Maria València 1502, i l’obra de Joan Alemany De la venguda d’Anticrist , amb una reprovació, original d’ell, de la “secta mahomètica” València 1520

Fundà i dirigí l’Orfeó de Ripoll i fou director de la Banda Municipal i l’Escola de Música de Terrassa Compongué obres simfòniques, de cambra i cançons i fou autor de sardanes com La Verge vella i Les campanes del monestir , a més de l’obra lírica El roser de Vallfogona

Obtingué el grau de mestre en Arts el 1693, i es graduà com a doctor en Sagrada Teologia per la Universitat de València el 1699 Fou elegit canonge de la catedral de València el 19 de maig de 1723 Persona d’activitats diverses, compaginà la canongia amb les tasques de qualificador del Sant Ofici i confessor dels seus presos, rector del Collegi dels Sants Reis, examinador sinodal de l' arquebisbat de València i superintendent de cerimònies i prevere beneficiat de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Durant algun temps regentà una càtedra d’Escriptura a la Universitat de València Home…