Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Francesc Subirats i Verge
Pintura
Pintor.
Cursà els seus primers estudis per correspondència Institut Perramón de Barcelona i amb el mestre Ricardo Cerveto de Tortosa El 1960, a l’edat de setze anys assoleix un primer premi de dibuix, medalla d’argent del Cercle Artístic de Tortosa Alhora que dues obres seves primerenques són seleccionades en el concurs Nacional de Dibuix i Pintura Casino Amposta L’any 1963 ingressa a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Ha participat en nombroses exposicions individuals i collectives, a Barcelona, Guadalajara, Girona, Tarragona, Tortosa, Salou, Ulldecona, Tossa de Mar, Reus, etc Collaborà a l’Expo-92
Mare de Déu de les Neus
Cristianisme
Advocació mariana d’origen romà, derivada de la basílica de Santa Maria la Major o de les Neus, pel prodigi de la nevada que, segons tradició, indicà en temps del papa Liberi (352-366) el lloc on havia d’ésser construïda la basílica.
Als Països Catalans hi ha nombroses capelles dedicades en honor seu Àneu Pallars Sobirà, Cabassers Priorat, Molló Ripollès, Riner Solsonès, Eivissa A Barcelona és venerada a l’església de Sant Just Era advocada com a patrona de la bellesa femenina o per a obtenir aquesta gràcia per això la seva festa tenia un caire d’exhibició de bellesa La seva festa se celebra el 5 d’agost
Llúcia
© Pinacoteca Nazionale di Siena
Cristianisme
Verge i màrtir cristiana.
De culte molt antic, el relat de la seva passió segle V és llegendari Les seves relíquies, venerades de primer a Siracusa, foren traslladades a Constantinoble i a Venècia Als Països Catalans, hom constata la seva devoció del segle XIII en avant És patrona de la vista, i la seva festa era celebrada sobretot per les modistes i les nenes que anaven a costura aquestes captaven per a la santa disfressades de llúcies o llucietes A València es feien tabalades , corrent la ciutat al so de tabals des de l’esglesieta de la santa A Barcelona la festa se centrà en la capella romànica de la santa, dita…
Anna
Museu Thyssen-Bornemisza
Cristianisme
Mare de Maria segons el protoevangeli apòcrif de Jaume (segle II).
La seva festa se celebra el 26 de juliol
Josep Català
Literatura
Cristianisme
Escriptor i sacerdot, doctor en teologia.
Publicà Vida, martiri i triümfos de l’admirable verge santa Eulària 1642, volum que conté un poema en octaves reials, en un llenguatge molt castellanitzat i gongorí, dedicat a la victòria de les forces catalanes sobre l’exèrcit castellà el 26 de gener de 1641, i unes Cobles en llaor de la gloriosa verge i màrtir santa Eulària
Joan del Bosc
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Ciutadà de Xàtiva És autor d’una Resposta en llaor de la Verge Maria mirant a la joia, publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria València, 1474 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València
Pere de Magarola i Fontanet
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill d’un apotecari, fou successivament prior de Santa Anna 1618-22, bisbe d’Elna 1622-27, de Vic 1627-34 i de Lleida 1634 El 1623 era president de la generalitat de Catalunya Autor d’un Epítome de la imatge de la Verge Maria de la Victòria del lloc de Tuïr , d’uns Miragles de la Benaventurada Concepció de la Verge Maria per los anys de 1616 i d’unes Constitucions sinodals Vic, 1628
Quitèria
Cristianisme
Personatge venerat com a verge i màrtir a les Landes (diòcesi de Dacs).
Encara que llegendaris, la seva vida i el seu culte, estès per Occitània i pel nord de la península Ibèrica, és tardà això no obstant, a Catalunya ja era venerada cap a l’any 1000 Prengué posteriorment una gran volada com a advocada en els mals de ràbia La seva festa se celebra el 22 de maig
Jakez Riou
Literatura
Escriptor còrnic.
Conreà diversos gèneres, reflectint en tots ells un profund pessimisme De la seva obra cal remarcar un recull de contes, Geotenn ar Werc'hez ‘L’herba de la Verge’, 1928 i una obra teatral, Nomenoë-Oë 1941, amb trets de punyent humanisme
mestre d’Alaquàs
Pintura
Pintor anònim de l’escola valenciana, d’influència flamenca, actiu possiblement cap als anys 1450-70.
Autor d’una Anunciació procedent d’Alaquàs València, collecció Mascarell, d’una Coronació de la Verge Boston, Museu de Belles Arts i d’una Epifania Vilafranca del Penedès, collecció Álvarez, etc D’altres obres, possiblement seves, han estat atribuïdes també al mestre de Bonastre
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina