Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
Vilalta
Poble
Poble (463 m alt.) del municipi de Vilanova de l’Aguda (Noguera), entre Torrefeta i Florejacs (Segarra) i Cabanabona (Noguera).
La seva església parroquial Sant Salvador depèn de la de Ribelles Formà part de la baronia de Ribelles
Vilalta
Llogaret
Llogaret del municipi de Targasona (Alta Cerdanya), a ponent del poble, situat a 1616 m alt, al vessant meridional del pic dels Moros, vora el límit amb l’enclavament de Llívia (Baixa Cerdanya).
L’antiga església és dedicada a sant Vicenç El lloc és esmentat el 1163 com a possessió del monestir de Sant Martí del Canigó
Vilalta
Masia
Veïnat
Gran masia i veïnat del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), al N del poble.
Vilalta
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Sant Guim de Freixenet, dins l’antic terme de Freixenet de Segarra, al límit oriental del terme, al camí de la Tallada a Santa Maria del Camí, al voltant d’un antiga torre medieval.
Emili Vilalta
Música
Pianista.
Fou deixeble d’Isaac Albéniz, i actuà sovint amb ell en obres per a dos pianos Deixà sardanes i música instrumental El seu fill, Alexandre Vilalta Barcelona 1905, també pianista, es formà amb ell, amb CGVidiella i amb FMarshall, i ha actuat com a solista a Europa i Amèrica Establert a Torreón Coah Mèxic, hi ha fundat i promogut institucions culturals i musicals
Alexandre Vilalta
Música
Pianista català.
Fill del també pianista Emili Vilalta, fou deixeble de CG Vidiella i de F Marshall i, al Conservatori de Música de Barcelona, de Lluís Millet i de JB Pellicer Com a concertista, actuà arreu d’Europa, especialment a França i Bèlgica, i al continent americà Durant els anys previs a la Guerra Civil destacà com a membre de diversos conjunts de cambra i tingué un paper important en l’ambient musical català Collaborà amb l’Orquestra Pau Casals i amb la Banda Municipal de Barcelona També prengué part en els concerts dedicats a M de Falla 1926 i I Stravinsky 1933, que tingueren lloc al…
Rafael Vilalta
Cristianisme
Eclesiàstic.
Beneficiat de Santa Maria del Mar de Barcelona, el 1650 publicà un Tractat de les cerimònies de la missa resada i solemne , reeditat el 1679