Resultats de la cerca

Estudià amb el seu pare al Conservatori de París, on fou distingida amb els primers premis en arpa 1948 i música de cambra 1951 Debutà amb l’Orquestra Pasdeloup el 1950, i l’any 1957 fou contractada com a primera arpista de l’Orquestra Filharmònica de l’ORTF, on a partir del 1971 fou també solista El 1959 reprengué l’activitat del Quintet Pierre Jamet, conjunt instrumental que havia format el seu pare Contragué matrimoni amb el flautista Christian Lardé, amb qui enregistrà el Concert per a flauta i arpa de WA Mozart Ha estrenat obres de compositors francesos contemporanis, entre les quals…

Successor del seu pare, Paulin Paris, com a professor del Collège de France, contribuía consolidar un ensenyament científic de la filologia Fundador de les exigents “Revue Critique” 1866 i “Romania” 1872, es destacà pels estudis i les edicions d’autors francesos i provençals Histoire poétique de Charlemagne , 1865 La vie de Saint Alexis , 1872 La Poésie du Moyen-Âge , 1885 François Villon , 1901 Participà com a jurat al concurs literari de Montpeller del 1875 i se n’ocupà al “Journal des Debats” Hi coincidí amb Manuel Milà i Fontanals, i es cartejaren per tractar qüestions com la dels…

Vida Considerat una de les ments més brillants del seu temps, estudià a la Universitat de la Sorbona, on obtingué el grau de magister artium Ocupà diversos càrrecs a la cort francesa, primer com a secretari de Carles IV i més tard com a conseller dels seus successors, Felip VI i Joan II, i se li encarregà la realització de múltiples gestions diplomàtiques, algunes de les quals el dugueren a la cort papal d’Avinyó Nomenat maître de requêtes de la casa reial, que recompensà els seus serveis amb nombroses prebendes a Cambrai, Clarmont, Verdun etc, el 1351 es convertí en bisbe de Meaux Vitry fou…

Estudià medicina a Estrasburg i fou metge militar a Metz Deixà, però, la seva carrera i començà a estudiar física a París 1816 Es dedicà especialment a l’estudi de les freqüències i de les vibracions de les cordes, de les taules harmòniques i de la veu, i a la recerca de les relacions entre la sonoritat i la matèria que la produeix També ha passat a la posteritat pels estudis que feu, juntament amb el físic, astrònom i matemàtic JB Biot, sobre els efectes dinàmics del corrent elèctric Fou professor al Collège de France Entre els seus escrits destaquen Mémoires sur la construction des…

Era fill d’un músic alemany amb qui estudià violí abans d’entrar al Conservatori de París Allí estudià amb PMF Baillot, i el 1804 guanyà el primer premi de violí Després de treballar a l’Òpera Còmica i a l’Òpera de París, el 1817 va esdevenir violí principal de l’orquestra d’aquest darrer teatre Del 1821 al 1846 va convertir-se en director d’aquesta agrupació, realitzant moltes estrenes d’òperes de G Rossini, G Meyerbeer i H Berlioz, entre d’altres Durant els últims anys de la seva vida, fou un personatge clau del món musical parisenc fou l’introductor i el més fervent partidari de la música…

Fou el setè fill de Pierre Devienne i la seva segona esposa, Marie Petit Probablement rebé la seva primera formació musical de l’organista Morizot a Joinville, i entre el 1776 i el 1778 fou alumne del seu germà gran, establert a Alemanya Aquest darrer any s’enrolà al cos musical del regiment de cavalleria de la Royal Cravate El 1779 estudià flauta amb el principal flautista de l’orquestra de l’Òpera, Félix Rault, i l’any següent entrà a formar part del conjunt de música de cambra al servei del cardenal de Rohan, on restà fins el 1785 El 1780 s’estrenà a París una composició seva, que suposà…

El seu pare era director d’orquestra, i la seva mare, de qui rebé la primera formació musical, pianista El 1946 ingressà al Conservatori de París i dos anys després obtingué el primer premi de música de cambra, abans de guanyar el de piano 1949 Debutà com a pianista a Barcelona el 1951, i el 1952 fou finalista del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica L’any següent es presentà a Nova York amb l’estrena del Concert per a piano d’A Jolivet El 1967 inicià la seva formació com a director d’orquestra, i el 1976 fou nomenat responsable musical i director de l’Orquestra de Cambra de Viena En 1980-86…

Deixeble de Pierre d’Ailly, el succeí 1395 com a canceller de la Universitat de París Lluità per la pau entre les nacions, la reforma de l’Església i la terminació del Cisma d’Orient Intervingué en els concilis de París 1413-14 i de Constança 1414-18, en el qual combaté J Wyclif i J Huss i fou un dels principals defensors de la teoria conciliarista La seva crítica es dirigí també contra autors tan diversos com J Ruysbroeck, el joaquimita Ubertino da Casale i Ramon Llull, el darrer dels quals combaté, especialment en l’opuscle De examinatione Lullii 1423 Influït pel nominalisme, en la seva…

Estudià a l’École Normale Supérieure Fundador de l’institut francès de Buenos Aires i director de la Croix du Sud —collecció d’autors iberoamericans—, dirigí també la revista internacional de filosofia i ciències humanes “Diogène” Fou membre de l’Académie Française des del 1971 La seva obra destaca per la diversitat de temes tractats, entre els quals cal esmentar l’antropologia, la mitologia, el joc i la crítica, tant literària com la d’art Els seus llibres més importants són Le mythe et l’homme 1938, Méduse et Compagnie 1960, Au Coeur du fantastique 1965, L’écriture des Pierres 1970, La…

Autodidacte, amb coneixements sòlids de geologia, s’interessà per l’arqueologia i defensà l’existència de l’home quaternari, contra l’opinió de tots els savis contemporanis Aconseguí de descobrir, prop d’Abbeville, una mandíbula humana de tipus molt primitiu i diversos instruments de sílex 1844 més endavant descobrí altres materials lítics dins nivells geològics indiscutiblement quaternaris Publicà diverses obres, entre les quals destaquen De la création essai sur l’origine et la progression des êtres 1838-41 i Antiquités celtiques et antédiluviennes 1857