Resultats de la cerca

Estudià dret i ciències polítiques a València i Madrid, i es doctorà a la Sorbona de París l’any 1970 Fou professor a universitats de Bèlgica, Colòmbia, Xile i a l’Autónoma de Madrid Amb el triomf de la Unitat Popular a Xile, el 1970, s’hi traslladà com a expert de la UNESCO per treballar com a conseller personal del president Salvador Allende Com a conseqüència de la seva experiència xilena publicà els llibres Chile el camino político hacia el socialismo 1972, Revolución, Congreso y Constitución El caso Toha 1972, Desarrollo político y desarrollo económico Los casos…

Participà en els principals fets de la independència xilena Fou ministre de guerra i marina 1830 i 1841-42, governador de Valparaíso 1842 i intendent de Concepción 1848 Capitanejà la insurrecció del 1851, en què fou vençut

Els seus orígens són atribuïts a Simón Bolívar, que el 1826 convocà a Panamà els representants de les joves repúbliques americanes per intentar d’establir la unió de les confederacions El 1889, per iniciativa del secretari d’estat nord-americà James Blayne, fou convocada a Washington una conferència interamericana amb l’objectiu d’afavorir els intercanvis comercials entre els EUA i l’Amèrica Llatina i creà, alhora, l’Oficina de les Repúbliques Americanes El 1901 es reuní a Mèxic i així, cada quatre anys, en una ciutat diferent El 1910 hom creà la Unió Panamericana amb seu a Washington i…

Residí a l’Uruguai, Bolívia, Xile i el Perú 1846-51, i el 1852 s’uní a Justo Urquiza contra la dictadura de Rosas, però rebutjà el pla federal d’Urquiza i esdevingué el capitost de l’hegemonisme de Buenos Aires El 1862 fou elegit president tot acceptant la constitució federal del 1853 Dugué a terme una bona política administrativa, malgrat la resistència dels cacics rurals i dels federals Entrà a la Triple Aliança contra el Paraguai 1865, i el 1868 fou substituït per Domingo Sarmiento També es destacà com a escriptor

Nascut a Xile —on el moviment celebrà un congrés nacional el 1972—, s’estengué després a l’Argentina, el Perú, Mèxic i l’Amèrica Central, on contribuí a l’aparició de la teologia de l’alliberament, i finalment arribà a Europa Als Països Catalans n'hi ha diversos grups, minoritaris però actius Tot i que les relacions amb la jerarquia han estat sovint incòmodes, els membres del moviment no volen separar-se de l’Església, però de fet se'n senten marginats, particularment arran del rumb pres pel Vaticà sota el pontificat de Joan Pau II

Fill de Vicent Blasco i Ibáñez El 1931 reorganitzà, al País Valencià, el partit republicà que havien dirigit el seu pare i Feliu Azzati blasquisme , però amb un caràcter socialment conservador i una estreta aliança amb el lerrouxisme, les quals coses, a més del seu processament per l’escàndol de l’estraperlo 1935, foren la causa de la seva derrota en les eleccions del febrer del 1936, i de la desaparició del partit Fou diputat a corts el 1931 i el 1933 Exiliat al començament de la Guerra Civil de 1936-39, residí a França i, entre el 1956 i el 1972, a Xile a partir del 1977…

Fou fiscal a la ciutat de Rochester abans de ser escollit senador per Minnesota, càrrec que excercí entre en 1917-23 Fou delegat a la V Conferència Panamericana celebrada a Santiago de Xile 1923 i ambaixador a la Gran Bretanya 1923-24 Substituí Charles E Hughes com a secretari d’estat 1925-29 en el govern de Calvin Coolidge El seu èxit més important fou la redacció, juntament amb el ministre francès Aristide Briand, d’un pacte de renúncia a la guerra conegut com a Pacte Briand-Kellogg, i secundat per quinze nacions L’acord, signat a París el 1928, li valgué el premi Nobel de la…

Cofundador 1941 del Movimiento Nacionalista Revolucionario, entre el 1946 i el 1951 visqué exiliat a l’Argentina i a Xile Havent tornat al seu país, dirigí 1952 la insurrecció que portà l’MNR al poder i esdevingué vicepresident 1952-56 i president 1956-60 de la república Un cop d’estat l’obligà de nou a exiliar-se 1964-78 L’any 1978 fundà el Movimiento Nacionalista Revolucionario de Izquierda, que el portà a la victòria en les eleccions presidencials del 1979 i el 1980, però el règim militar no permeté la presa de possessió del nou càrrec Dissolta la junta militar, ocupà la…

Es constituí en adoptar aquest nom el Moviment Social d’Emancipació Catalana MSEC Estava integrat per antics militants del PSUC, provinents majoritàriament del corrent de l’antiga Unió Socialista de Catalunya, al costat d’altres originaris del grup de “L’Hora” com Miquel Ferrer, del Partit Comunista de Catalunya Pere Matalonga, del Partit Català Proletari Pere Aznar i fins i tot del PSOE Ramir Ortega Els seu nucli bàsic important es trobà sobretot a Mèxic i també a Xile, amb Pere Aznar i Dolors Piera, si bé disposà també d’una delegació a la Gran Bretanya Fou president del partit…

Filla d’un militar que morí torturat sota la dictadura d’ Augusto Pinochet , estudià medicina i exercí com a cirurgiana, pediatra i epidemiòloga El 1970 ingressà al Partit Socialista Dos anys després del cop d’estat militar 1973, fou detinguda per agents de la policia política de la dictadura DINA i torturada Un cop alliberada, s’exilià primer a Austràlia i després a la República Democràtica Alemanya fins el 1979, que tornà a Xile i hi reprengué els estudis de medicina Assessora del Ministeri de Salut des del 1994, el 1997 fou becada per a realitzar el curs de defensa continental…