Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Maria de Xipre
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó, segona muller de Jaume II.
Pertanyent al llinatge dels Lusignan i presumpta hereva de les corones de Xipre i Jerusalem, com a filla d’Hug III i germana gran d’Enric II, reis d’aquella illa i titulars d’aquest regne La seva mare fou Isabel d’Ibelin Contragué matrimoni per poders, el 1315, a Nicòsia, i la boda fou solemnitzada pel desembre d’aquell any, a la seu de Girona La relació entre marit i muller sovint malalta no fou mai satisfactòria, i no tingueren descendència
Hug IV de Xipre
Història
Rei de Xipre i de Jerusalem (1324-58).
Fill del conestable Guiu de Xipre, succeí el seu oncle Enric II Aconseguí de restablir l’autoritat reial sobre els barons feudals El 1343 impulsà l’aliança amb el papat, Venècia i els cavallers de Rodes, i prengué Esmirna als turcs
Pere I de Xipre
Història
Rei lusignanès de Xipre i de Jerusalem (1359-69), comte de Trípoli.
A la mort del seu pare, Hug IV de Xipre, el succeí en el tron i, desitjant de donar un impuls vigorós a la lluita contra els turcs i els sarraïns, cercà ajut a Europa per organitzar una nova croada Malgrat, però, els seus esforços, no ho aconseguí i es llançà tot sol a l’empresa Ocupà Alexandria 1365, devastà la costa de Síria 1367 i fins rebé l’oferiment de la corona de l’Armènia Menor 1368 De retorn a Xipre, hagué d’afrontar una difícil situació familiar Casat amb Elionor de Prades , hagué d’escoltar la denúncia dels barons de la infidelitat de la seva muller…
Hug III de Xipre
Història
Rei de Xipre (1267-84) i de Jerusalem (1269-84).
Fill d’Enric d’Antioquia, succeí el seu cosí germà Hug II Paralitzat per la insubordinació feudal, tant a Xipre com a Jerusalem, fracassà en els intents de restaurar la dominació franca a Síria
Enric I de Xipre
Història
Rei de Xipre (1218-53), fill d’Hug I.
Lluità contra les tropes de l’emperador Frederic II El 1246 li fou donat el títol de senyor de Jerusalem Prengué part en l’expedició de Lluís IX de França a Egipte
Enric II de Xipre
Història
Rei de Xipre (1284-1306 i 1310-24), i darrer rei de Jerusalem (1284-91).
Fill del rei Hug III, succeí el seu germà Joan I Deixà que els mamelucs d’Egipte s’emparessin de Terra Santa 1291 i que el soldà al-Malik al-Ašraf li prengués Síria Fou segrestat i destronat el 1306, però fou restablert el 1310 Inicià una política d’acostament al casal de Catalunya-Aragó casà 1315 la seva germana Maria amb el rei Jaume II, i ell mateix es casà 1318 amb Constança, filla de Frederic III de Sicília Els catalans havien obtingut d’ell 1291 mesures favorables per al comerç
Bernabé
Bíblia
Sobrenom donat a Josep, levita originari de Xipre, segons els Actes dels Apòstols.
Presentà Pau als apòstols a Jerusalem, i després l’acompanyà en el seu primer viatge La seva festa se celebra el l’11 de juny
Leóndios Makheras
Historiografia
Política
Historiador i diplomàtic xipriota.
Hom sap que vers el 1434 fou enviat pel rei Joan II de Lusignan com a ambaixador al soldà d’Iconi És autor d’una Crònica editada per KNSathas el 1873 que, amb un llenguatge ple de gallicismes, descriu la història de l’illa D’un valor notable per a la historiografia catalana, parla molt detalladament, des del punt de vista xipriota, de l’actuació d’Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Lusignan En contra dels escriptors catalans, que li dediquen elogis, Makheras és dur en el judici de la reina, i amb la seva narració probablement inspirà les dues cançons populars de 81 i 131 versos,…
Evàgores I
Història
Rei de Salamina de Xipre.
Expulsats els fenicis que dominaven la ciutat, hi fou entronitzat pels grecs 410 aC i el seu domini s’estengué per gairebé tota l’illa Enemic dels perses, s’alià amb Atenes i Egipte ajudà els atenesos contra Esparta i els armà una flota, que derrotà l’espartana a Cnidos 394 Després de la pau d’Antàlcides 387 la seva esquadra fou derrotada pels perses a Cítion 381, i Evàgores fou obligat a reconèixer la sobirania persa sobre l’illa
Hilarió
Cristianisme
Monjo.
Deixeble de sant Antoni Abat i ermità prop de Maiuma, construí un monestir 329, i és considerat com el fundador del monaquisme palestí Viatjà per Egipte, Sicília, Dalmàcia i Xipre La seva festa se celebra el 21 d'octubre
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina