Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Bugaia
Vall del municipi de Xixona (Alacantí), al vessant oriental de la serra de la Carrasqueta.
Encloïa els dos districtes rurals de Bugaia Alta i Bugaia Baixa
Segorb
Districte (28 h diss [1960]) del municipi de Xixona (Alacantí), al sud de la ciutat.
Sant Joan d’Alacant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, als plans meridionals litorals valencians, a l’ horta d’Alacant
, que presenta un glacis en suau rost vers la propera costa de l’E.
El riu de Montnegre o Sec és el límit septentrional, i corre prou encaixat als propis sediments La faixa costanera, malgrat la denominació turística, pertany als termes d’Alacant i el Campello L’única eminència és el Calvari, a l’W Les terres incultes són escasses, puix que el regadiu molt lax, abasta 900 ha, unes 300 de vertadera horta, 350 d’ametllers, 100 de garrofers El vell sistema de regadiu aprofita l’aigua embassada al pantà de Tibi a través de la séquia Major, que prové de l’assut o pantanet de Mutxamel i el Gualeró, assut arruïnat que recollia les aigües de duit del Montnegre els…
Mutxamel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, a la plana valenciana del sud, en terrenys plistocènics de glacis i al·luvionaments del riu de Montnegre i cretacis a l’interior, més elevat, que s’allargassa fins a la lloma del Savinar (470 m alt.) i el Bec de l’Àguila.
Integrat a la peculiar horta d’Alacant, centralitza una bona part dels seus regs a partir del seu assut el petit pantà de Mutxamel El riu de Montnegre, o Verd, té un cabal de 0,354 m 3 per segon, i les seves llargues secades justifiquen el canvi de nom riu Sec després de les preses de les séquies que abans tenien l’embassament de Tibi, avui pràcticament fora de servei Els conreus extensius, en realitat de secà cereals d’hivern i arbres sobris es beneficien de quatre sistemes de regadiu els regadius antics del riu de Montnegre 336 files en una martava o tanda de 21 dies amb l’aigua de duit o…
bisbat d’Oriola-Alacant
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat d’Oriola i des del 1959 també la ciutat d’Alacant.
La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats una de les parròquies és a l’illa de Tabarca Té una extensió de 4415 km 2 La creació definitiva del bisbat tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l’autorització del papa Pius IV 1564 El seu territori corresponia a la governació d’Oriola més Cabdet i Aiora, que eren del Regne de…
Almoraig
Districte rural de Xixona (Alacantí) situat al NE de la ciutat, a la dreta de la rambla de la Torre.
Almarx
Districte rural de Xixona (Alacantí) situat a llevant de la ciutat, a la dreta de la rambla de la Torre.
la Sarga
Llogaret
Llogaret i districte del municipi de Xixona (Alacantí), al nord de la ciutat, al límit amb el terme d’Alcoi.
L’església és dedicada a santa Anna
el Barranc
Partida
Partida rural del municipi de Xixona (Alacantí), vora la rambla de la Torre, entre els districtes d’Almarx, Segorb i Feliu, amb població disseminada.
cabeç del Quarter
Cim
Cim (1 035 m) de la serra ( serra del Quarter
) que separa la vall i terme d’Ibi (Alcoià) de la foia de Xixona (Alacantí).