Resultats de la cerca

Ha fet estudis sobre àlgebra, anàlisi, teoria de funcions, equacions diferencials algèbriques, etc Entre les seves publicacions cal esmentar Theory of Functions 1947, Integration in Finite Terms 1948 i Differential Algebra 1950

Es graduà al Queens College de Nova York 1953 i, després de dos anys a l’exèrcit, estudià a la Universitat de Michigan, on es doctorà l’any 1959 Treballà per a l’empresa aeronàutica Douglas Aircraft i per a l’Institut per a l’Anàlisi de la Defensa de Princeton 1959-61 El 1961 s’incorporà a la Universitat d’Illinois, on es dedicà a la docència i a la recerca, tasques que desenvolupà més tard a la de Nou Hampshire 1993 fins a la jubilació 2003 La seva contribució principal fou la demostració del teorema dels quatre colors, enunciat per primer cop el 1852 pel matemàtic britànic…

Es graduà en matemàtiques a la Universitat de Harvard 1950 i obtingué el doctorat a la de Princeton 1954 Els anys cinquanta dissenyà ginys simuladors del comportament humà, en els quals intentà reproduir l’aprenentatge El 1958 s’incorporà al laboratori de John McCarthy , del Massachusetts Institute of Technology, on desenvolupà tota la carrera docent i de recerca El 1959 hi fundà l’AI Project, amb McCarthy, que encapçalà després de la marxa d’aquest 1962 Les seves realitzacions experimentals i teories donaren un fort impuls al desenvolupament de la intelligència artificial, que concebé de…

Estudià a la Universitat de Harvard 1919-22, on fou deixeble de George Birkhoff, es doctorà 1926 i fou professor del 1933 al 1946 Des d’aquest any fins a la jubilació 1968, exercí la docència a la Universitat de Chicago, on aconseguí de reunir un dels millors equips de matemàtics Mac Lane, Whitney, AWeil, Zygmund, etc del seu temps Publicà més de 350 treballs i han estat fonamentals les seves aportacions a la teoria de reticles, anàlisi funcional, topologia, teoria de categories, filosofia de la ciència, etc

Graduat per la Universitat de Columbia, participà en la Comissió Cowles sobre econometria i teoria econòmica, i treballà uns quants anys a la RAND Corporation, que tingué una activitat capdavantera en el desenvolupament de la investigació operativa i la teoria dels jocs La seva trajectòria professional se centrà, però, a la Universitat de Stanford 1949-91, amb un parèntesi a la de Harvard 1968-1979 Fou també membre del consell d’economistes assessors de la presidència dels EUA 1962, president de l’American Economic Association 1972 i membre del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic…

Introduí un mètode per a controlar les fórmules de la lògica seqüencial mitjançant les taules de veritat És conegut pel fet d’haver proposat el 1920 els sis temes lògics polivalents, especialment trivalents, amb independència de Łukasiewicz Establí també una teoria general de les proposicions elementals 1922, i estudià els problemes dels grups de mots en el llenguatge, amb independència dels resultats obtinguts per Markov

Estudià a les universitats de Zagreb i de Göttingen El 1939 emigrà als EUA, i el 1944 es naturalitzà nord-americà Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Princeton, i pertangué a nombroses acadèmies de ciències Les seves investigacions en el camp de l’estadística, d’una gran rigor matemàtica, foren desenvolupades a An Introduction to Probability Theory and its Applications 1950

Fou el fundador de la demografia matemàtica i el definidor de les nocions de població estable i estacionària Juntament amb VVolterra, veié la possibilitat d’estudiar alhora la dinàmica de dues poblacions, procedint l’una com a depredador i l’altra com a presa Definí la taxa de creixement natural És autor, entre altres obres, d' Elements of Mathematical Biology 1924 i de Théorie analytique des associations biologiques 1934

Es proclamà campió del món el 1894 en vèncer Wilhelm Steinitz, títol que conservà fins el 1921 La seva tècnica es distingí pel caràcter eminentment posicional, continuador del de Steinitz, i donà una embranzida definitiva a la nova concepció del joc d’escacs

És autor d’un tractat d’aritmètica De Algorismo i d’altres obres de tipus didàctic De computo La seva obra més important és, però, De sphaera , resum d’astronomia en quatre capítols, en el qual recull les doctrines de Ptolemeu i d’al-Farġānī, bé que les supera considerablement Aquest text, que estigué en ús a les universitats europees fins a la fi del s XVI, fou comentat per diversos autors posteriors, entre els quals Johann Müller i Philipp Melanchthon