Resultats de la cerca
Es mostren 982 resultats
supernova 1987 A
Anells de la Supernova 1987 A
© Corel
Astronomia
Supernova observada el 24 de febrer de 1987, al Gran Núvol de Magalhães, que ha aportat un gran nombre de coneixements sobre aquest estadi de la vida dels estels.
Es tracta de la primera supernova visible a ull nu des del 1604 Fou vista, simultàniament, a Las Campanas Xile, al Canadà i a Nova Zelanda per O Duhalde, I Shelton i l’astrònom aficionat A Jones Vint hores abans del descobriment, hom havia detectat un gran flux de neutrins a la Terra —els neutrins són produïts per reaccions nuclears com les que es produeixen als estels— Només una petita quantitat dels que arribaren foren detectats als grans dipòsits subterranis d’aigua dels Estats Units d’Amèrica i el Japó dissenyats per a…
reducció a l’equador
Astronomia
Diferència entre la longitud astronòmica del Sol veritable i la seva ascensió recta.
La longitud astronòmica i l’ascensió recta del Sol veritable coincideixen únicament quan el Sol és als solsticis i als equinoccis, úniques dates en què la reducció a l’equador és nulla Aquesta magnitud presenta dos màxims positius l’un a l’estiu i l’altre a l’hivern i dos màxims negatius a la primavera i a la tardor Sumant la reducció a l’equador amb l’equació del centre hom obté l’equació del temps
reducció a la posició aparent
Astronomia
Conjunt d’operacions a les quals hom sotmet els valors de les coordenades d’un astre tal com apareixen en un catàleg estel·lar, per trobar els valors actuals de les coordenades d’aquest mateix astre.
Les coordenades dels astres donades pels catàlegs estellars són referides a una època determinada, que hom sempre fa coincidir amb l’inici d’un cert any astronòmic Per a trobar el corresponent valor d’aquestes coordenades en un altre instant cal efectuar una sèrie de correccions que corresponen als diferents canvis introduïts per una sèrie de factors en la posició aparent de l’estel, durant l’interval de temps que separa les dues dates Aquests factors són el moviment propi de l’estel, la parallaxi , la precessió dels equinoccis , la nutació i l' aberració de la llum
sistema de suport a la presa de decisions espacials
Astronomia
Projecte d’investigació astronòmic consistent en l’obtenció d’imatges multicolors i espectres del cel per tal de realitzar un mapa en tres dimensions de la distribució de galàxies a l’Univers.
Les imatges del SDSS foren preses durant més de vuit anys amb un telescopi de 2,5 metres de diàmetre a l’observatori d’Apache Point, Nou Mèxic EUA i cobreixen aproximadament una quarta part del cel La segona versió del projecte SDSS-II, feta pública a l’octubre del 2008, cobreix una tercera part del cel i conté més de 930000 galàxies, 120000 quàsars i 460000 estrelles La tercera versió SDSS-III serà publicada el 2014 El projecte SDSS està finançat per la fundació Alfred P Sloan, amb la participació d’altres institucions dels Estats Units, Alemanya, el Brasil, Espanya…
angle paral·làctic
Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZ angle al pol; PeZA angle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició
© fototeca.cat
Astronomia
Angle esfèric que té el seu vèrtex en l’astre i té per costats la vertical i el cercle horari d’aquest.
És un dels angles del triangle de posició
radiotelescopi
A dalt, tall vertical d’un radiotelescopi amb reflector secundari; a baix, esquema del camí que segueixen els senyals captats per un radiotelescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Instrument destinat a captar les ones radioelèctriques que arriben a la Terra procedents dels cossos celestes.
Un radiotelescopi és constituït essencialment per una superfície collectora metàllica de grans dimensions, que recull les ones radioelèctriques que provenen d’un astre llunyà i les fa arribar a una petita antena, la qual les envia a un detector Aquest aparell és connectat a un instrument d’anàlisi, que estudia les radiacions rebudes, i a un sistema d’enregistrament, que n'enregistra els resultats Les qualitats més importants d’un radiotelescopi són la sensibilitat i el poder separador La sensibilitat d’un radiotelescopi, igual que per …
parsec
Representació (no a escala) d’un parsec
© Fototeca.cat
Astronomia
Distància a la qual és situat un punt tal que les dues rectes que uneixen el punt amb els dos extrems del semieix de l’òrbita de la Terra formen un angle d’1 segon.
Així doncs, la parallaxi d’un tal punt és d’1 segon d’arc El parsec és una unitat de distància emprada en astronomia, i equival a 3,26 anys llum
cercle polar
Indicador del cercle polar àrtic, a Noruega
© Fototeca.cat-Corel
Astronomia
Denominació que rep cadascun dels paral·lels terrestres situats a 23° 28’ del pol nord (cercle polar àrtic) i del pol sud (cercle polar antàrtic) i a una latitud de 66° 32’ nord i sud.
taca solar
Taca solar localitzada a la regió activa AR 12192 (octubre 2014)
© NASA
Astronomia
Cadascuna de les regions fosques de contorns irregulars que hom observa a la fotosfera solar.
Les taques són regions la temperatura de les quals és uns 1500 K més baixa que la de les regions veïnes per tant, no són fosques, sinó que apareixen fosques per contrast Una taca solar presenta normalment dues zones una d’interior, que és més fosca i rep el nom d' ombra , i una altra d’exterior, més clara, que l’envolta, anomenada penombra El diàmetre mitjà de les taques és de 50000 km, però ocasionalment hom pot observar taques de 130000 km de diàmetre Una taca comença normalment com un porus nom que hom dóna a una taca petita, i al cap de dues o tres setmanes el diàmetre creix…