Resultats de la cerca

El sector de tramuntana té com a elevacions principals la serra de Santa Àgueda 260 m alt, coronada per l’església i antic castell de Santa Àgueda, i la serra de s’Enclusa, al límit amb la Mitjania, que emmarquen el pla Verd El sector de migjorn és drenat per profunds barrancs, com el de Trabalúger límit amb el terme des Mercadal, el riu d’Aljandar límit amb el de Ciutadella i el d’en Fideu Prop de dos terços del territori són sense conrear, poblats en part per pins i alzines un miler d’hectàrees i per matollar ullastres i llentiscle L’agricultura és predominantment de secà unes…

L’illa de l’Aire, de 1400 m de longitud i dotada d’un far, és l’illot més important, situat al vèrtex marítim del terme El paisatge rural resta configurat per formacions boscanes d’alzines, ullastres i sotabosc 121 ha El 1982 la superfície útil era de 2532 ha el 75,8% del terme de les quals es cultivaven 1566 ha el 61,8% de la terra útil amb predomini dels cultius herbacis 1452 ha, generalment farratge La ramaderia comprèn 346 caps de bestiar boví La terra és explotada en 48,7% pels seus propietaris, en 12,5% ho és en règim d’arrendament i en 38,8% en el de parceria La zona urbana presenta…

Fou construït com a aeròdrom militar en el període 1936-39, i el 1949 s’obrí a l’aviació civil per a vols regulars amb Barcelona i Mallorca La pista, única, d’aterratge era inicialment de 1 200 m, però a causa dels vents laterals i del major tonatge dels avions fou allargada fins a 1 800 m Les dificultats tècniques per a successives ampliacions obligaren el 1968 a la construcció del nou aeroport de Menorca, prop de Sant Climent, que motivà el tancament, pel març del 1969, del de Sant Lluís al trànsit…

Construït entre el 1848 i el 1852, algunes de les seves dependències han servit com a penitenciaria militar El 1921 hi foren empresonats 34 sindicalistes barcelonins, entre els quals Seguí, Barrera, Viadís, Lluís Companys i el periodista Juli Amador arran de la insurrecció de Jaca 1930 hi foren empresonats els capitans Sediles i Salinas i 21 militars més el 1934, 20 soldats i un guàrdia civil per adhesió a la rebellió d’Astúries El 3 d’agost de 1936 hi foren afusellats els caps militars de Menorca adherits a la revolta i, l’endemà, forces incontrolades…

A prop hi havia la llacuna de son o çon Xoriguer , actualment dessecada A més dels llocs de son o çon Xoriguer Vell i de son o çon Xoriguer Nou , hi ha una urbanització

A la costa hi ha la cala de Binissafúller , amb una urbanització i les anomenades "casetes de sa vorera", actualment protegides, i que es construïren com a llocs d'estiueig També cal esmentar l’ illot de Binissafúller

Tenia 51,5 km de llargada i una amplada de 30 peus anglesos 9,14 m Les obres foren dirigides per William Scholy És equidistant de les costes de Tramuntana i de Migjorn Fou restaurat en 1800-01 Fou la via de comunicació bàsica per a l’illa fins el 1900, any en què hom acabà l’actual carretera Es conserva una part del seu tram inicial, entre els voltants de Maó i es Mercadal Travessa gran part del camp interior de l’illa i al llarg del seu recorregut es troben exemples de l’arquitectura rural menorquina És utilitzat com a espai lúdic de passeig A partir d’…

La geografia S’estén des de la costa de tramuntana a la de migjorn Dues terceres parts del territori són formades per terrenys paleozoics, molt plegats a la part de llevant Carbonífer, Devonià, amb extensions planes al NE, al sector de Capifort La costa de tramuntana és alta i retallada, des del port d’Addaia fins al cap de Favàritx, extrem nord-oriental, des d’on retrocedeix i forma la cala Presili Continua vers el S per la cala de sa Torreta i les platges del Grau, davant l’illa d’en Colom les dunes del Grau limiten s’Albufera, que desemboca a la mar per una gola arenosa i és la formació…

Té forma triangular inclinada vers el SW, i la major elevació és a la punta de s’Esperó, a 78 m alt Els terrenys calcaris del Miocè cavalquen sobre esquists paleozoics A la segona meitat del s XVIII fou cedida pel govern britànic a la colònia grega de Maó Confiscada el 1782, passà a propietat estatal Per tal de no deixar sense defensa el port de Maó després de la voladura del fort de Sant Felip 1805, hom hi construí 1848-52 el fort d’Isabel II o fort de la Mola

Les dimensions màximes són 13,50 x 6,40 m i la cambra fa 7,45 x 2,45 m Té una cambra alta, superposada a la principal Fou restaurada el 1959 i les excavacions donaren vestigis abundants de la finalitat funerària a la qual fou destinada, amb testimonis d’enterraments durant tres o quatre etapes, durant les edats del bronze i del ferro