Resultats de la cerca

Al segle III aC, Qin Shi Huangdi, fundador de l’imperi xinès, en començà la construcció, però el seu estat actual es deu a la dinastia Ming segles XIV-XVII La muralla no aconseguí, però, de donar una protecció eficaç contra les invasions Segueix la línia muntanyosa en uns 6000 km, amb una alçada de 10 m i un gruix mai no inferior a 6 m Les excavacions arqueològiques i l’ús de tècniques de GPS més modernes han permès calcular que, comptant les seves ramificacions i construccions secundàries, la Gran Muralla era 2500 km més llarga del que es pensava fins fa pocs anys, i se li…

És situat damunt un esperó rocós de 130 m de llarg per 60 m d’amplada, a l’esquerra de l’Ebre, dominant el pas de l’Ase, en un punt de gran valor estratègic Fou ocupat entre la segona meitat del s II aC i mitjan s I aC

Situada al vessant septentrional del Qin Ling, dins la fossa tectònica del Wei He, en el seu aiguabarreig amb el Huang He, és un important centre comercial i un mercat agrícola te, opi, arròs, blat de moro, tabac, etc Té importants indústries tèxtils cotó, d’equipaments elèctrics, de maquinària i oleícoles Prop de la ciutat hi ha innombrables restes de les antigues capitals imperials de Chang An, Qing i Tang El 1974 hi fou descoberta la tomba de Zheng, fundador de la dinastia Qing, envoltada de milers de guerrers de terracota, de mides naturals

És un important centre d’indústria tèxtil i té una llarga tradició argentera Situada entre llacs el Tai, a l’W, i molts de petits a l’E i S, és travessada per canals, per la qual cosa ha estat anomenada “la Venècia de Xina” És una de les ciutats més antigues de la Xina ~1000 aC i fou capital del regne Wu s V aC Del 1912 al 1949 fou anomenada Wuxian o Wuhsien La ciutat vella conserva el recinte emmurallat, diversos palaus i una gran pagoda del s XIII

Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Iltirta Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, permeteren de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases Sembla que fou habitat pels ilercavons  durant la primera època ibèrica segles IV-III aC i la seva considerable extensió unes 4,5 hectàrees fa suposar que hauria tingut importància geoestratègica durant la segona guerra Púnica Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, com també les monedes, són…

Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla S'hi han documentat dos períodes d’ocupació El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga El segon període s’inicia durant la primera meitat del s VI aC, quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers Des del final del s VIII aC rebé importacions d’origen…

És el poblat neolític més important de la Xina, d’una extensió superior a una hectàrea Conté quatre capes d’habitatges distints corresponents a diversos segles d’ocupació del 2500 al 2000 aC, sitges, forns de ceràmica i una necròpolis

Fou durant molts segles la principal via de comunicació entre el N i el S de la Xina La seva part central, entre el Iang-Tsé i el Huan He, fou acabada el 486 aC el seu prolongament meridional, fins a Hangzhou, ho fou al segle VII dC, i la part septentrional fou construïda per Khublai Kan el 1295

Situada a la plana del Huang He, a l’extrem oriental de la serralada de Xionger Shan, és un important nucli industrial filats i teixits de cotó, molins de farina, maquinària tèxtil, siderúrgia i comercial i un nus ferroviari i de carreteres És una de les ciutats més antigues de la Xina, fundada durant la dinastia S hang 2100-1400 aC A partir del 1950 tingué un desenvolupament espectacular de 100000 h el 1949 passà a prop de 800000 el 1970

La part septentrional, semidesèrtica, pertanyent a la Mongòlia Interior, és la terra dels ordos , pastors nòmades de raça mongòlica que donaren nom a la totalitat del país llur cultura remunta al s VIII aC Entre les peces artístiques trobades cal esmentar els mànecs de punyal amb caps d’animal, les figures animals de bronze, les plaques calades amb escenes de lluites de feres i els grups humans amb motius eròtics És possible de considerar l’art dels ordos com una mena de pont entre el grafisme xinès i la cultura de Tagar