Resultats de la cerca

El títol, bé que ja existia probablement al segle V, no apareix fins al començament del segle VI amb la Regla per a les verges de Cesari d’Arle Les seves atribucions jurídiques, excloses les derivades del sacerdoci, són anàlogues a les de l'abat Les insígnies són generalment el bàcul, el pectoral i l’anell

Sovint era un títol honorífic concedit a dones de família reial o noble

El 1957 ingressà a l’orde de les Germanes Pobres de Santa Clara del monestir de Pedralbes , del qual fou abadessa del 1972 al 1975, del 1988 al 1997 i del 2004 al 2007 Fou, a més, presidenta de la federació clarissa de la Immaculada Concepció que territorialment correspon a Catalunya, Castelló i Menorca i, fins a la mort, vicària de la comunitat del monestir En la seva activitat com a abadessa, defensà sempre davant les autoritats municipals la conservació i preservació del monestir, i negocià la seva obertura al públic, a les visites guiades i a alguns actes Mantingué algunes desavinences…

Filla del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV i cosina germana del rei Ferran II el Catòlic, el qual tractà el seu matrimoni amb Llorenç II de Mèdici La núvia renuncià 1515 els seus drets a l’herència paterna i a la materna a favor del seu germà, el duc Ferran I de Cardona, en consideració al dot quantiós que aportava al matrimoni 10 000 ducats d’or, el qual no arribà a efectuar-se Ingressà al monestir de Santa Maria de Jerusalem, i el 1521 fou elegida abadessa del de Pedralbes

Filla del comte Delà I d’Empúries Vídua de Miró, de qui tingué els fills Miró, Sunifred i Quintilo, fou nomenada abadessa de Sant Joan 955 Augmentà el patrimoni del monestir amb la cessió de l’indret de Juïgues, a l’Empordà, que rebé de la seva germana Virgília i altres béns a Vallfogona Ripollès i Cerdanya Reedificà i féu consagrar pel bisbe Ató de Vic les esglésies de Vidrà, Llaés, Sora i Vallfogona, situades en les possessions del monestir 960

Vida i obra De molt petita entrà a la cort de Maria de Castella, muller del rei Alfons IV el Magnànim , de la qual era cosina segona El 1445 professà en l’orde de Santa Clara, i el 1463 fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València, càrrec que exercí fins el 1490, any de la seva mort víctima d’una epidèmia Ja en la seva època, posseïa fama de dona culta i gaudí d’un cert prestigi entre els escriptors valencians coetanis, de manera que en El Passí en cobles València, 1493 l’elogien Bernat Fenollar i Pere Martines, i Miquel Peres li dedicà la seva traducció de la…

En religió prengué el nom d’Angélique-Marie de Sainte-Madeleine Féu la reforma del monestir introduint-hi el jansenisme i nomenà Saint-Cyran director espiritual de la comunitat Es rebellà contra la nova condemnació de les proposicions jansenistes feta pel papa Innocenci X el 1653

Ingressà al monestir de Santa Clara de la Passió a Perpinyà l’any 1621, d’on fou elegida abadessa el 1645 Conquerit el Rosselló pels francesos, el nou governador l’envià a l’exili juntament amb altres dinou religioses seves 1652 Visqué exiliada durant vuit anys al convent de Santa Elisabet de Barcelona retornà a Perpinyà al maig del 1660 a petició de la nova abadessa i amb la intervenció d’Alexandre VII Novament elegida abadessa el 1667, el seu abadiat tingué noves dificultats atès que el monestir s’havia sostret de la jurisdicció dels religiosos de l’…

Aquesta església es troba dins l’antic terme de Duocastella , nom aquest que desaparegué aviat, puix que el terme era anomenat amb el nom de la parròquia Sora Des d’un bon principi fou la parroquial del terme, funció que conserva en l’actualitat Tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Pere del Pla i Sant Pere del Puig El lloc de Sora apareix documentat l’any 906 quan en el concili de Sant Tiberi d’Agde es confirmaren els béns de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, entre les propietats hi figurava la de Sora Et Saura cum finibus suis mentre que l’any 921 la…

Situació Aspecte d’aquest antic monestir cistercenc, avui dia utilitzat com a dependència d’usos agrícoles Arxiu Gavín Aquesta església és situada al lloc ara anomenat mas de l’Eula, a migdia del terme Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 39’ 56,4” N - Long 2° 47’ 35,4” E L’edifici és 1,8 km al sud del poble del Soler S’hi arriba per la carretera D-37 PP Història Santa Maria de l’Eula fou la seu d’un priorat de monges cistercenques, el qual depenia de l’abadia de Santa Maria de Fontfreda Narbonès La seva existència és atestada des del 1175 A més del domini immediat de l’Eula, la comunitat adquirí,…