Resultats de la cerca
Es mostren 191 resultats
Grups de Defensa de la Llengua
Política
Organització política de lluita per la llengua catalana, d’àmbit de Països Catalans, creada a Barcelona l’any 1981.
Abandonant plantejaments purament culturalistes i conservadors, ha dut a terme diverses campanyes de catalanització directa, manifestacions, etc, tot perseguint l’objectiu darrer de fer del català l’única llengua de tots els Països Catalans Des de l’any 1983 publica la revista “Viure en català”
Jordi Milán i Milán
Teatre
Director teatral.
Juntament amb Vicky Plana, fundà la companyia de teatre La Cubana Es donaren a conèixer amb Cubana’s Delicatessen 1983 i amb una versió de La tempestat de W Shakespeare 1986 Inicialment també actor, ha anat abandonant aquesta faceta per concentrar-se en la direcció, la dramatúrgia i l’adaptació, amb èxits com ara Cómeme el coco negro 1989, Cegada de amor 1994, Una nit a l’òpera 2001 o la sèrie de televisió Teresina, SA 1992, etc
quietisme
Cristianisme
Moviment d’espiritualitat catòlica del segle XVII, difícil de determinar en els seus límits, caracteritzat per un llenguatge místic, pròxim al panteisme, en reacció contra la pietat voluntarista.
Arrenca de la Guia espiritualde Miguel de Molinos 1675, que feia consistir la perfecció cristiana en l’amor de Déu i la inacció de l’ànima, abandonant tot poder propi Seixanta-nou de les seves proposicions foren condemnades 1688 Amb l’enrenou provocat a França, Bousset i l’arquebisbe de París condemnaren també obres de Guyon su Chesnoy 1695, així com llur defensa de FFénelon en l’obra Explication des maximes des saints sur la vie intérieure Innocenci XII ratificà la condemna 1699, que Fénelon acceptà El moviment influí en el pietisme
Section d’Or
Grup d’artistes cubistes format a París el 1912.
Rebutjaven la perspectiva clàssica a favor de morfologies cubogeomètriques planes per tal de fer una anàlisi geomètrica de la realitat En foren membres JMetzinger, AGleizes, RLa Fresnaye, FLéger, FPicabia, MDuchamp, FKupka i FVillon, els quals, en la transició del cubisme analític al sintètic, acceptaren influències del fauvisme i del futurisme, per tal de representar la vida en tota la seva riquesa de color i de dinamisme, abandonant els colors apagats del cubisme dels anys anteriors La Section d’Or tingué una vida curta, car la Primera Guerra Mundial dispersà el grup…
Scott LaFaro
Música
Contrabaixista nord-americà.
A partir de catorze anys estudià clarinet, saxo tenor i, finalment, contrabaix Treballà amb Chet Baker 1956-57 i efectuà enregistraments amb Buddy DeFranco i Victor Feldman L’any 1959 entrà al trio de Bill Evans, on creà un nou paper per al contrabaix, abandonant sovint el walking bass i executant passatges on interactuava rítmicament amb el piano amb línies melòdiques de gran riquesa Cal destacar l’enregistrament en directe del trio al Village Vanguard 1961 Mort en accident d’automòbil, el seu estil es perpetuà a través dels seus successors en la formació d’Evans especialment…
Gio Ponti
Arquitectura
Arquitecte italià.
Format dins el grup de neoclassicistes milanesos, evolucionà cap a plantejaments racionalistes El 1928 fundà la revista Domus , una de les més influents de la postguerra, tant en arquitectura com en interiorisme Encarregat de la direcció de la V Triennale de Milà 1933, féu costat al grup dels arquitectes racionalistes La seva extensa producció s’inicià el 1923, i anà abandonant la rigidesa neoclàssica en una evolució que culminà el 1936 amb la Mostra della Stampa Cattolica i els edificis de la Montecatini, a Milà Arquitecte de la burgesia milanesa, el 1958 projectà l’edifici…
Josep Roca-Sastre i Muncunill
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill del notari RMRoca i Sastre Estudià dret a Barcelona Fou deixeble de RRogent Exposà el 1952 al II Saló del Jazz de Barcelona i al V Saló d’Octubre El 1958 obtingué, a París, el premi Jeune Peinture de la Galerie Drouant i s’integrà al grup de la Sala Parés de Barcelona Exposà a París el 1967 Partí d’un figurativisme esquemàtic que derivà en una abstracció constructivista, per a retornar a la figuració Abandonant els enquadraments tradicionals, oferí vistes urbanes o d’interiors tallades de manera que se centraven en fragments i racons no unitaris d’una plasticitat pròpia Cal…
castell de Sant Jordi d’Alfama
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), al N del terme, a la costa, vora la cala de Sant Jordi
(oberta al sector N del golf de Sant Jordi
), a l’antic desert d’Alfama
o plana de Sant Jordi
.
En aquest indret, donat el 1201 per Pere I de Catalunya-Aragó al cavaller Joan d’Almenara i al clergue Martí Vidal, a partir del s XIV, fundadors de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hi bastiren un castell i un hospital, seu d’un dels priorats de l’orde, unit al de Montesa des del 1399 De fet, però, l’orde anà abandonant el castell els mateixos priors deixaren de residir-hi i la defensa fou assumida, per la ciutat de Tortosa El 1575, tanmateix, l’orde recuperà el control del castell, el qual fou bombardejat per galeres castellanes el 1650, durant la guerra dels Segadors refet al s…
Wilhelm Meyer-Lübke
Lingüística i sociolingüística
Indoeuropeista i romanista suís.
Professor de romanística a Jena, Viena i Bonn És autor de les darreres grans obres de síntesi de la lingüística romànica Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1890-1902 i Romanisches etymologisches Wörterbuch ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1911 3a edició, 1935 Fundà la revista Wörter und Sachen ‘Paraules i coses’ La seva darrera obra, Das Katalanische ‘El català’, 1925, és un estudi del català comparat amb el castellà i amb l’occità en què, tot abandonant la posició primitiva de considerar el català com un dialecte de l’…
Václav Dobiaš
Música
Compositor txec.
Estudià amb JB Foerster i V Novák al Conservatori de Música de Praga i fou professor de composició de l’Acadèmia de Música de Praga Durant els primers anys de la seva carrera s’inclinà per la música de cambra i utilitzà elements melòdics populars provinents de la regió de Krkonoše Més endavant es decantà per una escriptura amb quarts de to microtonalitat , com és el cas del Concertino per a violí 1941, tot i que acabà abandonant aquesta tendència, fet observable, per exemple, a la Simfonia núm 1 1943 Defensor aferrissat del seu país, escriví diverses obres de caràcter patriòtic, com ara les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina