Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
cambra de Baker-Nunn
Astronomia
Telescopi fotogràfic, tipus Schmidt (part òptica deguda a Henry Frederik Baker), movible només en tres eixos (part mecànica deguda a Nunn), usat peral seguiment i la localització de satèl.lits artificials.
Té un mirall de 75 cm de diàmetre i abasta 30° en la direcció del satèllit seguit Fotografia la trajectòria del satèllit sobre un fons fix d’estels per l’acció periòdica d’un obturador en resulta una imatge en forma de línia dividida en segments De l’estudi de les imatges obtingudes des de les diferents estacions que componen una xarxa, hom pot calcular els paràmetres dels satèllits artificials
el Tucà
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Grua, el Fènix, l’Hidra mascle, l’Octant, el Gall Dindi i l’Indi.
Conté 44 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Tucanae , és de magnitud 2,91, pertany al tipus espectral K5 i és situat a una distància de 142 anys llum La constellació conté també el Petit Núvol de Magalhães núvols de Magalhães i el cúmul globular 47 Tucanae , NGC104 Aquest cúmul és de tercera magnitud i, per tant, és un dels pocs objectes d’aquest tipus visibles a ull nu és situat a molt poca distància del Petit Núvol de Magalhães, en direcció NE no té l’aspecte d’un estel, sinó que abasta una extensió del firmament de 23° de diàmetre
llum zodiacal
Astronomia
Meteorologia
Lluminositat feble i difusa que hom observa a la part de ponent del cel després del crepuscle vespertí, i a la part de llevant poc abans de l’alba.
Abasta una regió triangular del firmament, la qual és situada a la zona del Zodíac, té el vèrtex sobre l’eclíptica i és a una distància del Sol compresa entre els 90° i els 100° A mesura que el Sol surt o es pon, la lluminositat zodiacal s’enfonsa sota l’horitzó fins a desaparèixer del tot A l’hemisferi nord, les èpoques més favorables per a observar la llum zodiacal són els mesos de març i abril després de la posta del Sol, i els mesos de setembre i octubre abans de l’alba L’origen del fenomen és la llum del Sol dispersada i reflectida durant el seu camí cap a la Terra, però hi…
sextant
© Xavier Gallego Morel / Fotolia.com
Astronomia
Instrument proveït d’un limbe graduat i de dos miralls, un dels quals es mou solidàriament amb una alidada mentre l’altre roman fix, i que permet de mesurar l’altura d’un astre des d’un vaixell o des d’un avió.
El sextant marí consta d’un bastidor amb una empunyadura que permet d’agafar-lo, i a la seva part inferior porta un limbe graduat que abasta un arc de 60° o, en l’actualitat, més generalment de 80°, malgrat ésser mantingut el nom de sextant Una alidada que gira al voltant d’un eix que passa pel centre de la circumferència, de la qual el limbe és un arc, porta en el seu extrem un nònius que es desplaça sobre la graduació del limbe Perpendicularment al pla d’aquest darrer hi ha dos miralls l’un, M , és fixat a l’alidada i es mou amb aquesta, mentre que l’altre, m , és fixat al…