Resultats de la cerca

Participà en diverses conjuracions absolutistes des del 1820 i fou voluntari reialista Se sumà als carlins, i el 1836 passà a Oñate, a la cort del pretendent, on anà reunint successivament els diversos ministeris del govern carlí fins arribar a ésser ministre universal el 1837 Continuà com a ministre d’estat fins que Maroto aconseguí la seva destitució febrer del 1839 Emigrà a França i retornà a la Península el 1864 Els seus Diarios 1828-31 foren publicats en 1966-67

Combaté les forces napoleòniques 1810 Entre el 1823 i el 1826 féu costat als liberals, però després anà al Brasil amb el rei Pere IV Participà en l’expedició contra els absolutistes portuguesos i fou governador de Porto 1832 Durant les lluites entre setembristes i constitucionalistes en el regnat de Maria II, ocupà diversos ministeris i del 1860 al 1865 fou president del consell de ministres Presidí el partit reformista, l’ala més radical del partit històric Suprimí l’esclavatge a les colònies portugueses

Fill gran del rei Carles X i de Maria Teresa de Savoia Intentà, vanament, de fer aixecar les terres occitanes contra Napoleó durant els Cent Dies, comandà els Cent Mil Fills de Sant Lluís i evità que la repressió dels absolutistes fos massa sagnant ordenança d’Andújar, 8 d’agost Quan Carles X accedí al tron, ell esdevingué delfí El 1830 hagué de renunciar als seus drets a la corona i es retirà a Àustria Els legitimistes el consideren rei Lluís XIX de França

Durant la Guerra Gran ocupà Navarra, fet que obligà Carles IV d’Espanya a demanar la pau de Basilea 1795 Secundà Napoleó en el cop d’estat de brumari 1799 i lluità a Itàlia 1800 el 1804 ascendí a mariscal de camp, i el 1808 fou creat duc de Conegliano El 1808 fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València, sense èxit El 1814 defensà París Lluís XVIII el féu par de França, i el 1823 l’envià a Catalunya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals

Editat per Isidoro de Antillón , Guillem Ignasi de Montis , Vicenç Salvà i Pérez, Miguel de Victorica , Joaquim Porres i Josep Badia els dos últims reeixiren a guardar l’anonimat Combaté el clericat i l’absolutisme, per la qual cosa sostingué polèmiques amb els grups reaccionaris dirigits per Ramon Strauch i Miquel Ferrer Diari de Buja Deixà de sortir del 29 d’abril al 19 de maig de 1813 després reaparegué, però s’extingí definitivament el 19 de desembre Els absolutistes perseguiren els redactors i fins i tot els subscriptors els exemplars foren cremats, i la lectura prohibida…

Les primeres quatre sèries són de deu novelles cadascuna, les quals corresponen als anys 1873-75, 1875-79, 1898-1900 i 1902-07, respectivament la cinquena, formada només per sis novelles, correspon als anys 1908-12 Cadascuna té els seus protagonistes, situats en circumstàncies històriques diferents nacionalisme antinapoleònic, lluites entre liberals i absolutistes, primera guerra Carlina, època de pronunciamientos anterior a la Revolució del 1868 i Restauració del 1875 Les dues darreres sèries reflecteixen el pessimisme de l’autor quant a veure instituïda una vida política…

El 1819 fou nomenat canonge de Solsona Durant el Trienni Liberal, un cop el bisbe Benito i Tabernero abandonà la diòcesi, malgrat les protestes d’aquest, obtingué el nomenament de governador de la mitra fou un fidel collaborador del govern liberal, la legislació religiosa del qual glossà laudatòriament en diverses pastorals Suspengué els rectors de la seva diòcesi que havien pres les armes a favor dels absolutistes Després del Trienni passà a Barcelona, on gaudí de la protecció del capità general marquès de Campo Sagrado, cosa que, tot i la insistència del seu bisbe perquè li fos…

Governador durant molts anys de la Ciutadella i de la seva presó, fou un dels caps del moderantisme barceloní, fet que li valgué persecucions i separacions del càrrec per part de progressistes i absolutistes Collaborà, amb el pseudònim d’ Espolín , a la premsa amb poemes i articles sobre obres públiques, urbanisme i beneficència S’ocupà també de la reforma del règim de les presons, que portà a terme a la Ciutadella, i proposà l’establiment de biblioteques militars per tot el territori peninsular 1836 Fou soci fundador de la Societat d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de…

Actuaren especialment a la zona nord de Catalunya Es destacaren les dirigides per Joan Costa el Misses , pel Trapense i per l’antic republicà Georges Bessièrs Llur actuació facilità l’establiment de la Regència d’Urgell 1822, però, davant els atacs d’Espoz y Mina, la majoria passaren a França Foren dissoltes el 1824, un cop restablert l’absolutisme