Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
actuació
Gramàtica
En gramàtica generativa, ús de la llengua en una situació concreta, única manifestació tangible de la competència
o coneixença del model abstracte de la llengua que posseeixen els parlants; parla.
Així, a nivell fonemàtic, en català, al fonema |l| corresponen una sèrie de sons de molt vària realització ļ, λ, ł variants retroflexes de l , condicionades sovint, però no pas únicament pels sons veïns Si bé és cert que hom pot conèixer la competència monés a través de l’actuació, aquesta, amb tot, no l’ofereix sense més ni més Sobre l’actuació influeixen molts factors psicològics, sociològics i paralingüístics, dels quals cal fer abstracció —i no sempre és fàcil— a l’hora de determinar la competència
nom abstracte
Gramàtica
Per oposició a nom concret, substantiu que designa un concepte obtingut per abstracció mental: voluntat, bellesa, etc.
conjugació
Gramàtica
Ordenació d’un sistema de paradigmes, resultat de fer funcionar tots els morfemes gramaticals del verb: la veu, el temps, l’aspecte, el mode, el nombre i la persona.
Cada verb, en ésser flexionat, s’ordena en un paradigma determinat, el qual es correspon sovint amb el d’altres verbs que presenten una coincidència en llur flexió d’ací neix un criteri que diferencia distintes conjugacions En català n’hi ha tres la primera inclou, en general, els verbs que presenten la terminació - ar a l’infinitiu estimar la segona , els que tenen la terminació - re àtona perdre , - r precedida de vocal tònica dir , - er àtona témer i - er tònica haver i la tercera , els que acaben en - ir sentir , tret de dir Aquestes són les conjugacions dites regulars , bé que…