Resultats de la cerca
Es mostren 368 resultats
Atanasio Soldati
Pintura
Pintor italià.
A Milà 1925 ensenyà decoració i s’adherí al moviment futurista La influència de Kandinsky l’orientà 1933 cap al camp de l’abstracció Després de la Segona Guerra Mundial, havent tornat a Milà, s’uní al moviment Arte Concreta, època a la qual pertany la seva pintura més interessant
Stefano da Verona
Pintura
Pintor italià.
Exponent del corrent gòtic internacional, es formà probablement dins l’ambient de la pintura nòrdica, palès en la Mare de Déu del Roser ~1420, Museo di Castelvecchio, Verona, on mostra una tendència a l’abstracció i al decorativisme, característiques definitòries del seu estil Adoració dels Reis , 1435, Pinacoteca Brera, Milà
Enric Ansesa i Gironella
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
De formació autodidàctica, conreà inicialment l’escultura La seva pintura, que parteix d’un realisme expressionista 1965-68, després d’un període de transició 1968-71 marcat per un procés de dissolució formal, arribà a una abstracció caracteritzada per l’ús de motius calligràfics i de coloracions fosques, amb evidents connotacions simbòliques
Lluís Flotats i Canal
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Massana, de Barcelona Exposà a Barcelona i a Mallorca Residí i exposà a París 1950-51 S'establí a Veneçuela 1955, on assolí un cert prestigi Tot i que al principi conreà l’abstracció esporàdicament, el seu estil s’inclou dins un realisme convencional
Jordi Casacuberta i Codinach
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot i començà a pintar regularment vers el 1969 D’un bon començament experimentà diversos procediments alhora que evolucionava vers l’abstracció L’assolí plenament el 1974, bé que en les seves pintures hi ha sempre referències a figures humanes Ha conreat també el gravat i la pintura mural
art abstracte
© Fototeca.cat
Art
Per contraposició amb l’anomenat figuratiu, art que no té com a objecte la representació de la realitat visual.
És una expressió ja consagrada però discutida En contra d’ella, Theo van Doesburg ja proposà 1930 el concepte alternatiu d' art concret Max Bill assolí de fer-lo reeixir a Itàlia i a l’Amèrica del Sud Hilla Rebay llançà, a l’Amèrica del Nord, el nom de no-objectivisme A França i també als Països Catalans sovint hom l’ha anomenat no-figuratiu Com passa amb altres denominacions romàntic, clàssic, barroc , té dos sentits un de genèric i un d’històric En el genèric existeix des del Paleolític superior, unes vegades com a perfeccionament de la tècnica, d’altres com a sistema de signes…
ka
Religió egípcia
Concepte religiós de l’antic Egipte molt controvertit.
Ha estat interpretat com a expressió d’un doble de l’home, de la seva força vital, d’un geni protector que neix amb ell i en té cura després de la mort, d’una individualització del geni de la raça o d’una abstracció de les forces sobrenaturals pròpies dels éssers vius Element espiritual, hom el representava amb dos braços aixecats enlaire
François Pompon
Escultura
Escultor francès.
Deixeble d’Auguste Rodin La seva obra es caracteritza per una temàtica quasi exclusivament animal, modelada amb preocupació sintètica i economia de formes, amb un caire neoegipci i un cert record de l’abstracció de Brâncusi Un exemple característic és el seu monumental Os blanc Musée Nationale d’Art Moderne, París, que li suposà el reconeixement artístic al Salon d’Automne del 1922
Godofredo Ortega y Muñoz
Pintura
Pintor extremeny.
És un dels principals representants del figurativisme anterior a l’abstracció El 1954 obtingué el gran premi de la Segunda Bienal Hispano-americana de Arte L’exposició que marcà el reconeixement de la seva obra fou l’antològica del Casón del Buen Retiro de Madrid el 1970, presentada també a Barcelona Conreà els temes simples, i són molt característics el seus paisatges
Julius Bissier
Pintura
Pintor alemany.
Després d’un període inicial durant el qual practicà un realisme militant, entorn del 1930 derivà cap a una abstracció no geometritzant en la qual és palesa la influència de la pintura oriental Romangué al marge dels diversos moviments avantguardistes, però posteriorment ha estat considerat un dels pioners de l’informalisme Manifestà una constant preocupació per l’aplicació original de materials i de tècniques