Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
Jean-Paul Riopelle
Pintura
Pintor canadenc.
S'establí a París el 1946 Creà una obra expressionista abstracta i lírica a base d’utilitzar una pinzellada, gruixuda i rica de colors, amb taques, grumolls, empastaments gruixuts, bombolles, i creant formes amples, franges, contrasts de petites línies de colors, etc
Jindřich Štyrky
Pintura
Pintor txec.
Elaborà un estil, anomenat artificialisme , basat en el valor associatiu i evocatiu de l’estructura abstracta del color S'adherí al surrealisme i fou un dels primers artistes txecs que féu collages de color La temàtica més important de la seva obra fou la d’inspiració onírica
Victor Servranckx
Pintura
Pintor belga.
El 1917 féu la primera exposició no figurativa del seu país Al principi féu una plàstica pura en relació amb la Section d’or Després elaborà formes cubofuturistes Pròxim al superrealisme l’any 1925, i al realisme després, acabà pintant amb esquemes típics de la pintura abstracta del moment
Jirō Yoshihara
Pintura
Pintor japonès.
Després d’una primera etapa surrealista, la influència de Kandinskij l’orientà cap a la pintura abstracta Creà alguns grups d’avantguarda, com el Gutai 1954, a Osaka Hom ha relacionat una part de la seva obra amb el zen El 1967 guanyà el primer premi de la biennal de Tòquio
Aleksandr Il’ič Bezymenskij
Literatura
Poeta soviètic.
La poesia abstracta de les primeres obres — Okt'abr'skije zori ‘Les albors d’octubre’, 1920 i K Solncu ‘Cap al Sol’, 1921— evolucionà cap a la descripció de la vida revolucionària i cap a la crítica política Den'našejžizi ‘Un dia de la nostra vida’, 1928, Vystrel ‘El tret’, 1929, etc
imatge
Filosofia
Psicologia
Representació sensible, pensada o no per a il·lustrar una idea abstracta.
Equival a la metàfora
concepte
Lògica
En la lògica clàssica, representació abstracta i general d’un objecte.
En tant que funcionen com a subjecte i predicat en el judici, els conceptes són l’element últim sobre el qual es construeix l’edifici del coneixement Llurs propietats són la comprensió i l'extensió Hom pot fer distinció entre conceptes d’individu, d’espècie i de gènere entre els quals s’estableix una relació de subordinació, entre conceptes a priori i a posteriori segons que es dedueixin o no de l’experiència, o bé entre conceptes singulars i universals universal Però el problema fonamental que plantegen els conceptes és el de llur origen i natura el realisme n'afirma l’existència com a…
forma
Lingüística i sociolingüística
Sistema de regles amb el qual la llengua organitza la substància lingüística, a la qual s’oposa com a tal.
Aquesta oposició es manifesta al nivell d’expressió on la substància és el so descrit segons la física, i la forma és l’organització abstracta de la subtància fònica i al nivell de contingut on la substància fònica és l’objecte d’estudi per part de la semàntica, i sobre ella hom projecta la forma del contingut
Sergi Bonacase
Pintura
Pintor.
Estudià a les acadèmies d’André Lhote i de Fernand Léger i, al Brasil, amb Portinari 1948-50 Després del viatge a Amèrica abandonà la pintura figurativa i es dedicà a la pintura abstracta, de factura lineal i evocadora de moviment Exposà en diverses ciutats entre les quals a Barcelona Galeria René Metras, des del 1965
Ramon Castañer i Segura
© Xavi Terol
Pintura
Pintor.
Format a l’Acadèmia de Sant Carles, de València Conreà diverses tècniques, especialment la pintura a l’oli Exposà individualment a Alcoi, València, Barcelona i París Com a muralista decorà, entre altres, el presbiteri de l’església arxiprestal de Santa Maria a Alcoi 1956 i la del Salvador a Cocentaina 1961 Influït per l’estructura del cubisme, passà també per una etapa abstracta