Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Henry John Morgan
Història
Corsari anglès.
Elegit almirall pels bucaners 1666, dirigí una expedició 1668 que destruí Puerto Príncipe Camagüey i Porto Bello, i una altra 1670 que ocupà el fort de Chagres, travessà l’istme i s’apoderà de la ciutat de Panamà, d’on es retirà amb un botí abundant Carles II d’Anglaterra el féu cavaller sir i el nomenà lloctinent general de Jamaica 1674, càrrec del qual fou desposseït 1683 per abús de poder
Šamši-Adad I
Història
Rei d’Assíria (~1813 — 1781 aC).
Malgrat no ésser assiri, aconseguí de fer-se amo del país, el qual convertí en la més gran potència del Pròxim i Mitjà Orient Després de sotmetre l’alta Mesopotàmia, conquerí Mari i s’estengué per l’E fins al territori d’Ešnunna i el dels guti i turukkian, poblacions del Zagros Al NW s’alià amb els prínceps siris de Karkamiš i de Qatna per tal de contrarestar el poder del regne d’Iamhad Alep Posà el seu fill gran, Išme Dagan, a Ekallatum perquè controlés la frontera est, on es trobava el seu principal enemic, Ešnunna, i el petit, Iasmah-Ahad, a Mari frontera oest El seu alt sentit de l’…
Antonio Fraguas y Fraguas
Història
Erudit gallec.
Llicenciat en lletres 1928, de molt jove s’integrà en el galleguisme el 1923 creà la Sociedade da Lingua, el 1928 ingressà al Seminario de Estudios Galegos i, el 1932, fou un dels impulsors de Radio Galicia Ocupà càrrecs a l’Instituto de Estudios Galegos ‘Padre Sarmiento’ 1944, continuació del Seminario sota el franquisme, que li vetà l’exercici de la docència fins el 1950 El 1951 fou elegit membre de la Real Academia Galega Fou cofundador i director del Museo do Pobo Galego 1977, de caràcter etnogràfic, del qual esdevingué president el 1989 La seva tasca investigadora es reflectí en una…
miracle dels Corporals de Daroca
Història
Fet extraordinari que la tradició situa com a esdevingut prop de Llutxent (Vall d’Albaida) durant la segona revolta d’al-Azraq (1276).
Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques el rector de sant Cristòfol de Daroca Aragó, que llavors deia missa, amagà sota una pedra sis hòsties consagrades, les quals en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca, on encara són venerats es conserven en…
Manuel Danvila i Collado
© Fototeca.cat
Història
Política
Erudit i polític.
Es llicencià en dret a València, i exercí l’advocacia a València i, des del 1868, a Madrid Afiliat al partit conservador, fou diputat a corts en diverses legislatures, representant els districtes de Gandia, Xiva i Llíria, i ocupà per poc temps el ministeri de la governació el 1892 Fou també senador i president del tribunal contenciós administratiu de l’estat 1895 La seva obra d’historiador és abundant i variada, més valuosa per la gran quantitat de documentació aportada imprescindible encara avui que no pas per l’objectivitat o la destresa de l’elaboració Publicà nombrosos…
Francesc Gras i Elias
© Fototeca.cat / D. Campos
Història
Teatre
Literatura catalana
Historiador, prosista, poeta i dramaturg.
Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona i residí temporalment a Madrid Collaborà en diverses publicacions d’ambdues ciutats Publicà, entre altres obres, diversos assaigs biogràfics El general Manso , 1894 Hijos ilustres de Reus , 1899 Lo general Prim Records de sa vida política i militar , 1907 Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX , 1909-13, recull de biografies Bartrina, records íntims , 1911, i Zorrilla , 1912, monografies històriques Tarragona en 1811 , 1894 El periodismo en Reus , 1904 Historia de la ciudad de Reus , 1906, relacions de viatges D’Escornalbou a Scala…
,
marquesat de Santa Maria de Barberà
Història
Títol concedit el 1702 a Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, senyor de Santa Maria de Barberà.
Passà als Sarriera, aleshores comtes de Solterra L’ Arxiu del Marquesat de Santa Maria de Barberà AMSMB , propietat dels marquesos de Barberà, és un dels fons patrimonials més importants de Catalunya i es troba al castell de Vilassar de Dalt Maresme Conté documents que van del segle X al segle XVIII Sobresurten els prop de 10000 pergamins, entre els quals hi ha l’únic testament conservat de Ramon Llull , a més d’uns 300 pergamins, documentació en paper, manuscrits i llibres impresos sobre el beat i documents relatius a l’escola lulliana de Barcelona El testament, atorgat el 26 d’abril de 1313…
cultura del Nazca
© X. Pintanel
Història
Cultura precolombina americana que es desenvolupà a la regió costanera del sud del Perú del 300 aC al 1000 dC, a la vall del riu Nazca.
Els jaciments d’aquesta cultura són terra endins, a uns 80 km de la costa, en una regió desèrtica i desolada Hom no coneix ciutats ni centres religiosos del poble creador d’aquesta cultura tots els materials coneguts procedeixen de les tombes, que consisteixen en pous profunds i verticals que van a parar a cambres on hi ha les mòmies embolcallades amb mantells, ponchos i altres peces de roba i adornades amb joies d’or, d’argent i de coure Aquestes robes poden ésser de cotó o de fina llana de vicunya i alpaca, i tant per les tècniques del teixit com pel colorit i la varietat dels dibuixos són…
José de San Martín
© Fototeca.cat
Història
Militar i polític sud-americà.
Fill d’un oficial espanyol, estudià a Buenos Aires i a Espanya Combaté al nord d’Àfrica 1791, a Portugal 1802 i contra les tropes napoleòniques 1808-11 Tinent coronel, fou influït a Cadis per les idees liberals i independentistes americanes Havent tornat a Buenos Aires 1812, el 1813 substituí Manuel Belgrano en el comandament de l’exèrcit al N del país Governador de Cuyo 1814, acollí els patriotes xilens vençuts a Rancagua i pressionà el Congrés de Tucumán a fi que declarés la independència Juan Martín de Pueyrredón, dictador suprem de Buenos Aires, li féu costat i el 1817 rebé ordre d’…
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
Història
Política
Erudit i diplomàtic.
Fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, també conegut per Pau de Dalmases i Ros, de qui heretà la senyoria de Vilallonga i al qual havia estat atorgat 1685 el privilegi de cavaller Es doctorà en arts i filosofia el 1688 El 1689 comprà la baronia de Pierola El 1692 Carles II li concedí igualment el privilegi de cavaller Féu un viatge per Castella i França, que aprofità per a posar-se en contacte amb els erudits de l’època a la biblioteca de l’arquebisbe de Rouen descobrí la segona part de la crònica de Pujades Reuní una notable biblioteca a la seva casa del carrer de Montcada des del…