Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Bolsena
Llac
Llac d’origen volcànic del Laci, Itàlia (114,5 km 2
; 146 m de profunditat màxima).
Comprèn les illes Martana i Bisentina, alimenta el riu Marta i a la riba hi ha les localitats de Bolsena, Marta i Capodimonte La pesca hi és molt abundosa
Sant Prim i Sant Felicià
Santuari
Santuari dedicat als màrtirs sant Prim i sant Felicià, situat al municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), al S del terme.
Té al seu costat una font abundosa Diu la tradició que brollà per apagar la set dels qui portaven les relíquies dels sants al monestir de Sant Pere de Besalú, que es veneraren a Besalú des del 977, portades d’Agen Gascunya La capella és del s XVII, i fou restaurada entorn del 1900
la Valldigna
Subcomarca de la Safor, coneguda antigament per la vall d’Alfàndec, presidida per Simat, que compren els termes de Tavernes, Simat, Benifairó i Barx.
El nom actual prové, segons la tradició, de Jaume II, o més aviat de la influència dels monjos cistercencs que la dominaven, des del monestir 1297, les restes del qual es conserven en aquell poble La vall és una depressió estructural possiblement envaïda per la mar plistocènica entre el massís del Mondúber i la serra de Corbera la Sangonera, d’on prové l’aigua abundosa de les fonts Major, Menor, l’Ombria, etc, d’origen càrstic El camp ha estat fins els anys setanta la base econòmica de la vall actualment, els conreus mediterranis de secà han estat substituïts per l’horticultura,…
serra de Mariola
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alcoià, que culmina al Montcabrer (1 389 m alt.), la més important de la comarca.
És constituïda en gran part per calcàries del Cretaci mitjà, i forma un anticlinal orientat ENE-WSW, amb el flanc septentrional bolcat cap al N cavalca sobre les margues burdigalianes, mentre que el flanc meridional és fitat per afloraments del Triàsic El costat de llevant és tallat quasi en sec per una falla transversal i un abaixament brusc de l’eix cara a Cocentaina i Muro Hi neix el Vinalopó, i la serra és abundosa en fonts, gràcies a l’alta pluviositat Tenen fama, recollida per Cabanilles, les seves espècies aromàtiques romaní, sàlvia, “te de Mariola”, timó, etc hi ha…
castell de Calders
© C.I.C - Moià
Castell
Castell del municipi de Calders (Moianès).
Corona un petit puig cònic de 469 m, antigament envoltat per un meandre de la riera de Calders, la qual més tard varià el curs Vist des de la població, aquest castell sembla enclotat i poc apte per a la defensa es manté dreta la torre, mig malmesa, i encara hi ha notables restes de muralles i una construcció que s’adjudica a l’antiga capella de Santa Maria del Castell El castell de Calders és esmentat des de mitjan segle X en l’abundosa documentació de Sant Benet de Bages, monestir que tingué moltes propietats en el terme, moltes de les quals foren cedides pels seus antics…
Valladolid
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat de Castella i Lleó, capital de la província homònima.
Situada al centre de la Meseta, a l’esquerra del Pisuerga, prop de la confluència amb l’Esgueva, és el principal nucli urbà, econòmic i cultural de Castella la Vella A partir dels anys cinquanta ha quintuplicat la població 68 789 h 1950, gràcies sobretot al desenvolupament industrial, afavorit per la xarxa de comunicacions Les indústries principals són la metallúrgia de l’alumini, la tèxtil, la química, l’alimentària i la de l’automòbil Centre d’ensenyament superior Universidad de Valladolid, fundada el 1346 És seu d’arquebisbat Audiència territorial Els orígens de la ciutat no han estat…
Felanitx
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la costa SE de l’illa.
El terme és dividit de nord a sud pel sector meridional de les serres de Llevant puig de Sant Salvador, 509 m el sector oriental, o sa Marina, és format per la plataforma estructural vindoboniana, que acaba en una costa rectilínia i esquerpa, amb espadats de poca altura, on s’encaixen antics torrents, que a la desembocadura formen cales i resguards, entre els quals, de nord a sud, es destaquen cala s’Algar, Portocolom el més important, cala Marçal, cala sa Nau, cala Mitjana i cala Ferrera al sector occidental hi ha les terres més fèrtils, formades per alluvions quaternaris de terra rossa i…
Sant Iscle de Vallalta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat als vessants meridionals del massís del Montnegre, al límit amb el Vallès Oriental..
Situació i presentació Dins la comarca, limita amb els municipis d’Arenys de Munt W, Canet de Mar S i Sant Cebrià de Vallalta E El territori és molt muntanyós i apareix trencat per nombroses valls solcades per torrents torrent de l’Oradella, al límit amb Arenys de Munt, de Sant Iscle, de Can Palau i altres valls subsidiàries, alimentades per l’aigua de les abundants fonts que hi ha esparses pel terme Els punts més alts de la serra de Montnegre són, de ponent a llevant, el turó d’en Vives o Montnegre de Ponent 759 m, el Turó Gros 757 m, ambdós separats pel coll de Basses, i el Montnegre de…
els Omells de na Gaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació S’estén per l’extrem SW de la comarca, al sector de la Vall del Riu Corb, ja al límit amb les Garrigues i amb la Conca de Barberà Limita al NW amb Maldà i al N i a l’E amb Vallbona de les Monges, al S amb Senan Conca de Barberà i a l’W, per un punt, amb l’Espluga Calba Garrigues Els materials oligocènics que formen l’estructura del sòl, llevat d’algunes valls quaternàries, eixutes, es troben bombats al sector de migdia pel plegament alpí de la Serralada Prelitoral, formada aquí pels vessants septentrionals de l’extrem ponentí de la serra del Tallat, quan aquests es…
Capafonts
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Situat a les Muntanyes de Prades, al sector N de la comarca, limita amb els municipis de Vilaplana S, la Febró SW, Prades N i NW i, ja a l’Alt Camp, Mont-ral E Els punts més elevats són el Puig Pelat 1075 m, la Pena Roja 1029 m, el Tossal Galliner 1111 m i Picorandan 990, nom que segons Coromines significa ‘bec d’oreneta’ La part SE del terme, que correspon als Motllats, és pedregosa i seca i aproximadament el 40% és ocupada per boscos de pins i alzines El municipi és drenat per la capçalera del riu Brugent, que es forma sota el poble per la unió del barranc del…