Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
acònit
Acònit, inflorescència de l’Aconitum napellus
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes de l’alta muntanya, herbàcies i vivaces, de la família de les ranunculàcies, de flors zigomorfes, blaves, blanques o grogues que s’apleguen en inflorescències vistoses.
L’espècie més representativa del gènere, per a la qual hom reserva sovint el nom d’acònit, és l' A napellus matallops
extret d’acònit
Farmàcia
Extret alcohòlic del tubercle o de les fulles d’acònit (Aconitum napellus).
El seu principi actiu és un grup d’alcaloides tòxics el més important dels quals és l' aconitina És la preparació galènica de l’acònit que ha estat més emprada en farmàcia
matallops
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les ranunculàcies, d’aproximadament 1 m d’alçària, de fulles palmatisectes, de flors d’un color blau o blau violaci, arranjades en raïm o en panícula, i de fruits fol·liculars.
Creix en prats, a la vora de deus, al peu de penyes, etc, als Pirineus És l'acònit per antonomàsia L’arrel conté aconitina, alcaloide molt tòxic
ranunculàcies
Botànica
Família de ranals constituïda per plantes generalment herbàcies i perennes, de fulles alternes, sense estípules, sovint dividides, de flors acolorides, hermafrodites, generalment actinomorfes, poliandres i de gineceu súper apocàrpic, i de fruits en fol·licle, en núcula o en baia.
Consta d’unes 1 500 espècies, pròpies quasi exclusivament de l’hemisferi nord Ranunculàcies més destacades Aconitum sp acònit Aconitum anthora herba tora , tora Aconitum lycoctonum escanyallops , matallops Aconitum napellus matallops , acònit, escanyallops, herba tora, tora Actaea spicata herba de Sant Cristòfol Adonis aestivalis ull de perdiu Adonis annua ull d’àngel Anemone alpina anemone alpina, viola blanca Anemone coronaria anemone coronària, castanyola Anemone hepatica herba fetgera , fetgera, viola de galàpet, viola de llop, viola de pastor Anemone japonica …
àcid aconític
Química
Àcid orgànic, l’isòmer trans del qual és un sòlid soluble en aigua i en alcohol que es descompon al voltant de 200°C.
Es troba en diverses plantes i en particular a l’acònit, on esterifica els alcaloides És extret dels residus de fabricació del sucre, però és obtingut sobretot deshidratant l’àcid cítric És emprat per a la fabricació dels seus èsters i de l’àcid itacònic L’isòmer cis , que es fon a 125°C, intervé en el metabolisme com a intermediari, en el cicle de Krebs , entre l’àcid cítric i l’isocítric
metzina
Farmàcia
Substància que, en ésser introduïda en l’organisme animal, pot produir un efecte morbós o causar la mort.
Entre les metzines metàlliques més conegudes hi ha diversos metalls, com el mercuri, que a temperatura ordinària emet vapors que produeixen lesions nervioses i digestives el crom i, més encara, els dicromats alcalins, que provoquen ulceracions cutànies i nasals i, per ingestió, nefritis greus el manganès, que produeix un parkinsonisme professional, i el berilli, que causa pneumopaties agudes Ultra els metalls, cal destacar els composts de sofre l’anhídrid sulfurós SO 2 és un irritant respiratori, que sovint contamina l’atmosfera, i el sulfur d’hidrogen H 2 S és un tòxic cellular que bloqueja…
aconitina
Farmàcia
Química
Alcaloide sòlid i cristal·lí, extret de les arrels i fulles de l’acònit ( Aconitum napellus
), que es fon a 204°C; és soluble en dissolvents orgànics i poc en aigua, i resulta feblement bàsic.
Té propietats sedants, però és poc emprat en farmacologia per la seva elevada toxicitat