Resultats de la cerca
Es mostren 585 resultats
Hippolyte Petit-Jean
Pintura
Pintor francès de formació acadèmica.
Conegué PSeurat el 1884, i el 1886 la seva activitat era enterament neoimpressionista amb tècnica divisionista Seguint molt de prop les teories òptiques del seu mestre Seurat, analitzà minuciosament totes les intensitats de la llum sobre els paisatges, persones i objectes D’altra banda, la seva temàtica és simbolista, fortament influïda per PPuvis de Chavannes
Academia Platonica
Institució acadèmica florentina promoguda per Cosimo de Mèdici.
Aquest concebé la idea de fer reviure a Florència l’ Acadèmia de Plató, influït pel platonisme del filòsof grec Geòrgios Gemistós Plēthōn, el qual impartí cursos a la ciutat des de la seva arribada vers el 1348 L’any 1462 encarregà a Marsilio Ficino la traducció de tota l’obra de Plató i li cedí per a aquest fi la villa de Montevecchio, a Careggi, que fou anomenada Academia per Ficino A partir del 1474 hi tingué lloc anualment una commemoració platònica amb la participació de nou platònics tants com les muses de l’antiguitat, entre els quals Agnolo Ambrogini, dit il Poliziano , Llorenç el…
musicologia
Música
Entesa com a ciència musical (Musikwissenschaft), és la disciplina acadèmica que s’ocupa d’investigar i reflexionar sobre el fenomen musical en tota la seva extensió i profunditat, en totes les seves manifestacions i derivacions.
Estructuració de la musicologia com a disciplina acadèmica, segons H H Dräger © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura En primer lloc és una ciència, és a dir, una ocupació reflexiva o crítica de tota la substància i accidents del fenomen sonor i de la vida musical possibles de ser abordats per la raó, tant de manera filosòfica, psicològica, històrica, sociològica com cientificonatural Per mitjà de la reflexió positiva i fenomenològica, busca aclarir els problemes de la música fins a l’especulació abstracta Com a ciència moderna nasqué en ambients alemanys al final del segle XIX Des de la fi…
ciències econòmiques
Economia
Especialitat acadèmica impartida a les facultats de ciències econòmiques.
Eduroam
Electrònica i informàtica
Servei de connexió sense fil utilitzada per la comunitat acadèmica internacional.
Els usuaris de les institucions adherides tenen la possibilitat de desplaçar-se entre els diferents centres i disposar de connexió sense fil, emprant tecnologia WIFI, autenticant-se amb el mateix nom d’usuari i contrasenya que s’utilitza en el centre o institució a la qual es pertany
gramàtica normativa
Gramàtica
Gramàtica que aspira a ensenyar a parlar i a escriure correctament una llengua.
És la gramàtica acadèmica, la del bon ús de la llengua, fonamentat sovint en els autors importants
René Magritte
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor belga.
De formació acadèmica Brusselles, 1916-18, rebé les influències del cubisme i del futurisme 1923, particularment de GDe Chirico Amb un grup de companys belgues, entre ells el músic ELTMesens, formà el grup belga surrealista L’any 1926, a París, prengué contacte amb el surrealisme francès per mitjà de LAragon, i es lliurà de ple a la pintura a partir del 1927 Fou un dels primers pintors plenament surrealistes A través d’una tècnica realista i acadèmica, cercà la identitat dels objectes mitjançant llurs formes convencionals per les quals són designats en la vida…
Saverio Bettinelli
Literatura italiana
Historiografia
Crític, historiador i poeta italià.
Ultra la poesia Versi sciolti, 1757 Tragedie, 1771, conreà la història literària i, sobretot, la crítica A Lettere virgiliane 1757 atacà Dant i també la poesia acadèmica del s XVIII Ha estat considerat l’introductor de la Illustració a Itàlia
Maties Mandilego
Pintura
Pintor.
Autodidacte, el 1950 fundà el Grup d’Aquarellistes de les Balears Pintà paisatges dins una tendència neoimpressionista, amb una tècnica personal i colors càlids Començà amb una factura acadèmica, afinant molt el dibuix, i evolucionà cap a una forma subjectiva, emmotllada a les exigències de l’època
Miguel Fernández
Arquitectura
Arquitecte.
Membre de l’Academia de San Fernando i assistent de Sabatini És autor, per encàrrec de Carles III, de l’església del Temple de València 1761-80, sòbria i acadèmica, malgrat alguns elements decoratius rococó, on adoptà les típiques cobertes ceràmiques valencianes a la cúpula i a les torres