Resultats de la cerca

Deixeble de L Carracci i influït pels pintors venecians, utilitzà els forts contrasts lumínics Cridat a Roma 1621 per Alexandre Ludovisi —Gregori XV—, assolí un dels moments més interessants de la seva carrera L’Aurora Roma, Casino Ludovisi El seu estil es decantà a poc a poc vers un cert classicisme mancat d’interès La influència acadèmica restà en ell fins a la mort, malgrat una etapa de contacte amb la manera de Guido Reni

Estudià a Roma, i el 1908 passà a dirigir l’Academia de Bellas Artes de Santiago de Xile, des d’on exercí una forta influència Director del Museo del Prado 1922-31 i 1939-60, i de l’Academia de San Fernando des del 1953 La seva pintura, inspirada sobretot en temes típics i populars, persistí en la tradició acadèmica Els seus retrats trobaren un bon mercat entre l’alta societat de Madrid

Doctorat el 1966 per la Universitat de Michigan, desenvolupà la seva formació i vida acadèmica entre Israel i els Estats Units Investigà l’acció dels factors psicològics en els processos de presa de decisions Els resultats de les seves investigacions exerciren considerable influència en àmbits molt diversos, com el de l’economia Autor molt prolífic, la seva obra es concentra en articles científics en revistes especialitzades, dels quals escriví més d’un centenar

Per la seva tradició estudiantil, concentra una extensa oferta universitària Universitat Panthéon-Assas, Campus de Jussieu, biblioteca Sainte-Geneviève, Escola Normal Superior, etc i cultural Theâtre de l’Odéon i Museu de Cluny Té també monuments destacats, com el Panteó i el palau i els jardins de Luxemburg, seu del Senat francès L’origen del topònim es remunta a l’edat mitjana quan el llatí era la llengua acadèmica utilitzada per les escoles universitàries installades a la zona

Fou regentada pels dominicans, i podia conferir graus que valien al Principat de Catalunya i a Mallorca S'hi formaven els futurs capellans de la nova diòcesi de Solsona, car el seminari no es creà fins el 1846 Tingué una vida pròspera i una notable qualitat acadèmica, fins que fou suprimida per Felip V i agregada a Cervera per decret de l’11 de maig de 1717 Continuà com a collegi fins a l’exclaustració dels dominicans el 1835

Participà en la vida acadèmica i intellectual del seu temps des d’una posició crítica envers l’aristocràcia feudal i les aspiracions del proletariat naixent Refusà l’explicació global del procés social, a favor de la investigació empírica i l’estudi dels fets concrets En la seva obra més important, Die Nationalökonomie der Gegenwart und Zukunft ‘L’economia nacional del present i del futur’, 1848, polemitzà amb l’economia política clàssica i amb les aportacions socialistes, que refusà globalment

Catedràtica de física aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona És cap del grup de física dels materials II des de la seva creació el 1994 i directora científica del Servei de Microscòpia de la UAB des del 2001 El 2005 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca acadèmica i per les seves contribucions científiques amb repercussió internacional en diverses línies d’investigació sobre magnetisme i materials nanoestructurats

Després d’una formació acadèmica a Berlín i a Munic, amplià els seus coneixements amb W Fortner i R Leibowitz És autor dels ballets Kontraste 1953 i Giostra Genovese 1962, de l’òpera Die Soldaten 1958-60, d’una Oda a Eleutèria 1967, per a quintet de jazz , i de Photoptosis 1969, per a gran orquestra La seva música té una gran riquesa tímbrica i força expressiva Representació de Die Soldaten al Festival de Salzburg 2012 © Ruth Waltz / Salzburg Festival

Format a l’Acadèmia Baixas i a Llotja Exposà sovint a Barcelona Conreà el cartellisme cinematogràfic per a la Metro Goldwin Mayer Participà en nombroses exposicions collectives i obtingué el premi d’honor de l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona el 1944 amb El palco de la Celestina Excellent tècnic, fou catedràtic de colorit i composició a l’Escola de Belles Arts de Barcelona des del 1943, i un dels més conspicus representants de la pintura acadèmica catalana

Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…