Resultats de la cerca
Es mostren 301 resultats
degeneració accidental
Física
Degeneració de l’energia d’alguns sistemes dinàmics que resulta de la forma particular del potencial al qual són sotmesos, com és el cas de l’àtom d’hidrogen i de l’oscil·lador harmònic tridimensional.
mineral accidental
Mineralogia i petrografia
Mineral, inclusió o cristall que normalment no forma part d’una roca, però que de vegades s’hi troba accidentalment.
Els minerals accidentals mai no tenen res a veure amb la gènesi de la roca
aurèola accidental
Física
Fenomen òptic en forma de contorn anular, de lluminositat i de coloració difuses, que apareix a vegades envoltant els objectes que hom observa a través d’un sistema òptic.
propietat
Filosofia
En la lògica i ontologia tradicionals (aristotelisme, neoplatonisme i escolàstica), qualitat que hom no pot identificar com a simplement essencial ni com a simplement accidental, però que pot ésser afirmada com a pròpia de diversos subjectes i predicada necessàriament d’ells.
Amb relació a l’essència, la propietat propietas o proprium es diferencia del gènere i l’espècie respecte a l’accident, és inseparable, com aquest, del subjecte que la posseeix, alhora que, a diferència de l’accidental, només és present en una espècie determinada de subjectes
advenir
Venir, especialment d’una manera fortuïta, accidental.
alteració
Música
Cada un dels signes que, situats a l’armadura o davant d’una nota, s’utilitzen per a modificar la seva entonació.
Són cinc diesi, doble diesi, bemoll, doble bemoll i becaire La diesi ♯ eleva l’entonació de la nota natural un semitò La doble diesi ww l’eleva un to El bemoll ♭ abaixa l’entonació de la nota natural un semitò El doble bemoll ♭♭ l’abaixa un to El becaire ♮ anulla l’efecte de les alteracions anteriors Situada a l' armadura , l’alteració -sovint anomenada, aleshores, alteració constitutiva- afecta totes les notes del mateix nom de la peça Situada al davant d’una nota concreta -alteració accidental-, afecta totes les notes de la mateixa altura que hi ha a la resta del compàs En…
ànec arlequí
Ànecs arlequins mascle i femella (d’esquerra a dreta)
Beth Fishkind (CC-BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Avicultura
Ànec petit, cabussador, de plomatge fosc, amb taques i ratlles blanques al cap, al coll i al pit.
Sedentari a Islàndia i accidental a l’Europa occidental
polit becfí
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 40 cm, que és semblant al becut, però té el bec més curt i taques cordiformes a les parts inferiors.
És més nòrdic que el becut i d’aparició accidental als Països Catalans