Resultats de la cerca

Les abelles de més de 10 dies no són, per tant, susceptibles d’ésser-ne afectades

Seguit del seu nom d’origen o color, serveix per a designar productes molt distints procedents de roques toves, com els ocres, els blancs de calç, etc Cal remarcar, entre els bols, el bol blanc , que és un caolí, i el bol groc , que dóna, per torrefacció, un pigment d’ocre emprat en pintura

És emprada en blanc o acolorida, per a fer bosses, cobertes de llibres, etc, però sobretot per a fer guants

La marca del contacte és aconseguida aplicant sobre la llengua una fina capa d’una substància acolorida que deixa una petja al paladar en produir-se un moviment articulatori

Són emprades en el tint del cotó La leucobase per oxidació sobre la mateixa fibra es converteix en el corresponent alcohol terciari base incolora, el qual per escalfament, en presència d’àcid, dóna la forma quinònica, acolorida

N'és un exemple típic l’audició acolorida o sinòpsia, associació entre un color i un so o àdhuc una lletra o una síllaba determinades Pròpia de la infància, la sinestèsia pot perdurar en l’adult, sense ésser necessàriament patològica Sovint és una font d’inspiració poètica i artística

És un sòlid cristallí incolor que es fon a 205°C Hom l’obté per oxidació d’una barreja de toluïdina i anilina Es dissol en àcid clorhídric i dóna la forma acolorida vermella Aquesta pot ésser obtinguda directament a partir de l’anilina i formaldehid, tractant el producte resultant amb clorur d’anilini, en presència d’un oxidant Com a colorant, pertany al grup dels colorants de tina , emprats en la tinció del cotó

Deriva del punctum , una de les dues formes simples de la notació pneumàtica En la notació mesurada, la breu equival a tres o a dues semibreus, segons si s’empra en temps perfecte o en imperfecte La seva unitat superior és la longa Es representa mitjançant una nota quadrada sense cauda, que tant pot ser acolorida com buida El seu silenci es representa mitjançant un traç vertical que ocupa un sol espai del pentagrama

És fortament acidulada amb àcid fosfòric, acolorida amb caramel, edulcorada amb sucre i aromatitzada amb barreges complexes d’aromatitzants naturals i artificials del tipus llima, llimona, etc Pels volts del 1880 hom començà a fer begudes carbòniques amb cola als EUA, les quals contenien extractes de coca i de cola posteriorment aparegueren algunes patents que hi incloïen també cafeïna i teobromina, les quals li donen un valor estimulant En aquest camp és important el químic John Pemberton, el qual entre 1884-85 creà la beguda mundialment coneguda com a Coca-cola