Resultats de la cerca
Es mostren 1387 resultats
Guillem Ponç
Història
Alt funcionari reial.
El 1385 era lloctinent de protonotari de Pere III de Catalunya-Aragó, i a la mort d’aquest passà al servei del duc de Montblanc, el futur rei Martí El 1392 acompanyà aquest a Sicília quan hi anà a prendre possessió del regne, amb el seu fill Martí El 1395, a la mort de Joan I, tornà a Barcelona actuà de notari a les corts del 1396, i de notari i secretari reial del rei Martí en el procés del Consell de Joan I Protonotari de la reina Maria de Luna Des del 1397 acompanyà sempre el rei a Barcelona i en els seus desplaçaments El 1401 succeí com a protonotari Bartomeu Sirvent El seu estil…
Miguel Zanetti Sasot
Música
Pianista espanyol.
Estudià al Conservatori de Madrid, on l’any 1954 guanyà els primers premis de piano, estètica i història de la música i el 1958 el d’harmonia En aquest centre fou deixeble de J Cubiles, G Gombau i F Sopeña Posteriorment, amplià coneixements amb E Werba a Salzburg, E Mrazek a Viena i J Laforgue a París Acompanyà cantants tan famosos com T Berganza, P Lorengar, A Kraus, V dels Àngels, M Caballé, E Schwarzkopf, N Procter, T Stich-Randall, R Scotto i S Estes Així mateix, acompanyà instrumentistes com A Navarra, R Ricci, S Accardo, Ch Ferras i JP Rampal Oferí més de 1700 concerts arreu del món en…
L’Empordà
Música
Sardana per a cor masculí, amb text de Joan Maragall i música d’Enric Morera, escrita l’any 1908.
La música acompanya amb ritme enèrgic el text escrit prèviament, cas insòlit en les lletres per a sardana de Maragall
mitomania
Psicologia
Inclinació malaltissa a inventar mites, històries fantàstiques, etc, que acompanya sovint certs estats psicopatològics.
En l’infant la mitomania és gairebé fisiològica La mentida, com a alteració de la veritat, la fabulació i la simulació són modalitats corrents de mitomania, la qual revesteix clínicament diverses formes mitomania vanitosa, maligna, perversa, etc
idiòcia mixedematosa
Patologia humana
Idiòcia de grau variable que acompanya algunes vegades el mixedema infantil i el cretinisme.
padrí | padrina
Persona que presenta i acompanya algú que rep un honor, un grau acadèmic, etc.
suc
En certs guisats, la part líquida substanciosa i condimentada que acompanya les viandes cuinades.
comunió
Música
En la missa romana, antífona que acompanya el moment de la comunió dels fidels.
És anomenada també cant de comunió El cant dels salms amb antífona -una de les més primitives és Gustate et videte , del salm 33- és testimoniat des del segle IV Els versets s’anaren perdent amb la desaparició de la comunió dels fidels i aquest cant restà reduït a la simple antífona la reforma del concili II del Vaticà els ha restablert Les antífones més primitives provenen dels Salms posteriorment, n’hi ha moltes que són extretes de l’evangeli del dia Les melodies, en general, són sillàbiques, poc ornamentades El tractament polifònic d’aquest cant es redueix pràcticament al Lux aeterna de…
aurresku
Dansa i ball
Ball basc de caràcter reverencial, que s’acompanya amb el txistu i el tamborí.
Presenta una mena de desafiament entre un que balla davant aurresku i un altre que balla al seu darrere atzesku Molt generalitzat a Biscaia i Guipúscoa
William Bonaparte-Wyse
Literatura
Poeta occità de l’escola d’Avinyó, pertanyent a la família imperial dels Bonaparte.
És destacable el seu himne Coupe Acompanyà Mistral a Catalunya 1868 Escriví Li parpalhons blus 1868 i Li piadas de la princessa 1882