Resultats de la cerca

El seu punt de partida fou la doctrina del sentit comú dels filòsofs escocesos, de la qual s’apartà després en molts punts i s’acostà a l’empirisme de Hume, que intentà de fonamentar per mitjà d’una anàlisi dels processos psicològics i psicofisiològics Les seves obres principals són Observations on the Nature and Tendency of the Doctrine of Mr Hume 1804 i Lectures on the Philosophy of the Human Mind 1822

Després d’haver passat per una fase de radical idealisme fenomenològic, rebutjà 1945 la pretensió husserliana de l' epokhé i s’acostà a Heidegger Escriví, entre altres obres, Zum Problem der ontologischen Erfahrung ‘Sobre el problema de l’experiència ontològica’, 1949, Menschenspiel als Weltsymbol ‘El joc humà com a símbol còsmic’, 1960, Nietzsches Philosophie 1960, Traktat über die Gewalt des Menschen ‘Tractat sobre la força de l’home’, 1974 i els reculls pòstums Nähe und Distanz ‘Proximitat i distància’, 1975 i Sein und Mensch ‘Ésser i home’, 1977

Doctor en filosofia i lletres, residí a Rímini i Bolonya A Barcelona fou professor i vicedirector de l’institut d’ensenyament mitjà i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Publicà nombroses obres religioses i filosòfiques, entre les quals destaquen Lecciones de lógica y de filosofía moral 1864, Ontología o metafísica pura universal y general 1865 i Cosmetiología o tratado del mundo en general y de su causa 1865, on s’acosta a la filosofia del sentit comú És autor també de Poesías perdidas de Vallfogona 1867 i Varios documentos históricos referentes a la época del levantamiento de Cataluña

Al llarg de la seva vida, molt activa, exercí diverses funcions civils i militars Trobant-se a l’exili, en una mena d’illuminació sobtada comprengué el sentit d’una frase de l' Estudi gran i inicià la seva producció filosòfica, basada en gran part en aquest clàssic Entronca amb els plantejaments de Zhu Xi, però s’acosta més a Lu Xiangshan en les sentències en recull la identificació de la ment amb el li i el consegüent innatisme cognoscitiu Cal entendre aquest pensament centrat en l’enfocament moral la llei moral és a l’interior i no en les coses externes, i hom la reconeix gràcies a una…

El terme és correlatiu d' efecte L’influx de la causa en l’efecte s’anomena causalitat Hom distingeix habitualment entre la causa que produeix l’efecte i l’ocasió o la condició que permeten, faciliten o provoquen la producció de l’efecte per la causa Aristòtil i els escolàstics distingien quatre causes formal allò que fa que una cosa sigui allò que és, material allò de què és feta una cosa, eficient allò que ha produït una cosa o un canvi i final allò en vista a què és feta una cosa Les dues primeres són anomenades intrínseques , perquè passen a formar part de la cosa causada com a principi…

La dialèctica, segons aquesta definició, abasta tant el mode discursiu dialèctica del pensament de comprendre la realitat, sempre dinàmica i integrada per un complex d’interrelacions, com aquesta mateixa realitat dialèctica de les coses Ambdós aspectes han estat sempre objecte de la investigació filosòfica, conscient del fet que el coneixement humà opera per divisió i separació, tot i que vulgui abastar alhora la complexitat de totes les relacions, i preocupada per la foscor d’aquestes mateixes relacions entre les coses, és a dir, pel problema de la interrelació del real com un tot Com a…