Resultats de la cerca

Conegut amb el pseudònim Met , s’inicià com a redactor a la revista esportiva Stadium 1919 Fou fundador del Casal Nacionalista Obrer Espartacus, en el qual participà activament en el foment de la pràctica esportiva popular i fou vicepresident del comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 S’exilià en acabar la guerra

Fou un dels fundadors del Reial Club de Polo de Barcelona i participà activament en la direcció del club Integrà la comissió d’assumptes econòmics del Concurs Hípic i Exposició Equina que se celebrà el 1902 a la Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella, en què ocupà el càrrec de vocal Organitzà els primers concursos hípics que es realitzaren a Barcelona juntament amb el seu germà Ignasi, president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre

Fundat el 1996 com a Club Esportiu Aspace, els seus orígens es remunten al 1989, quan es constituí com a secció esportiva dins l’Associació Paràlisi Cerebral ASPACE Promogué i impulsà la fundació de la Federació Esportiva Catalana per a Paralítics Cerebrals i treballà activament perquè es reconegués l’esport de les persones discapacitades Fou el primer club, i durant molt temps l’únic de Catalunya, que no depengué de cap entitat de caràcter assistencial Practica esports federats com ara boccia, eslàlom en cadira de rodes, atletisme i natació, i promou la participació en lligues…

Es tracta d’un element més de la vida social de les ciutats modernes que, com a tal, es conforma com a part activa i com a part receptiva de la cultura urbana Des de la perspectiva social, l’esport urbà s’identifica en el si de la societat postmoderna com un producte més de l’obertura dels sistemes polític, econòmic i social Aquesta obertura facilità la multiplicació d’opinions i d’opcions sobre la ciutat i sobre l’esport, entre d’altres Habitualment, els esportistes urbans expressen com a motivació per a la seva pràctica el desenvolupament de les relacions socials, la realització personal o…