Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
activitat solar
© fototeca.cat
Astronomia
Estat de major o menor intensitat del magnetisme i flux solars.
Les variacions són estudiades sobretot a l’atmosfera solar, on es manifesten en originar taques, protuberàncies, etc A la Terra donen lloc a diversos fenòmens elèctrics i magnètics L’activitat solar, sotmesa a un cicle d’uns 11 anys, ha estat estudiada d’ençà l’any 1980 pel satèllit Solar Max Mission SMM Observacions multidisciplinàries de fets possiblement relacionats amb aquest cicle podrien augmentar el coneixement de la climatologia terrestre
arqueoastronomia
Astronomia
Activitat interdisciplinària que agrupa astrònoms, arqueòlegs i altres especialistes i que estudia els coneixements astronòmics de l’antiguitat.
L’arqueoastronomia pot fer referència a la prehistòria, però també a èpoques més recents, com les cultures americanes precolombines Estudia monuments megalítics, com el de Stonehenge Anglaterra, el qual suposadament servia d’observació del firmament en diverses èpoques de l’any També intenta esbrinar possibles significats astronòmics d’altres monuments, com les piràmides egípcies, i avaluar els coneixements astronòmics i els mètodes que feien servir civilitzacions com la maia o l’asteca Es preocupa de desmentir interpretacions sensacionalistes i pseudocientífiques sobre alguns monuments o…
Laboratori d’Astrofísica
Astronomia
Grup de recerca en astrofísica de la Societat Catalana de Física que inclou bona part dels investigadors catalans que treballen en aquest camp.
Desenvolupen la seva activitat, bàsicament, a la Universitat de Barcelona, la UPC i al CSIC
els Lírids
Astronomia
Eixam de meteorits el punt radiant dels quals és a la constel·lació de la Lira.
Té lloc anualment la segona quinzena d'abril, amb el pic d'activitat al voltant del 22 d’abril El cos progenitor dels Lírids d'Abril és el cometa C/1861 G1 Thatcher
els Gemínids
Astronomia
Important eixam de meteors amb un punt radiant a la constel·lació dels Bessons.
És ric en aeròlits Té lloc anualment des de finals de novembre fins a mitjan desembre, amb el pic d’activitat al voltant del 14 de desembre El cos progenitor dels Gemínids és l’asteroide 3200 Phaethon
els Oriònids
Astronomia
Eixam de meteors amb radiant a la part nord de la constel·lació d’Orió.
Té lloc anualment des de principis d'octubre fins a principis de novembre, amb el pic d'activitat al voltant del 21 d'octubre, quan la Terra passa prop de l’òrbita del cometa Halley, els residus del qual són l’origen de l’eixam
Observatori de l’Ebre
© Fototeca.cat
Astronomia
Observatori situat dins el terme de Roquetes (Baix Ebre), que depèn de la Companyia de Jesús, fundat el 1904 per Ricard Cirera.
Té la finalitat d’estudiar la influència de l’activitat solar en els fenòmens geofísics Destaca en l’estudi dels corrents tellúrics, l’electricitat atmosfèrica, l’activitat solar i geomagnètica, la sismologia i la ionosfera terrestre Els arxius de les seves observacions són rellevants per la fiabilitat, l’antiguitat i la continuïtat Tenen un especial interès els registres sísmics i ionosfèrics, els més exhaustius de l’Estat espanyol en el temps, i els meteorològics, que arriben fins el 1880 És governat per la Fundació Observatori de l ’ Ebre , sense ànim de lucre Té…
Io
Astronomia
El més interior dels satèl·lits galileians de Júpiter, descobert per Galileu el 7 de gener de 1610.
El diàmetre és de 3630 km, té una massa quasi igual a la de la Lluna, el període de revolució sideral és d’1,77 dies i la distància entre el satèllit i el centre de Júpiter és de 422000 km Fou estudiat a bastament per les sondes Voyager , les quals hi evidenciaren una forta activitat volcànica
André Danjon
Astronomia
Astrònom francès.
Director de l’observatori astronòmic de París i president de la Unió Astronòmica Internacional Membre de l’Académie des Sciences Es destacà pels seus estudis fotomètrics de Venus i de Mercuri i per la descoberta de la influència que el grau d’activitat solar té sobre l’aspecte de la Lluna Ideà també alguns aparells de precisió, dels quals cal esmentar un astrolabi impersonal Entre les seves obres cal destacar Description du ciel 1926 i Astronomie Générale 1953
NOṣir al-Dīn Tusī
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Astrònom, matemàtic i filòsof persa.
Estigué vinculat a la secta dels assassins d’Alamūt i passà, després de la seva desfeta per Hülegü, al servei d’aquest És autor d’un tractat d’ètica, Ahlāq-i nāṣirī , però és conegut, sobretot, per la seva activitat científica Fundador i director de l’observatori astronòmic de Marāga, adaptà i traduí a l’àrab i al persa nombroses obres clàssiques, en especial d’Euclides i de Ptolemeu Les seves taules astronòmiques al-Ziǧ al-īl-hānī foren vigents fins i tot després de les d’Ulug Beg s XV