Resultats de la cerca
Es mostren 755 resultats
Giulietta Masina
Cinematografia
Actriu cinematogràfica italiana.
Interpretà personatges sensibles i d’una certa candidesa, sobretot en films del seu marit Federico Fellini , amb qui es casà el 1943 La seva primera pellícula fou Senza pietà 1947, d’Alberto Lattuada, però és amb La strada 1954, de F Fellini, quan assoleix fama internacional El 1957 fou premiada a Canes i a Sant Sebastià per Le notti di Cabiria , també de Fellini Altres films seus són Fortunella 1958, Giulietta degli spiriti 1965, The Mad Woman of Chaillot 1969 i Ginger e Fred 1985 Intervingué també en sèries per a la televisió Entre el 1966 i el 1969 presentà el programa radiofònic Cartes…
Emma Vilarasau i Tomàs
© David Ruano / TNC
Teatre
Actriu.
Graduada per l’Institut del Teatre 1980, amplià la seva formació amb personalitats com Lee Strassberg o Carlos Gandolfo Bona part de la seva carrera està vinculada a la companyia del Teatre Lliure, per a la qual treballà en L’Hèroe i Al vostre gust , dirigides, respectivament, per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual 1983, La bona persona de Sezuan 1988, de B Brecht, dirigida per F Puigserver, Els gegants de la muntanya , de Pirandello, dirigida per X Masó, i Terra Baixa , un dels darrers muntatges de F Puigserver, ambdues del 1990, o Roberto Zucco de BM Koltès, dirigida per Ll Pasqual 1993…
Carmen Maura
© Festival de Sant Sebastià
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana, de nom real Carmen García Maura.
Inicià la seva carrera artística en cafès teatre i després al Centro Dramático Nacional En la seva extensa filmografia destaquen les collaboracions amb F Colomo — Tigres de papel 1977, Qué hace una chica como tú en un sitio como éste 1978 i La mano negra 1980— i en l’etapa inicial de P Almodóvar L’èxit de Mujeres al borde de un ataque de nervios 1987 —Premio Nacional de cinematografia, i premi Europeu de Cinematografia 1988 a la millor actriu — li obrí les portes del mercat internacional i rebé el premi a la millor actriu del cinema europeu, guardó que repetí amb Ay, Carmela 1990, premi…
Kim Basinger
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Abandonà la seva carrera com a model a Nova York per traslladar-se a Hollywood, on es convertí en un dels símbols sexuals del cinema dels anys vuitanta Ha intervingut als films Never Say Never Again 1983, The Man who Loved Women 1983, The Natural 1984, Fool for Love 1985, 9 1/2 Weeks 1986, No Mercy 1986, Blind Date 1987, Nadine 1987, Batman 1989, Final Analysis 1991, Cool World 1992, LAConfidential 1997, —pellícula amb la qual guanyà l’Oscar a la millor actriu de repartiment—, I Dreamed of Africa 2000 i Bless the Child 2000
Margaret Mazzantini
Literatura italiana
Escriptora i actriu italiana.
Filla de l’escriptor Carlo Mazzantini i de la pintora irlandesa Anne Donnelly, estudià a l’Accademia d’Arte Drammatica Silvio d’Amico de Roma i emprengué una reconeguda carrera com a actriu teatral Debutà en la literatura el 1994 amb Il catino di zinco , premi Opera Prima Rapallo-Carige, a la que seguiren Manola 1999, Non ti muovere premis Grinzane Cavour i Strega 2002, de la qual vengué dos milions d’exemplars a tot el món, Venuto al mondo premi Super Campiello 2009 i Nessuno si salva da solo 2011
Claudette Colbert
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica nord-americana.
L’any 1934 obtingué l’Oscar a la millor actriu per It Happened One Night També films seus són The Sign of the Cross 1932, Cleopatra 1934, Thunder on the Hill 1951 Actuà també en sèries de televisió i en obres teatrals
Laura Mañà i Alvarenga
Cinematografia
Actriu, directora i guionista.
Vida Des del 1987 combinà els estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona i els de tècnic d’empreses turístiques, fins a debutar com a actriu a L’afer Lolita 1990, José Antonio de la Loma i a Manila 1991, Antonio Chavarrías Deixà la feina de traductora i guia i provà sort com a actriu a París, on residí vuit anys i participà en films com ara 75 céntilitres de prière 1993, Jacques Maillot i Le Doberman 1996, Jan Kounca, alhora que fou reclamada per directors catalans com Josep Joan Bigas Luna, per a La teta i la lluna 1994, i Vicente Aranda per a La pasión turca 1994 i…
Gena Rowlands
Cinematografia
Actriu nord-americana.
Després de matricular-se a la Universitat de Wisconsin, decidí decantar-se per la interpretació, la seva vocació, i ingressà a l’American Academy of Dramatic Arts Amb tan sols vint-i-dos anys s’incorporà a l’equip artístic del muntatge teatral de l’obra Middle of the Night 1956-57, que fou representada a Broadway amb força èxit D’ençà d’aleshores s’involucrà en el món del cinema, on conegué John Cassavetes, el que seria el seu marit i director de Faces 1968, Minnie and Moskowitz 1971, A Woman under the Influence 1974, Opening Night 1978 i Gloria 1980, entre d’altres En aquestes produccions…
Charlize Theron
Cinematografia
Actriu sud-africana.
Es traslladà als EUA com a ballarina del Joffrey Ballet i un cop a Los Angeles féu estudis d’interpretació Tingué el seu primer paper protagonista en cinema a Two Days in the Valley , de J Herzfeld 1996, i l’any següent actuà al costat d’Al Pacino i Keanu Reeves a The Devils’ Advocate , de T Hackford, Celebrity 1998, de WAllen The Cider House Rules 1999, de LHallström The Leggend of Bagger Vance 2000, de RRedford The Curse of the Jade Scorpion 2001, de WAllen, The Italian Job 2003, de FGary Gray, Monster , de Patty Jenkins, per la qual rebé el 2004 l’Oscar a la millor actriu Head…
Barbra Streisand
© The Guilt Trip Movie
Cinematografia
Música
Cantant i actriu nord-americana.
A partir dels anys seixanta es convertí en la cantant nord-americana per excellència A l’igual de Frank Sinatra, mantingué una gran popularitat quan els qui venien més discos eren grups de pop-rock Enregistrà el seu primer disc el 1963, The Barbra Streisand Album , però en aquella època les seves prioritats eren el teatre, la televisió i el cinema, i la cançó restà com a activitat complementària, tot i que posteriorment la reprengué i ha publicat més d’una cinquantena d’àlbums En el món de l’espectacle, el seu èxit en la revista musical Funny Girl la portà al cinema aconseguí l’Oscar i el…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina