Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
Òpera Actual
Música
Publicació periòdica barcelonina apareguda per primera vegada el 1991, inicialment bilingüe (català-castellà).
Fundada per Roger Alier, Marc Heilbron i Fernando Sans Rivière, participà en algunes edicions del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, amb un premi en forma d’ajut a joves cantants El 1996 celebrà el cinquè aniversari amb un recital a L’Illa Diagonal amb Stefano Palatchi i Ana María Sánchez A partir del 1999 passà a ser exclusivament escrita en castellà i de caràcter bimestral Acualment té diverses corresponsalies arreu de l’Estat espanyol, Europa i Amèrica els Estats Units i l’Amèrica del Sud El 1998 participà en l’organització de les temporades d’òpera al Teatre Principal Amb motiu…
Agustí
Música
Filòsof i teòleg cristià, pare de l’Església llatina.
Fill de pare pagà i de mare cristiana santa Mònica, estudià a Cartago i més tard ensenyà retòrica a Milà Allí, els sermons de sant Ambròs precipitaren la seva conversió l’any 386 D’aquesta època data el principal escrit que dedicà a la música un tractat en forma de diàleg mestre-alumne, De Musica , que no acabà El tractat havia de constar de dues parts, una dedicada a la mètrica i l’altra a la melodia, però només redactà la primera En aquest escrit, com també en la famosa pàgina de les Confessions dedicada al cant X, 33, aflora un dels grans problemes musicals de l’Església com controlar "el…
Boris Belkin
Música
Violinista rus naturalitzat israelià.
S’inicià musicalment a sis anys i posteriorment amplià els seus estudis a l’Escola Central de Música de Moscou i al conservatori de la mateixa ciutat Descobert per directors com Zubin Mehta, aviat fou convidat a realitzar diverses gires pels Estats Units Actuà algunes vegades sota la direcció de Leonard Bernstein, amb qui assolí un gran èxit de públic i crítica en ocasió d’uns concerts realitzats a París al setembre del 1975
Mstislav Rostropovič
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra àzeri.
Vida Es formà amb el seu pare, professor de violoncel al Conservatori de Bakú, i a partir del 1937 prosseguí els estudis a Moscou Feu la seva primera aparició pública a quinze anys Fou deixeble de D Šostakovič i de S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on es diplomà l’any 1946 A partir del 1948 començà a impartir lliçons en aquest mateix centre, primer com a professor assistent i posteriorment, entre el 1959 i el 1974, com a professor titular Després de la Segona Guerra Mundial aconseguí ser conegut fora de la Unió Soviètica i arribà a ser considerat el veritable successor de Pau Casals, de…
,
Gustav Mahler
Música
Compositor i director d’orquestra austríac.
Vida El seu pare, Bernhard Mahler, era propietari d’una destilleria i diverses tavernes a Iglau Jihlava, una localitat moraviana de parla alemanya amb una important comunitat jueva, a la qual pertanyia la família Mahler De molt petit, Mahler mostrà un gran talent musical, la qual cosa feu que rebés lliçons d’alguns dels músics locals Iglau disposava d’un teatre d’òpera, i hi havia una guarnició de l’exèrcit amb la seva banda militar a més, amb només deu anys fou presentat en públic com a nen prodigi del piano Després de dos anys a Praga, on fou enviat per a millorar els seus resultats…
Romà el Melode
Música
Himnògraf, el més cèlebre entre els antics poetes bizantins.
Sembla que nasqué en el si d’una família d’origen jueu Diaca de la catedral de la Resurrecció a Berit Beirut, vers la fi del regnat de l’emperador Anastasi I 518 es traslladà a Constantinoble, on visqué durant els regnats de Justí I 518-27 i Justinià 527-65, al servei de l’església de la Mare de Déu, del barri de Cir, i on morí A Constantinoble compongué els seus himnes, que pertanyen al gènere del kontàkion , del qual Romà és el màxim representant Segons els biògrafs antics, n’hauria compost més d’un miler, però només se’n coneixen vuitanta-nou que li són atribuïts L’edició més extensa -bé…
Lorenzo Da Ponte
Música
Llibretista i poeta italià.
D’origen jueu, amb motiu d’un segon matrimoni amb una gentil el seu pare li canvià el nom original, que era Emmanuele Conegliano El 1764 ingressà al seminari de la seva ciutat natal i el 1773 fou ordenat de sacerdot Professor d’humanitats al seminari de Treviso, hagué de deixar el càrrec a causa de les seves opinions naturalistes Després de ser expulsat de Venècia acusat de dur una vida dissoluta 1779, anà a Dresden, on feu les primeres temptatives com a autor de llibrets El 1781, gràcies al favor de Salieri, entrà com a llibretista a la cort vienesa de Josep II, el qual el prengué sota la…
Henry Du Mont
Música
Compositor i organista francès d’origen belga.
Vida Realitzà els seus primers estudis musicals com a escolà o nen cantor de la catedral de Maastricht, on també fou organista Després d’estudiar a Lieja amb Léonard de Hodemont, el 1638 s’establí a París, on canvià el seu cognom original de Thier per la traducció francesa El 1643 fou nomenat organista de Saint-Paul, al barri de Marais, càrrec que simultaniejà amb el d’organista i clavicèmbal del duc d’Anjou, el germà de Lluís XIV, i, més tard, de la reina Maria Teresa d’Àustria El 1663 esdevingué vicemestre de la capella reial i fins el 1683, que es retirà, fou el mestre de música de la…
Willi Apel
Música
Musicòleg americà d’origen alemany.
Estudià matemàtiques a les universitats de Bonn, Munic i Berlín De formació musicològica pràcticament autodidàctica, el 1936 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la tonalitat als segles XV i XVI Després de la seva presentació es veié obligat a emigrar als EUA, on ensenyà a les universitats de Harvard 1938-42 i Indiana 1950-70 És autor del llibre The notation of polyphonic music, 900-1600 1942, manual indispensable sobre aquesta matèria Els seus interessos se centraren en el cant gregorià, la música del final del segle XIV i la música per a tecla fins al segle XVII El 1944 publicà el…
Juan de Araujo
Música
Compositor i mestre de capella extremeny.
Fill d’un funcionari del virregnat, de ben jove es traslladà amb la seva família al Perú, on estudià a la Universitat de San Marcos de la capital peruana Vers el 1670 fou mestre de capella a Panamà, però més tard tornà a Lima i el 1672 fou ordenat de sacerdot Poc després obtingué el càrrec de mestre de capella a la catedral, on romangué fins el 1676 A partir del 1680 i fins a la seva mort ocupà la mateixa plaça a la seu de La Plata Bolívia El seu llegat compositiu, repartit entre música litúrgica i música de romance , arriba a les dues-centes obres
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina