Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
xerografia
Fotografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió, sense contacte entre la matriu i el paper, basat en la fotoconducció de determinades matèries aïllants i en l’atracció elèctrica entre dos cossos carregats d’electricitat estàtica de signe contrari, que permet de reproduir en sec documents i texts impresos.
En una placa de matèria fotoconductora carregada positivament i exposada a la llum en la càmera fotogràfica és formada una imatge elèctrica de manera que, en les parts on la imatge és blanca, la llum fa desaparèixer la càrrega, mentre que en les parts negres o grises la càrrega subsisteix totalment o parcialment, segons el matís La imatge latent obtinguda és empolsada amb un finíssim pigment a base de resines sintètiques i carregat negativament el pigment resta adherit a les parts electritzades de la placa, que corresponen als negres i els grisos de la imatge òptica En aplicar…
José Manuel Balmaceda
Història
Estadista liberal xilè.
El 1864, influït pel president Montt, abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la política Adherit al partit liberal, aconseguí acta de diputat el 1870 Com a cap de la legació diplomàtica a Buenos Aires 1878-81, tingué una actuació important dirigida a evitar la intervenció argentina en la guerra del Pacífic Ministre del gabinet del president Domingo Santa María 1882-86, instituí el registre civil, el matrimoni civil i la secularització dels cementiris, reformes que li reportaren l’animadversió dels medis eclesiàstics Elegit president el 1886, estengué l’educació pública…
Josep Maria Llorens i Ventura
Música
Organista i compositor català.
Vida Feu els primers estudis musicals amb l’organista de la seu de Tarragona R Bonet i els continuà al Conservatori del Liceu de Barcelona amb J Sancho i Marraco i E Daniel Fou ordenat de sacerdot el 1911 Inicià la seva carrera professional com a organista a la seu de Tarragona i a l’església de Sant Agustí de Barcelona Més tard fou mestre de capella a la residència dels jesuïtes d’Osca, ciutat on fundà l’Orfeón Oscense Del 1919 al 1936 fou mestre de capella a la seu de Lleida i dirigí l’Escola de Música de Lleida Adherit a la Generalitat, el 1939 s’exilià a França, on exercí el…
Lluís Ferrer-Vidal i Soler
Economia
Industrial i home de negocis.
Fill de Josep Ferrer i Vidal Enginyer industrial, començà molt aviat a publicar a La Renaixença edità la “Biblioteca Clàssica Catalana”, però es decantà cap a la collaboració amb la política centralista Adherit a la Lliga Regionalista, fou diputat i senador Ostentà la presidència del Foment del Treball Nacional, de la Societat Econòmica d’Amics del País i de la Cambra Industrial fou director de duanes i participà, el 1902, en la fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis , entitat que presidí en 1904-36 Juntament amb Francesc Moragas i Barret , redactà l’…
literatura estoniana
Literatura
Literatura escrita en dialecte estonià.
Abans del 1850 Robert Fählmann publicà els primers reculls de cants populars estonians En 1857-61 FR Kreutzwald Vidri Roin Ristmets publicà Kalevipoeg ‘Fill de Kalevi’, epopeia nacional estoniana Foren poetes importants Lydia Koidula i Johann Liiv Entre el 1905 i el 1915 es desenvolupà el moviment de la Noor Eesti ‘Jove Estònia’, burgès i nacionalista, adherit al decadentisme i al simbolisme Gustav Suits, FTuglas, Ernst Enno El 1917 fou fundada la revista “Siuru”, oberta a l’avantguarda i a les qüestions socials Marie Under, Artur Adson El 1921 té lloc la creació del grup…
Joventut
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari —subtitulat periòdic catalanista
— publicat a Barcelona del 15 de febrer de 1900 al 31 de desembre de 1906, sota la direcció literària de Lluís Via i l’artística d’Alexandre de Riquer.
Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren,…
Giuseppe Ungaretti
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Poeta italià.
En la seva evolució literària influí el viatge que féu a París 1912, on conegué Apollinaire, Breton, Derain, Braque i Picasso, a més dels italians Soffici i Palazzeschi Adherit momentàniament al futurisme, publicà les seves primeres poesies a Lacerba Participà en la guerra 1915-18 i publicà els reculls Il porto sepolto 1917, Allegria di naufraghi 1919 i Sentimiento del Tempo 1933 Fou professor a São Paulo 1936-39, on morí el seu fill, arran del qual fet escriví Il dolore 1947 De tornada a Itàlia 1942, fou professor de literatura italiana contemporània a Roma i publicà diversos…
Miquel Guinart i Castellà
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Militant de la Unió Catalanista i president de la secció de propaganda del CADCI, dirigí La Veu de Sant Martí 1925-36 i fou vuit anys vicepresident de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Vers el 1920 ingressà al Foment Martinenc, el qual maldà per catalanitzar, i el 1930 fou un dels fundadors del Casal Martinenc, adherit a la Unió d’Esquerres Catalanes, una de les organitzacions que donà origen a Esquerra Republicana de Catalunya Elegit diputat al Parlament de Catalunya per aquest partit 1932, en presidí la Federació de Barcelona Ciutat 1934-39, i durant la Guerra…
trombe fibrinós
Patologia humana
Trombe compost principalment de fibrina, adherit a les parets d’un vas sanguini.
Centre d’Estudis d’Altafulla
Historiografia catalana
Entitat creada el 1977 a Altafulla.
El seu àmbit d’actuació és aquest municipi i la subcomarca del Baix Gaià L’òrgan màxim de representació és l’assemblea general de socis i el consell rector Acull uns 360 socis, així com la collaboració d’investigadors també es beneficia dels intercanvis amb més de trenta centres d’estudi El Centre se subdivideix en diverses seccions i disposa d’un arxiu i una biblioteca amb més de 3 000 volums També publica les revistes Estudis Altafullencs i L’Oliverot , així com una collecció de monografies Els seus orígens es remunten al 1965, any en què un grup de joves del municipi crearen el Fòrum d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina