Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
adjunt d’un element en un determinant
Matemàtiques
Coeficient d’un element d’un determinant en el desenvolupament del determinant.
Per exemple, en un determinant de tercer ordre els adjunts d' a 11 i a 12 són
mereria
Història
Nom que rebé, en els territoris catalans d’administració francesa, els anys 1812-14, l’ajuntament.
El poder executiu era exercit pel mere i els seus adjunts quatre a Barcelona i dos a les restants poblacions, assessorats per un cos consultiu el consell municipal
protocol simple de transferència de correu
Electrònica i informàtica
Protocol de TCP/IP que permet d’intercanviar correus electrònics per mitjà d’internet).
El protocol SMPT, combinat amb les extensions MIME Multi-purpose Internet Mail Extensions , que serveixen per a enviar correu amb caràcters estandarditzats ASCII o amb imatges, permet automatitzar la tramesa de correu electrònic amb fitxers adjunts
sintagma
Lingüística i sociolingüística
Tota combinació d’unitats lingüístiques dins la cadena parlada: re-construir; amb mi; la bona vida; escriu una carta; si volguessis, ho faries
.
Un sintagma suposa sempre la combinació, almenys, de dos elements per a constituir una unitat de funció dins l’extensió lineal del discurs, a partir de morfemes lexicals o gramaticals Aquesta unitat funcional, que és el sintagma, pot ésser des d’un simple mot fins a una oració, sintagma per excellència, i pot arribar a integrar-se, al seu torn, en una unitat de rang superior El terme sintagma sol anar acompanyat d’un qualificatiu que en defineix la categoria gramatical Els fonamentals són el sintagma nominal i el sintagma verbal El sintagma nominal té per base el nom substantiu, mot…
Consell dels Deu
Història
Òrgan administratiu de l’estat de Venècia.
Instituït el 1310 i convertit en permanent el 1355, era presidit pel dux i constituït per deu membres ordinaris, elegits pel gran consell per un any, i per uns altres membres adjunts Era un dels òrgans de govern fonamentals tenia facultats policíaques i judicials Durant els s XV i XVI s’arrogà atribucions corresponents a unes altres branques de l’administració estatal
Manuel Gaya i Tomàs
Literatura catalana
Narrador.
Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou propulsor dels jocs florals juntament amb Frederic Renyé i Viladot, Joan Llorens i Fàbregas i Joan Bergós i Dejuan, instaurats el 1895 Secretari permanent de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana 1894-1912 i collaborador assidu del “Diario de Lérida” i de “La Veu del Segre”, publicà al darrer colleccions de modismes i refranys, que el 1907 presentà als Jocs Florals de Lleida amb el títol de Dites, modismes, giros i mots fets, presos de boca del poble Publicà en castellà Vistas de Roma 1908 i pòstumament el cos d’…
Assemblea Constituent del Separatisme Català
Política
Convenció política catalana a Cuba, organitzada a l’Havana del 30 de setembre al 2 d’octubre del 1928.
En inspirar-se en la Convención de Guaimaro, d’on sortí la primera constitució cubana, Josep Conangla i Fontanilles proposà, el setembre del 1927, a Francesc Macià i Llussà el projecte d’una assemblea semblant El Club Separatista Català Número 1 de l’Havana fou l’organitzador, mitjançant una comissió formada per Claudi Mimó i Caba , Josep Murillo i Mombrú , Josep Conangla i Josep Carner i Ribalta S'hi debateren dues ponències, els temes de les quals foren, respectivament, la reorganització de l’independentisme català i un text constitucional per Catalunya S'hi aprovà l’articulat de la…
Manuel Ibáñez i Escofet
© Fototeca.cat
Periodisme
Periodista.
S'inicià a la redacció d' El Matí i tornà al periodisme a El Correo Catalán , l'any 1952, del qual fou sotsdirector i promotor de la seva modernització i catalanització Dirigí Tele-Exprés , a partir del 1968, i en féu una publicació viva i decantada envers els problemes del país El 1976 s'incorporà a La Vanguardia , de la qual fou un dels tres directors adjunts Treballà a la Comissió Abat Oliba 1947, fou assessor en matèries informatives dels presidents de la Generalitat Josep Tarradellas i Jordi Pujol, i director dels programes de TVE a Catalunya Les nostres coses , Desperta ferro i La…
Josep Bonaplata
Indústria tèxtil
Economia
Edició
Industrial, fill d’un impressor d’indianes de Barcelona, s’associà amb Joan Vilaregut i establí a Sallent (Bages) una fàbrica amb els primers telers mecànics de cotó.
A fi de millorar-la, viatjà a Anglaterra per conèixer-ne el procés industrial i per comprar maquinària Demanà autorització al govern espanyol per a importar-la i constituí el 1832 la societat en comandita Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia en la qual participaven també tres germans —Salvador, Ramon i Narcís— per dedicar-se a la filatura i al tissatge del cotó, amb una foneria i un taller mecànic adjunts, aplicats a la construcció de màquines Aquesta installació industrial El Vapor utilitzà per primera vegada a Catalunya i a l’Estat espanyol la màquina de vapor com a font d’…
Lluís Duran i Ventosa
Literatura catalana
Periodista i assagista.
Vida i obra Doctor en dret, fou secretari de la Lliga Regionalista 1901 i, en diverses ocasions, regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1906-10, 1916-20 i 1933 Fou elegit diputat provincial per Barcelona 1910 i, el 1932, diputat al Parlament de Catalunya Fundà la societat cinematogràfica Barcinógrafo 1913 promogué la creació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic 1913 i l’Associació Catalana d’Art Dramàtic 1914, i, des de la Comissió de Cultura que ell mateix presidí, defensà el projecte del Teatre de la Ciutat, que feu públic el 1921 Havia estat mantenidor dels Jocs Florals i membre del cos d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina