Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
illes Scilly
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Atlàntic (unes 150 illes i esculls), distant 40 km de l’extrem sud-occidental de Cornualla (Anglaterra), a l’entrada del canal de la Mànega.
Forma una unitat administrativa independent dins d’Anglaterra, a la Gran Bretanya Només cinc illes són habitades
illes Jòniques
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar Jònica que comprèn set grans illes (Corfú i Paxos, al N; Lèucada, Ítaca, Cefalònia, Zacint i Citera, al S) i nombrosos illots.
Constitueixen una regió administrativa de Grècia, dividida en els nomoí de Cefalònia, Corfú, Lèucada i Zacint 2 307 km 2 182 651 h
illes Òrcades
© Boris15 | Dreamstime.com
Arxipèlag
Arxipèlag situat al nord d’Escòcia, que constitueix una regió administrativa.
La capital és Kirkwall 5947 h 1981 És situat davant les costes de Caithness, de les quals les separa el Pentland Firth Són constituïdes bàsicament per gres roig i per materials semblants als del nord d’Escòcia Presenten un relleu gairebé pla, sobretot a l’illa principal, Mainland, i de poca altitud el punt més alt té 500 m, a l’illa de Hoy El principal recurs econòmic és la ramaderia bovina també hi ha porcs, i és molt important la producció d’ous
Åland
Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag i lääni de Finlàndia, a l’entrada del golf de Bòtnia.
Comprèn més de 6000 illes i illots dels quals solament unes 60 illes són habitades, constituïdes per una variant local de granit i pòrfir Åland-Rapakin de la qual l’indlandsis pleistocènic s’ha endut retalls fins a l’Europa central El clima és més moderat que no al continent més de 100 dies amb temperatura superior als 10°C, i la neu té un gruix mitjà de 20 cm L’illa principal és la d’Åland, i la segueixen en importància Lemland, Eckerö, Lumparland i Vårdö, amb una població de parla majoritària sueca 20000 i amb tendència a la concentració, que ha fet abandonar els establiments perifèrics,…
illes Gambier
Arxipèlag
Arxipèlag que forma la circumscripció administrativa de Tuamotu i Gambier de la Polinèsia Francesa.
illes Tristao
Arxipèlag
Illes de la regió administrativa de Boké (Guinea), situades en un sector d’estuari del delta del riu Kogon.
illes Batan
Arxipèlag
Grup de petites illes de les Filipines, al nord de l’illa de Luzon, que constitueix la província administrativa de Batanes.
Des d’un punt de vista geomorfològic hi són distingits dos tipus d’illes el grup oriental, de materials volcànics, i el grup occidental, amb predomini de calcàries i sovint amb esculls corallins, separats ambdós per una dislocació de direcció NE-SW que corre entre les illes de Sabtang i Ibahos El clima és càlid i molt plujós prop de 4 000 mm les illes són afectades pel monsó del sud-est, l’alisi del nord-est i els tifons La població es concentra a les planes litorals els recursos econòmics són l’agricultura arròs i blat i les mines de carbó La ciutat principal és Basco, on hi ha un aeroport
Tuamotu
Arxipèlag
Arxipèlag coral·lí del sud del Pacífic, a l’E de Tahití, que forma la circumscripció administrativa de Tuamotu i Gambier de la Polinèsia Francesa.
El nucli urbà és Rotoava Hi ha cultius tropicals i pesca d’ostres perleres
Illes Balears
Arxipèlag
País de l’Europa mediterrània, constituït per un arxipèlag situat prop de la costa oriental de la península Ibèrica, entre 40º5’48’’ i 38º40’30’’ de latitud N i entre 1º22’47’’ i 4º29’ de longitud E, enclavat dins de l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, i format per les illes de Mallorca (amb Cabrera, des Conills, sa Dragonera, na Redona, Plana i Foradada), Menorca (amb en Colom i de l’Aire) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera, Tagomago, Santa Eulària, sa Conillera, s’Espardell, s’Espalmador, es Vedrà, es Bosc, ses Bledes i ses Margalides); la capital és Palma.
La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…