Resultats de la cerca

De vegades hom també hi engloba certs grups regionals El self-government equival a l'autonomia administrativa, bé que més flexible

Alt funcionari del govern de front popular, en començar la Segona Guerra Mundial s’adherí a la Resistència Fou responsable de la coordinació dels moviments resistents de la zona sud i, més tard, creà els Mouvements Unis de la Resistance i organitzà una xarxa administrativa clandestina Detingut per les SS el 1943, morí a causa de les tortures que li foren infligides

Exercí el periodisme i la docència universitària i milità a les files del partit conservador, del grup progressista del qual fou líder Defensà la llibertat de premsa, l’abolició dels monopolis i la reducció dels poders del president S'oposà al restabliment de les relacions amb els EUA i al reconeixement de Panamà Com a president de la república 1914-18 sostingué la neutralitat de Colòmbia durant la Primera Guerra Mundial, resolgué les ja antigues disputes frontereres amb l’Equador 1916 i lluità contra la corrupció administrativa

Promogué els disturbis de 1920-22, però la repressió l’afeblí i es dividí entre els partidaris d’un règim democràtic i els que volien romandre dins l’esperit tradicionalista i panarabista Bourguiba, encapçalant el primer grup, el reorganitzà i fundà el Parti Socialiste Destourien 1934, el qual es posà al capdavant de la lluita contra els francesos Després de la proclamació de la independència 1956, lluità a favor de la república 1957 actualment, el partit s’identifica amb l’estructura administrativa del règim de Bourguiba

Residí a l’Uruguai, Bolívia, Xile i el Perú 1846-51, i el 1852 s’uní a Justo Urquiza contra la dictadura de Rosas, però rebutjà el pla federal d’Urquiza i esdevingué el capitost de l’hegemonisme de Buenos Aires El 1862 fou elegit president tot acceptant la constitució federal del 1853 Dugué a terme una bona política administrativa, malgrat la resistència dels cacics rurals i dels federals Entrà a la Triple Aliança contra el Paraguai 1865, i el 1868 fou substituït per Domingo Sarmiento També es destacà com a escriptor

Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials a la Universitat de les Illes Balears, on féu de professor des del 1991 fins al 2011 També fou director de l’Escola d’Estudis Empresarials 1995-2003, vicerector de Planificació Econòmica Administrativa 2003-07 i president de la Comissió de Treball per a l’Elaboració de la Memòria del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears 2003-07 El 2011 passà a formar part del Govern Balear encapçalat per Josep Ramon Bauzà PP com a titular de la Vicepresidència Econòmica, de Promoció Empresarial i d’Ocupació

El 1914 fundà la societat Foment del Civisme i el seu setmanari “La Vanguardia Balear”, des d’on popularitzà el pseudònim de Manitas Presidí el Foment en diverses ocasions 1914-17, 1926, 1930, 1932-34, i a partir del 1931 convertí el setmanari en un exclusiu òrgan personal Polemista brillant, el moviment “cívic” que volgué impulsar es ressentí de l’ambigüitat entre uns afanys regeneracionistes i culturalistes, una crítica dels vicis de les democràcies parlamentàries i unes poc concretes finalitats polítiques És autor de La reforma constitucional Lo que se intenta y lo que debiera hacerse…

El programa polític, definit en una reunió celebrada a Saragossa pel novembre del 1898, tenia per objectiu la lluita contra la burocràcia estatal i en favor de les classes mercantils i productives Demanava la descentralització econòmica i administrativa, la reducció de les despeses de l’estat, un pla d’obres hidràuliques, l’escola elemental gratuïta i obligatòria, el servei militar obligatori, la representació per classes, etc De fet, la seva força li era proporcionada per les cambres de comerç Pel gener del 1900 es transformà en partit polític sota la direcció de Paraíso, inicià…

A partir de la descolonització formal, les potències mundials conservaren llur preeminència política, econòmica i cultural i seguiren un procés de recolonització i d’intervenció en països subdesenvolupats, aprofitant el desequilibri econòmic Les grans companyies monopolístiques, els programes d’ajuda i els organismes internacionals han estat els instruments clàssics del neocolonialisme El seu fi és conservar l’orientació econòmica de les excolònies i els països subdesenvolupats en general cap a les necessitats de les grans potències El control polític i econòmic és assolit per pressió directa…

Ja des del 1891 existia dins del Partido Conservador un corrent dissident defensor d’una més gran honestedat administrativa, anomenat silvelista , que en morir Cánovas del Castillo arrossegà la majoria dels conservadors i es concretà en un nou agrupament Al País Valencià en fou el principal suport Teodor Llorente i Olivares, i tingué com a òrgan el diari Las Provincias Al Principat, el seguiren MDuran i Bas, JSallarès i Pla, JCucurella i Tort, EMaluquer del Tirrell, etc Amb un programa regeneracionista i descentralitzador, confluí amb el polaviejisme, i assolí el poder al març…