Resultats de la cerca

Format a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de la qual després fou catedràtic de modelat i director 1971-75 Deixeble de Llorenç Cairó, feu la primera exposició individual el 1963 Seguí una tendència idealista influït per la seva admiració de l’art clàssic Fou membre del grup Betepocs i participà en moltes de les seves exposicions Premiat diverses vegades, sobresurten el premi d’honor i medalla d’or de l’Exposición Nacional de Sevilla 1965, el premi Ciutat de Barcelona 1968 i en la II Biennal Internacional de l’Esport en les belles arts…

Infant de cor, es formà musicalment amb Josep Pons, organista L’any 1820 fou nomenat organista de l’església parroquial de Sant Tomàs, i més tard de la catedral Dirigí l’escola de cant fundada per la Societat Econòmica d’Amics del País Despertà l’admiració de Liszt com a improvisador d’orgue quan aquest visità València el 1845, i sostingué correspondència amb ell Compongué nombroses obres religioses misses, motets, goigs, villancicos i un Himne a Sant Vicent Ferrer 1855, i ja en vida li editaren Dos versos de 5è to per a orgue 1853 Totes les seves obres per a aquest instrument…

Vida i obra També exercí com a pintorA vint-i-dos anys entrà en contacte amb el grup modernista de Josep Aladern La preferència pel decadentisme tràgic, l’admiració per la natura i el menyspreu per la gran ciutat apareixen en la seva obra literària i artística Com a literat es dedicà a la narració lírica impressionista, amb accents negatius i crítics La seva obra, dispersa en publicacions periòdiques, fou recollida al volum Florescència 1902, que també conté algunes crítiques i articles sobre art i qüestions socials Se suïcidà a la platja dels Capellans de Salou, dut per les…

Fou el més cèlebre de la família dels Juanola, components de la cobla Nova de Tortellà que es traslladaren a Manresa el 1910, per conveni amb el Foment de la Sardana d’aquesta ciutat En la nova cobla manresana -anomenada La Normal i, posteriorment, La Artística, Els Forasters i La Principal del Bages- actuà com a fiscorn i destacà com a compositor Les seves sardanes, que palesen l’admiració que tributava als grans mestres Morera, Garreta, Serra, Toldrà, etc, han sobresortit dins l’estil popular per la seva pulcritud d’escriptura La seva producció abraça més de 600 sardanes una…

Pare de François Rebel, fou l’instrumentista més destacat d’una família de tres generacions de músics francesos A vuit anys despertà l’admiració del rei i de JB Lully amb el seu virtuosisme tocant el violí El 1699 arribà a ser el primer violí de l’Acadèmia Reial de Música Durant cinc anys serví el comte d’Ayen i quan tornà a França entrà a formar part dels 24 Violons du Roi Exercí diversos càrrecs a la cort, com ara compositor de cambra i director musical, a més de desenvolupar una intensa activitat com a clavecinista Autor innovador, fou admirat per les seves sonates per a corda…

Ingressà al Conservatori de Madrid, on estudià piano i violí Posteriorment amplià la seva formació a Bèlgica i Alemanya De nou a Madrid, fou segon director del teatre de l’òpera Després de la guerra oferí un seguit de recitals com a pianista i exercí la docència al Conservatori de Kassel Alemanya El 1944 fundà l’Orquestra de Cambra de Madrid i tres anys més tard fou nomenat director permanent de l’Orquestra Nacional d’Espanya, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol i Europa Fou convidat reiteradament a dirigir la Societat de Concerts de París i l’Orquestra de la Suïssa Francesa de…

La seva família abandonà Rússia durant la Revolució soviètica del 1918, i es refugià durant quatre anys a Finlàndia abans d’establir-se a París, on Nikita cursà estudis musicals al conservatori amb Isidore Philipp, i del qual a disset anys aconseguí el primer Premi de Piano Maurice Ravel manifestà la seva admiració pel jove pianista, i l’animà a estudiar amb S Prokof’ev, que aleshores vivia refugiat a París El compositor rus li feu lliçons particulars, i també en rebé de Dinu Lipatti entre els anys 1949 i 1959, després d’haver ofert ja nombroses gires de concerts Actuà amb les…

Fill d’un centurió, estudià jurisprudència i filosofia L’influx de l’estoïcisme el menyspreu de la moral pagana i l’admiració pels màrtirs feren que es convertís al cristianisme ~190, que defensà en els seus escrits apologètics contra pagans i heretges Ad martyres, Ad nationes, Apologeticus, De spectaculis, De oratione, De poenitentia, De praescriptione haereticorum, Adversus valentinianos, Adversus Marcionem , etc El rigorisme i les preocupacions escatològiques el decantaren vers el montanisme 207, del qual són exponent De corona militis, De ieiunio, De monogamia, De…

Fou alumne de la Schola Cantorum de París del 1904 al 1916, on estudià amb A Gastoué cant gregorià, A Roussel contrapunt i V d’Indy composició Fou nomenat secretari general de l’escola i professor de contrapunt abans de treure’s el diploma de composició, el 1916 El 1918 guanyà el Premi Lasserre per la seva música La belle au bois dormant Continuà impartint classes a la Schola Cantorum i substituí D’Indy com a professor de composició el 1931, fins que el 1935 abandonà la institució per fundar i dirigir l’École César Franck Com a compositor, produí una gran quantitat de música litúrgica En el…