Resultats de la cerca

Són ocells exòtics caminadors, de grans dimensions, que viuen a la selva d’Austràlia i de Nova Guinea i es caracteritzen per un casc corni que els adorna el cap i per potes robustes amb tres dits

Les fulles superiors, més estretes i de marge enter, varien de color a l’època de la floració final de tardor i hivern, tornant-se vermelles, rosades, grogues o blanquinoses Als Països Catalans s’ha convertit en una típica planta d’interior que adorna les cases durant les festes nadalenques

El seu valor en brut era de 410 quirats i, un cop tallat, de 140,5 Fou comprat pel governador de Madràs, Thomas Pitt, que li donà el seu nom, el qual fou canviat per l’actual en comprar-lo el regent Lluís d’Orleans 1717 per a la corona francesa Adornà la corona de Lluís XV, el pom de l’espasa de Napoleó i la diadema de l’emperadriu Eugènia Actualment és al Musée du Louvre, a París

El temple, projectat per Antonio da Sangallo el Jove, fou començat el 1518, i la façana fou acabada després de la mort del seu autor, Francesco da Volterra 1588 La representació de la Mare de Déu, amb la muntanya i la serra, que adorna la portalada és un afegit posterior A l’interior hi ha les tombes dels papes Calixt III i Alexandre VI i hi hagué, fins el 1980, la d’Alfons XIII d’Espanya L’església donà nom al carrer on és situada via Montserrato

Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell 1860, Sant Esteve 1863 i Banyuls 1871, féu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari 1888 que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló Anteriorment ja havia tingut un paper principal en la preparació de la primera de les festes literàries de Banyuls el 1883 Publicà Catalanes d’Estagell i d’altres endrets 1870 i Catalanes i catalanades 1873 La seva poesia té preocupacions morals,…

Fill de Maximià, fou exclòs de la successió quan aquest abdicà 305, però es féu proclamar august pels pretorians Nomenà cèsar el seu fill Ròmul, i instà el seu pare a tornar a prendre la dignitat imperial En la reordenació de l’Imperi 308 fou bandejat, i fugí a la Gàllia Tornà a Roma, però no aconseguí la popularitat, bé que adornà la capital amb costosos i enormes edificis com la basílica que porta el seu nom, al fòrum i es mostrà tolerant amb els cristians En entrar Constantí victoriós a Itàlia, Maxenci l’afrontà en la batalla del pont Milvi Derrotat, morí negat al Tíber

El nom li ve del fet d’ésser la més gran de les vuitanta esglésies dedicades a la Mare de Déu És coneguda també per basílica liberiana , perquè hom la identifica amb la basílica profana que el papa Liberi, al segle IV, degué cristianitzar una llegenda tardana diu que l’edificà en commemoració del miracle d’una nevada el mes d’agost —d’ací el títol ad nives — i que hom celebra en la festa de les Neus i també per Sancta Maria ad praesepe , perquè ja al segle VII hom hi creia guardat el pessebre de Betlem Sixt III 432-440 li donà l’estructura actual, la dedicà a la Mare de Déu el concili d'Efes…

Hom distingeix entre el mig adreç quan el cavall duu enflorades la meitat de les trenes i l' adreç de cabellera , que són els guarniments de flors que hom posa a la crinera del cavall els dies de festa

Residí a Barcelona des de molt petit Treballà al taller de l’argenter Josep Pomar i assistí a l’Escola de Belles Arts 1850, on conegué Fortuny, Suñol, Tapiró i Tusquets Amb Suñol anà a Roma 1857, i, juntament amb Tapiró, Agrasot i l’italià Simonetti, posà un taller Després de diversos retorns a Barcelona, s’hi installà definitivament el 1876 i la seva activitat prengué caires múltiples fundà el Centre d’Aquarellistes i una acadèmia de dibuix i pintura —a la qual assistiren Rusiñol i Anglada— fou professor a l’Escola de Belles Arts des del 1877 i a l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la…