Resultats de la cerca
Es mostren 331 resultats
Max Scheler
Filosofia
Filòsof alemany.
Influït per Husserl des del 1902, fou professor de filosofia i sociologia a Colònia des del 1919 Retornà al protestantisme, que havia abandonat pel catolicisme, evolució que deixà empremta en el seu pensament, dominat per l’intent d’entroncar l’idealisme platonitzant de la fenomenologia husserliana amb la tradició afectiva de pensadors cristians com sant Agustí i Pascal A més del món de les essències Husserl, admet el món dels valors estètics, jurídics, religiosos, gnoseològics, etc , tan “objectiu” com aquell i que obliga l’home a “realitzar-los” en els seus actes —que així adquireixen…
agre
Alimentació
Sabor àcid desagradable que adquireixen determinats aliments a causa d’una alteració enzimàtica d’aliments
per microorganismes, principalment lactobacils.
El creixement dels microorganismes produeix àcids orgànics juntament amb altres productes de degradació responsables del sabor desagradable final
Els mars del sud
Cinematografia
Pel·lícula del 1990; ficció de 116 min., dirigida per Manuel Esteban i Marquillas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cyrk Films Pere Ignasi Fages, Barcelona, Institut del Cinema Català Joan Anton González, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1979 de Manuel Vázquez Montalbán GUIÓ Gustau Hernández, MEsteban FOTOGRAFIA Carlos Suárez Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Albert Danés MUNTATGE Joanna GSaladie MÚSICA Jordi Sabatés SO SIC INTERPRETACIÓ Juan Luis Galiardo Pepe Carvalho, Jean-Pierre Aumont Stuart Pedrell, Sílvia Tortosa vídua de Pedrell, Alejandra Grepi Charo , Albert Vidal, Eulàlia Ramón, Carles Lucena, Muntsa Alcañiz ESTRENA Barcelona en català i…
anguila
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos allargats i serpentiformes, de secció quasi cilíndrica, llevat de la cua, que és comprimida.
La pell és gruixuda i llefiscosa les escates, subepidèrmiques, tenen un aspecte característic Les brànquies retenen molt la humitat, per la qual cosa les anguiles poden sobreviure algunes hores fora de l’aigua Presenten una fina dentadura a totes dues mandíbules la inferior, però, és més allargada que la superior i també al vòmer Llur activitat és nocturna Són carnívores molt voraces es nodreixen de peixos, capgrossos, cucs, etc Llur desenvolupament embrionari comporta una fase larval i metamorfosis Llur biologia és complexa Són peixos catàdroms Els individus adults viuen als rius i fins i…
strain
Geologia
Deformació interna o distorsió que adquireixen les roques o altres materials com a resultat de l’aplicació d’un esforç.
És una variable tensorial
bosó de Higgs
Física
Partícula amb spins zero i massa no nul·la predita pel model estàndard de les partícules elementals.
El bosó de Higgs es relaciona amb la ruptura espontània de simetria, que és el mecanisme mitjançant el qual les partícules adquireixen massa Predit teòricament el 1964 per Peter Higgs del qual rep el nom i altres físics, pressuposa el mecanisme de Higgs , que faria possible l’existència de massa dins d’un camp, anomenat camp de Higgs , que comprèn la totalitat de l’univers Hom n'inicà el els treballs per a detectectar-la i identificar-la mitjançant els acceleradors de partícules A l’estiu del 2000 hi hagué indicis del seu descobriment al superaccelerador LEP del Centre…
calamars
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn diverses espècies marines, litorals i pelàgiques, de cos afusat i de mida mitjana o grossa.
Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat…
George Lakoff
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà.
És catedràtic de lingüística a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Fou un dels fundadors de la semàntica generativa en lingüística durant els anys seixanta, impulsor de la lingüística cognoscitiva durant la dècada dels setanta i investigador reconegut de la teoria neuronal del llenguatge als vuitanta Per a Lakoff, el coneixement humà està organitzat a partir de models cognitius idealitzats de diversa naturalesa proposicionals, esquemes d’imatge, metafòrics, metonímics i simbòlics Aquestes xarxes conceptuals emergeixen de la nostra experiència corporal en el món i adquireixen…
blanc | blanca
Tecnologia
Dit del color que adquireixen alguns metalls ja roents, un cop passat el roig en superar una temperatura de 1 300°C.
desdiferenciació
Biologia
Procés regressiu en el qual les cèl·lules de diferents teixits adquireixen unes característiques molt semblants a les de les cèl·lules indiferenciades.