Resultats de la cerca
Es mostren 237 resultats
Fasano
Ciutat
Ciutat de la província de Bríndisi, a la Pulla, Itàlia.
És pròxima a l’Adriàtica, a la falda d’un turó poc alt Té conreus d’oliveres, cereals, vinyes i hortalisses i indústria de derivats de l’agricultura
Mani Curi Dentat
Història
Militar
Política
General i cònsol romà.
L’any 290 aC sotmeté els samnites, els sabeus i els lucans, i el 275 aC vencé Pirros a Benevent Establí les primeres colònies romanes a l’Adriàtica
uscoc
Història
Dit de cadascun dels membres d’un grup de guerrers croats que al segle XVI lluitaren contra el domini turc dels Balcans.
Amb el suport inicial austríac, es dedicaren a la pirateria a l’Adriàtica El 1592 Venècia inicià una guerra, que acabà pau de Madrid, 1617 amb llur trasllat a l’interior de Croàcia
salpa
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, de fins a 45 cm de llargada, amb una dotzena de bandes daurades estretes, ben marcades, que li recorren longitudinalment els flancs.
Habita als fons rocosos i arenosos costaners coberts d’algues, fins als 70 m de fondària És essencialment herbívor, bé que ocasionalment consumeix petits crustacis Es distribueix per l’Atlàntic oriental i les mars Mediterrània, Adriàtica i Negra
Monopoli
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia.
Port a l’Adriàtica, molt actiu Té fàbriques de lli i de cotó i blanqueries Conserva les restes de les muralles medievals i la catedral, del s XIV Molt a prop hom ha descobert algunes tombes corresponents a l’antiga ciutat d’Egnatea, destruïda al s V
Philip von Zesen
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
A Hamburg fundà l’acadèmia poètica Deutschgesinnte Genossenschaft Teoritzador de la llengua i de l’art poètica, fou autor del Hochdeutscher Helicon ‘Helicó alt-alemany’, 1640 A més de poesia lírica d’estil barroc, escriví un intent de novella psicològica amb Adriatische Rosemund ‘Rosemunda adriàtica’, 1645
Koper
© Slovenian Tourist Board
Ciutat
Ciutat d’Eslovènia.
Port important a l’Adriàtica, és centre turístic i posseeix monuments d’estil venecià Fundada pels grecs i dominada, successivament, per Roma Algidia , Bizanci Justinopolis i Venècia Caput Histriae , al segle XIX pertangué a Àustria, i passà després a Itàlia i a l’estat lliure de Trieste, fins el 1954
Pindos
Serralada
Serralada de la Grècia septentrional.
Té 200 km de llargada des de la frontera amb Albània fins al golf de Corint La componen materials secundaris i terciaris, plegats, especialment calcaris Constitueix la divisòria de les aigües entre l’Adriàtica i l’Egea Amb altures superiors als 2 000 m, la màxima es troba al N Smolakis, 2 632 m Explotació forestal i ramaderia durant l’estiu
tord massot
Alessandro Duci (CC0)
Ictiologia
Peix d’uns 45 cm de llargada, d’un color, generalment uniforme, verd d’oliva o terrós i oliva, sense bandes ni taques blanques, de cos alt i comprimit.
Totes les aletes, llevat de les pectorals, que són transparents, són vorejades d’un blau molt intens que en èpoques de zel pot ésser un violeta molt intens El ventre és clar o argentat lluent Solitari, viu ocult entre les roques Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània, i és especialment abundant a l’Adriàtica i a les costes dels Països Catalans
Foligno
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia, situada a la vora esquerra del riu Topino.
El pla de la ciutat, gairebé rectangular, conserva els trets d’un antic campament romà És un centre comercial i un nucli industrial en ràpida expansió, afavorida pel seu emplaçament, dominant el pas principal entre la plana umbriana i la costa de l’Adriàtica Hi ha indústria sucrera, tèxtil, metallúrgica, paperera i de pasta de sopa És un mercat agrícola cereals, oli, vi, farratge