Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
fluid cerebroespinal
Bioquímica
Fluid que omple els ventricles cerebrals i el canal meduŀlar en els vertebrats adults.
Estableix un ambient estable i especialitzat per a les neurones És generat i secretat pel plexe coroidal a partir de proteïnes de producció pròpia i de proteïnes i altres molècules incorporades del sèrum sanguini mitjançant un filtratge selectiu En aquest filtratge, també hi contribueixen l’òrgan subventricular, les meninges i determinats vasos sanguinis amb característiques especials El seu contingut proteic és alterat en persones que pateixen malalties que afecten el sistema nerviós, tant infeccioses com neurodegeneratives o neurològiques
transport de l’oxigen
Bioquímica
Funció principal de l’hemoglobina continguda en els eritròcits de la sang, des dels pulmons als teixits; un gram d’hemoglobina pot dur 1,36 cm3 d’oxigen.
Un eritròcit humà recorre en un mes unes 100 000 vegades el circuit sanguini complet i transporta al mateix temps unes 250 vegades el seu pes en oxigen Capacitat de transport de l'oxigen en la sang humana eritròcits milions % hemoglobina capacitat de O 2 en volum % nadons 5,0 17 28 nens de dos anys 4,3 12 16 homes adults 5,4 16 21 dones adultes 4,8 14 19
urea
Bioquímica
Amida de l’àcid carbònic, de fórmula (NH 2
) 2
C=O.
És el principal metabòlit de les proteïnes, i és excretat per l’orina a raó de 30 grams per dia en els individus humans adults Des d’un punt de vista històric, té una gran importància, puix que la seva síntesi, efectuada per FWöhler l’any 1828 per escalfament del cianat amònic quan ja era coneguda la natura metabòlica de la urea, representà l’inici del descrèdit de la teoria de la força vital i marcà l’inici de la recerca sistemàtica en el camp de la síntesi orgànica La urea es presenta en forma de cristalls blancs, gairebé inodors i de gust salí, solubles en aigua, alcohol i…
vitamina
Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…