Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
adversari | adversària
Esport
En el joc (o en la competició esportiva), dit de la persona o persones que s’oposen a una altra o a unes altres.
adversari | adversària
Dit de la persona que va contra una altra en una lluita, en un judici, etc.
blocatge
Esport
En diferents esports, aturada de la pilota o d’un cop per part d’un jugador.
En futbol i waterpolo, aturada de la pilota que fa el porter, amb les mans o amb els braços, subjectant-la fortament amb el cos En handbol, intercepció que fa un jugador defensor a la pilota, desviant-la o aturant-la amb les mans o amb qualsevol part del cos dels genolls en amunt, llevat del porter que pot fer-ho amb qualsevol part del cos En boxa, aturada d’un cop interposant una part poc sensible del cos entre una altra de més sensible i el guant de l’adversari En taekwondo, acció defensiva que consisteix a aturar els cops d’un adversari amb una part poc sensible…
forfeit
Esport
Retirada voluntària d’un atleta o d’un equip d’una competició en la qual figurava inscrit reglamentàriament.
El forfeit produeix l’assignació de la victòria a l’adversari i, en alguns casos, altres penalitzacions
espasa
Competició d’espasa
Federació Internacional d’Esgrima
Esport
Especialitat de l’esport de l’esgrima que hom practica amb un estoc compost d’una làmina d’acer triangular de 90 cm de llargària i d’una empunyadura amb guarda d’uns 20 cm, i amb un pes total de 770 g.
En aquesta especialitat el blanc vàlid és el cos sencer de l’adversari Fou la primera especialitat a la qual hom aplicà l’indicador electrònic 1933
abandó
Esport
Renúncia a prosseguir una competició.
En la boxa l’abandó és manifestat pel boxador alçant el braç, o bé pel seu preparador llançant la tovallola al ring quan considera que aquell es troba en inferioritat de condicions davant l’adversari
lluita
Exhibició de lluita a Sant Adrià de Besòs el 1973
Club de Lluita Sant Adrià
Altres esports de combat
Esport de combat, sense armes, entre dos contrincants en què guanya aquell que obliga l’adversari, sense colpejar-lo, a tocar a terra mantenint-li les espatlles fixes damunt el tapís i immobilitzant-lo durant uns segons.
Té diverses modalitats, entre les quals sobresurten les dues reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional, que són a la vegada les més practicades en l’àmbit amateur la lluita lliure o lluita lliure olímpica i la lluita grecoromana La primera d’aquestes es practica tant en categoria femenina anomenada lluita femenina com masculina, mentre que la lluita grecoromana només té competició masculina La diferència fonamental entre una i l’altra és que en la lluita lliure el reglament permet aplicar les preses o accions a qualsevol part del cos i es poden emprar activament les cames per a executar…
contramarxa
Militar
Operació, maniobra o moviment que, dins el domini de l’estratègia o del més limitat camp de la tàctica, duu a terme un exèrcit o cos de tropes per prendre una direcció contrària a la que portava.
En certes ocasions la contramarxa estratègica és una operació de guerra que no implica retrocés definitiu, ans constitueix només un mitjà de sostreure's, tot d’una, a l’esguard i a l’abast de l’enemic, amb el propòsit d’efectuar un moviment ofensiu sobre un altre lloc del teatre de la guerra on l’adversari estigui desprevingut
mascarat | mascarada
Història
Lingüística i sociolingüística
Traïdor.
Nom despectiu, freqüent als segles XV i XVI Fou aplicat, durant el saqueig de Marsella del 1423 per part de Lluís d’Anjou, als marsellesos collaboracionistes, en la guerra contra Joan II, als desafectes a la generalitat que es dedicaven a difondre noves favorables a l’adversari, i sobretot, al segle XVI, als enemics de les Germanies de València, de Mallorca i del Principat