Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i es collegià com a advocat el 1896 Fou lletrat i més tard gerent i president del consell d’administració de la Societat Anònima Cros, de Barcelona Tingué activitats polítiques independents i collaborà alguns cops amb Francesc Cambó Fou un dels propulsors del cooperativisme obrer a Catalunya Després de la guerra civil de 1936-39, com a president de l’Editorial Alcides, promogué la publicació d’obres catalanes importants, com el llibre collectiu Un segle de vida catalana 1830-1930 1961

Lluità durant la guerra del Francès, i estudià dret a Cervera Advocat rellevant, arribà a ser magistrat i secretari del ministeri de governació Militant del partit moderat, fou diputat i governador civil de Barcelona 1847-48 Fou, també, un dels fundadors del Liceo Filo-Dramático de Montesión 1837, antecedent del Conservatori Superior de Música del Liceu, i posteriorment contribuí a la construcció del Liceu, així com a la realització dels plànols de l’Eixample de Barcelona, on es féu aixecar una de les primeres cases

Advocat de la Reial Audiència, fou catedràtic de la Universitat de Lleida És autor de l’obra inèdita, en versió catalana, francesa, italiana, castellana i llatina, Discursos en cartas a la moda, versión a cinco idiomas, catalán, francés, italiano, castellano y latino con reflexiones morales y políticas D’aquesta obra, avui perduda, només se sap que l’any 1726 hi havia un manuscrit preparat per a anar a la impremta Hi ha una “Carta laudatoria” seva als preliminars de Prodigios y finezas de los santos ángeles de P Serra i Postius

Llicenciat en dret l’any 1758 i advocat en exercici, dedicà la major part de la seva activitat professional al servei de la monarquia fou escrivà de cambra de la Reial Audiència de València, comptador de l’orde de Montesa i advocat del rei en l’administració general de l’orde i alcalde honorari de la casa reial, el 1782 El 1795 fou admès com a acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Sant Carles La seva obra historiogràfica, inscrita dins la tradició crítica que caracteritzà la historiografia valenciana del s XVIII, té una finalitat eminentment pràctica escatir els…

Militant polític de l’ala liberal ja des dels anys 1820-23 Des del 1835 exercí d’advocat a Barcelona, i es lligà als interessos industrials catalans Diputat a corts per Lleida, defensà el projecte de construcció del canal d’Urgell Situat a l’oposició durant el decenni moderat de 1844-54, fou empresonat durant uns quants mesos El 1854, amb el triomf de les forces progressistes, fou nomenat governador civil de Barcelona afavorí el diàleg entre les associacions obreres i els patrons, i endegà els primers contractes collectius del bienni Diputat a les corts constituents, president de…

Fill de Fermin de Lacroix Estudià a Tolosa, i es donà a conèixer a París amb la tragèdia Arthemise i amb algunes poesies Establert a Tolosa, fou advocat del parlament, que prohibí el seu llibre Lettres d’un avocat au parlement de Toulouse El 1761 ingressà en l’Acadèmia dels Jocs Florals, que havia premiat obres seves, com Chimères champêtres 1759, Ode sur la philosophie du siècle 1759, etc El 1762 publicà Le gai savoir Els seus epigrames contra JJ Rousseau es feren cèlebres La seva defensa del protestant Pierre-Paul Sirven davant el parlament de Tolosa 1771 li valgué l’amistat…

Llicenciat en Dret, el 1951 es casà amb Helena Cambó , filla de Francesc Cambó, amb la qual tingué 14 fills, un dels quals és l’advocat i editor  Francesc Guardans  i un altre el polític  Ignasi Guardans Al principi dels anys cinquanta, s’establí a Barcelona i s’encarregà de la gestió de les activitats culturals i de mecenatge iniciades pel líder de la Lliga Regionalista abans de la guerra civil, com també de les edicions dels textos i memòries de Cambó En el terreny de la política, formà part del consell privat de Don Joan de Borbó 1962 i, tres anys més tard, de la secretaria…

Cursà estudis de dret a Saragossa i es traslladà a Madrid, on exercí d’advocat especialitzat en dret mercantil Fou fundador l’any 1969 del Círculo de Estudios Jurídicos, on, per primera vegada, hom aconseguí que públicament en l’època de la dictadura fossin tractats temes contraris a la legislació vigent, com ara el divorci i la vaga Fou degà al collegi d’advocats de Madrid des del 1973, president del consell general de l’advocacia des del 1974 i president de la Unió Iberoamericana de Collegis d’Advocats des de la seva fundació 1976 Fou senador reial a les corts constituents del…

Féu estudis de dret a Barcelona i els amplià a la Gran Bretanya i Alemanya Fou cap del Partit Republicà d’Esquerra, secció catalana de la Izquierda Republicana de Manuel Azaña, i diputat a corts el 1936 Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i de la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona, de la International Law Association i de la Societat de Dret Comparat de Berlín, publicà Resumen de derecho español 1926 Exercí com a advocat del consolat alemany a Barcelona Exiliat a Mèxic 1942, fou professor d’economia a l’Institut Tecnològic de Mèxic ITM i a la facultat de…

Nebot de Josep Tolrà de Bordas 1821-1890, eclesiàstic i historiador de la diòcesi d’Elna, fou descendent d’una antiga nissaga conflentina, que formà part de la burgesia honrada de la Catalunya del Nord Seguí la mateixa carrera d’advocat que el seu pare, a l’audiència de la capital del Conflent Collaborador com tots els erudits del temps del butlletí SASL , el seu interès per la història es desvetllà sobretot a l’entorn de Sant Miquel de Cuixà, monestir al qual dedicà l’obra St Pierre Orseolo, doge de Venise, puis bénédictin du monastère de St Michel de Cuxa, sa vie, son temps 928…